“Volem canviar la política i no els noms, com vol CiU”

Tenim una opor­tu­ni­tat però en les dar­re­res elec­ci­ons si haguéssim obtin­gut un regi­dor més ja hauríem estat en dis­po­sició d'ofe­rir una alter­na­tiva de govern. El que sí que és una evidència és que quan el PP no és deci­siu governa el tri­par­tit.

No ani­rem a remolc de CiU. El nos­tre objec­tiu és un canvi de govern. A diferència de CiU, volem can­viar les polítiques i les pri­o­ri­tats i no tan sols un canvi nomi­nal d'alcalde i de govern.

Amb tot el res­pecte, però el meu refe­rent, el meu adver­sari polític és el tri­par­tit muni­ci­pal, que exis­teix, ja que en aquest man­dat ERC no ha pas­sat del govern a l'opo­sició sinó que de ser soci de dret al govern ha esde­vin­gut soci de fet d'Hereu. A Cata­lu­nya ens va gover­nar un tri­par­tit de dret, a Bar­ce­lona, de fet.

Amb res­pecte i indi­ferència. Hereu i Tura són les dues cares de la mateixa moneda, del mateix pro­jecte per a Bar­ce­lona. Té un cost per al PSC, perquè ja no es voten ni entre ells.

Hem introduït temes com la immi­gració, la segu­re­tat i la millora de polítiques soci­als però en altres, com la llen­gua, hem anat a remolc dels altres.

El govern muni­ci­pal va apro­var el regla­ment després de 30 anys de no haver fet res per enfor­tir el català, i amb ERC de soci de govern, i els usos lingüístics esta­ven regu­la­rit­zats sense neces­si­tat de regla­ment.

Depèn dels con­tin­guts. Però això seria fer política-ficció. El PP ja va adver­tir que faríem un
recurs abans de la sentència
del TC. El govern va regu­lar els usos lingüístics sense que hi
hagués cap con­flicte i no ente­nem per què calia ara i per què única­ment el que es feia era excloure el cas­tellà.

Defen­sem la igual­tat.

Si el regla­ment era tan impres­cin­di­ble, per què no es va fer abans? Mai hi havia hagut con­flic­tes ni entre­bancs.

A Bar­ce­lona dema­nem allò a què el PSC i CiU donen suport en altres ajun­ta­ments. Volem i tor­na­rem a pro­po­sar en aquest man­dat que l'Ajun­ta­ment tin­gui veu a l'hora de per­me­tre els arre­la­ments i els agru­pa­ments fami­li­ars.

Hem d'exi­gir el com­pli­ment de la llei a les per­so­nes immi­gra­des i també a les que sense escrúpols s'apro­fi­ten de l'estat de neces­si­tat d'aques­tes per­so­nes.

Sí. Una altra cosa és que alguns recu­llen els aspec­tes que més els interessa dels nos­tres plan­te­ja­ments. Quan dema­nem l'informe de con­vivència se'ns pre­senta com a con­tra­ris als immi­grants i és a l'inrevés. L' objec­tiu és que els immi­grants que com­plei­xin tin­guin un aval per obte­nir la regu­lació i la plena inte­gració. Les per­so­nes immi­gra­des tenen unes neces­si­tats i el que hem d'abor­dar és un pla de xoc per donar res­posta a totes les per­so­nes que tenen neces­si­tats, siguin immi­gra­des o no.