El mapa polític post-Sacrest

Les elec­ci­ons muni­ci­pals a la comarca de la Gar­rotxa pre­sen­ten dos aspec­tes espe­ci­al­ment relle­vants. Per una banda, con­fi­gu­ra­ran el dibuix del mapa polític del con­sis­tori olotí de l'era post-Lluís Sacrest, l'alcalde soci­a­lista que ha estat al govern durant els últims dotze anys, amb l'entrada a l'escena de les noves for­ces polítiques inde­pen­den­tis­tes. Per altra banda, seran un bon termòmetre per veure com afec­ten al pano­rama polític del con­junt de la comarca les últi­mes elec­ci­ons al Par­la­ment, amb CiU al govern de la Gene­ra­li­tat. És a dir, les elec­ci­ons seran un bon sedàs per dis­cer­nir si els con­ver­gents man­te­nen el seu domini històric a la Gar­rotxa, si es con­so­lida el lleu­ger crei­xe­ment d'ERC o si acaba pagant també al ter­ri­tori els resul­tats gene­rals, i per deter­mi­nar si el PSC aguanta la sotra­gada a les urnes per les cata­la­nes.

A Olot, el PSC, amb Josep Guix com a subs­ti­tut de Sacrest, inten­tarà fer valer l'acció de govern dels últims dotze anys i, això no obs­tant, es pre­senta mar­cant distàncies amb un pro­jecte nou i un equip reno­vat. CiU i ERC hi veuen, en canvi, la seva gran opor­tu­ni­tat. Pere Gómez (ERC) recorda que tots par­tei­xen de zero sense Lluís Sacrest aspi­rant a la ree­lecció i ha obert un ampli procés de par­ti­ci­pació per tan­car un pro­grama molt ambiciós. Josep Maria Coro­mina (CiU) veu com mol­tes tra­ves­ses popu­lars el situen a l'alcal­dia i ell ho con­si­dera quasi com un pas més de l'entrada dels con­ver­gents al govern del país. Coro­mi­nas i el seu equip han estat recor­rent els bar­ris i han man­tin­gut mol­tes tro­ba­des amb per­so­nes de tots els àmbits i estan tan­cant un pro­grama amb les apor­ta­ci­ons rebu­des. La pro­moció econòmica en serà l'eix prin­ci­pal. El PP, que si no hi ha can­vis d'última hora tor­narà a con­fiar en Joa­quim de Trinc­he­ria, inten­tarà man­te­nir la presència al con­sis­tori, i la Pla­ta­forma per Cata­lu­nya està a l'expec­ta­tiva de si millora o no els resul­tats del 2007.

L'altre gran atrac­tiu de les muni­ci­pals a Olot és l'entrada a l'escena política local de Soli­da­ri­tat per la Inde­pendència i la seva aposta per un ampli front inde­pen­den­tista en què juguin ERC, Alter­na­tiva per la Gar­rotxa (ApG), Rea­gru­pa­ment i les CUP. Si no hi ha can­vis durant els pro­pers dies, els con­tac­tes de Soli­da­ri­tat, però, no han fruc­ti­fi­cat, ni amb ERC, ni amb Rea­gru­pa­ment, ni amb Alter­na­tiva per la Gar­rotxa, que ni n'ha vol­gut par­lar. De fet, ApG ha sac­se­jat el pano­rama pre­e­lec­to­ral anun­ci­ant que es des­vin­cula d'ICV amb qui ha estat coa­liat durant els últims vuit anys. El par­tit assem­ble­ari, que inten­tarà fer llis­tes com a mínim on ara té presència a part d'Olot –alcal­dia de Santa Pau i presència a Mie­res– vol recu­pe­rar l'espe­rit fun­da­ci­o­nal com a for­mació oberta a gent d'esquer­res, que defensa el ter­ri­tori i la justícia social i, ara, amb una clara aposta per l'inde­pen­den­tisme.

Davant d'aquest pano­rama, ICV ha fet saber per boca del pre­si­dent gironí, Joan Boada, que pre­sen­tarà can­di­dat, però no ha dit quin. Per la seva banda, Soli­da­ri­tat per la Inde­pendència ha lamen­tat a través del coor­di­na­dor comar­cal, Dani Planàs, que l'acord inde­pen­den­tista a Olot no hagi estat pos­si­ble per interes­sos de par­tit i no pas pro­gramàtics, ni de llis­tes. Ara, SI tre­ba­lla per fer una llista amb per­so­nes de clar per­fil inde­pen­den­tista del mateix par­tit, pro­pe­res a ERC, a Rea­gru­pa­ment i fins o tot podria ser algú de l'àmbit soci­a­lista. La CUP, final­ment, no es pre­senta a Olot i mili­tants seus esta­ran a la llista d'ApG.

Soli­da­ri­tat per la Inde­pendència, a part de fer llista a Olot, està tre­ba­llant per fer-ne a altres pobles de la comarca. Té molt avançada la de Sant Aniol de Fines­tres i n'espera tan­car a dos muni­ci­pis més.

També a fora d'Olot, a la Vall d'Hos­to­les, ERC tre­ba­lla per tan­car-hi llis­tes i, a la roda­lia d'Olot, en farà a la Vall d'en Bas, a Santa Pau, a Riu­daura i a Cas­tell­fo­llit de la Roca. Només té clar la can­di­data a Riu­daura, l'actual alcal­dessa, Eulàlia Mas­sana.

A la vall del Lli­erca s'hi pre­sen­ten dos inter­ro­gants. A Mon­ta­gut i Oix, el fet que Narcís Ribes –alcalde d'ERC des del 1999, però que va dei­xar aquest par­tit per pas­sar a Rea­gru­pa­ment– no es pre­senti a la ree­lecció obre un esce­nari ben dife­rent al dels últims man­dats, amb tot de cara per a CiU per assu­mir el govern muni­ci­pal. A Sant Jaume, de la seva banda, la polèmica pel pro­jecte de la planta de tri­atge de dei­xa­lles al pla de Polit­ger pot des­gas­tar CiU, que hi governa en soli­tari. Ini­ci­al­ment, l'equip lide­rat per Enric Llon­gar­riu va fer cos­tat al pro­jecte però poste­ri­or­ment, en com­pro­var que una part dels veïns s'hi mobi­lit­za­ven en con­tra, va fer marxa enrere, anun­ci­ant que la posició del con­sis­tori serà la que deci­dei­xin els ciu­ta­dans.

L'Ajun­ta­ment està pen­dent del permís del Depar­ta­ment de Gover­nació per orga­nit­zar un referèndum, però de moment no ha obtin­gut res­posta. El gran bene­fi­ciat del pos­si­ble des­con­ten­ta­ment dels veïns seria ERC, que està a l'opo­sició i des del pri­mer dia s'ha mos­trat en con­tra de la planta. Al muni­cipi més gran de la part ori­en­tal de la Gar­rotxa, Besalú, Lluís Guinó (CiU) es pre­senta per cin­quena vegada. Tenint en compte que l'opo­sició en aquest man­dat s'ha limi­tat a un regi­dor soci­a­lista i que no s'han produït con­flic­tes relle­vants, Guinó no ha de tenir pro­ble­mes per repe­tir en el càrrec. Maià de Mont­cal, Arge­la­guer i Sant Fer­riol (aquest últim, amb llis­tes ober­tes) són feus con­ver­gents i res indica que hagin de can­viar. En el cas de Maià, aquest man­dat la redacció del pla gene­ral ha pro­vo­cat molta polèmica, però el grup d'ERC, que està a l'opo­sició i se'n podia bene­fi­ciar, va entrar en crisi amb el pas d'un dels seus regi­dors a Rea­gru­pa­ment. També és un feu –però soci­a­lista– Sales de Lli­erca, on l'alcalde dels últims dotze anys, Miquel Palo­me­ras, tor­narà a figu­rar a la llista oberta del poble. Un inde­pen­dent vin­cu­lat al PSC, Joa­quim Pagès, és molt pro­ba­ble que es torni a pre­sen­tar a Tor­tellà, on ha gover­nat amb una majo­ria molt àmplia. A Beuda, en canvi, sem­bla que hi ha ober­tes diver­ses pos­si­bi­li­tats, després que en aquest man­dat s'han alter­nat un repu­blicà i una con­ver­gent.