Partits a prova en terra de frontera

La comarca de la Noguera, terra de frontera entre la plana i la muntanya, i entre Catalunya i Aragó, ha estat fins ara molt regular en les seves preferències polítiques. El PSC governa la capital des de la represa democràtica amb una sola interrupció (entre 1991 i 1995), mentre que CiU domina àmpliament la comarca, tot i que des del 2003 ERC ha fet forat en molts municipis i ha aconseguit convertir la Noguera en un dels territoris amb més alcaldes independentistes, ja sigui amb les sigles del partit o amb grups locals associats a ERC a través d'Acord Municipal. Els republicans tenen la presidència del Consell Comarcal gràcies a un acord amb els socialistes.

El 22 de maig tota aquesta situació estable estarà en joc. Per una banda, els socialistes poden veure amenaçada l'alcaldia de la capital si la sotragada electoral que van viure a la comarca en les eleccions al Parlament té continuïtat aquesta primavera. Miquel Aguilà, alcalde des de 1983, ha aconseguit mantenir un govern estable aquest últim mandat malgrat haver perdut la majoria absoluta, gràcies a un pacte amb ICV, que li ha permès aprovar els pressupostos cada any, i la incorporació al govern del regidor d'ERC en contra del seu partit, que l'ha expulsat de la militància. “Els nostres objectius són ara mantenir el que tenim”, reconeix Aguilà, cosa que inclou, a més de Balaguer, les alcaldies importants de Ponts, Térmens i Menàrguens, i el govern comarcal.

El president comarcal de CDC, Pere Prat, cita precisament Balaguer com un dels objectius de la federació nacionalista a la Noguera, amb la possibilitat que el PSC torni a estar sense majoria i que aquest cop es pugui formar un govern alternatiu. Els nacionalistes repeteixen candidatura amb Josep Maria Roigé, actual portaveu de CiU al consistori de Balaguer. ERC, els tercers en discòrdia, disputaran la batalla de Balaguer amb un candidat nou, després de la fugida de l'anterior cap de llista, avui integrat a l'equip de govern socialista. Els republicans han aconseguit convèncer Josep Canal, que ja va ser candidat en mandats anteriors, que torni a posar-se al capdavant de la candidatura i aconsegueixi fer d'Esquerra una força decisiva al consistori. La secció local d'ICV, que divendres va rebre una visita de responsables de la direcció nacional del partit per avalar la tasca d'aquest mandat, aspira a repetir o millorar resultats, mentre que el PP confia a repetir el repunt que va experimentar a Catalunya i també a la comarca en les últimes eleccions al Parlament.

Quant a la resta de la comarca, Pere Prat confia que CiU aconseguirà superar l'actual nombre d'alcaldies. De moment veu la militància de la Noguera força animada, fins al punt que pràcticament tots els municipis de la comarca tindran candidatura de CiU. Des d'ERC, que el 2003 i el 2007 van aconseguir ser la segona força en nombre de regidors i d'alcaldes, esperen mantenir la posició. El president comarcal d'ERC, Carles Comes, va explicar que als republicans els ha costat en casos puntuals formar llistes, però que tot i això n'hi haurà en municipis on abans no en tenien, com ara Ponts. Comes no s'atreveix a fer pronòstics, i més després dels resultats de les eleccions al Parlament, però creu que en les municipals a la Noguera ERC podrà aguantar bé perquè “es vota molt en funció de la feina feta, i els nostres alcaldes i regidors han treballat bé”. El PP, per la seva banda, creu que podrà augmentar les llistes i obtenir resultats més bons al conjunt de la comarca. En aquest mandat que ara conclou s'ha produït una situació insòlita a la Noguera: un dona de Palència que s'havia presentat en una llista fantasma del PP va ser cridada per la junta electoral a fer d'alcaldessa de Tiurana després que l'alcalde, del PSC, renunciés al càrrec pensant que el podria cedir al seu tinent d'alcalde. Finalment, la dona també va renunciar al càrrec i el PSC va mantenir l'alcaldia.

Les infraestructures seran un dels grans temes del pròxim mandat, i previsiblement marcaran la campanya electoral. Tant Prat (CiU) com Aguilà (PSC) i el president del Consell Comarcal, Vicenç Font (ERC), coincideixen a fixar com a prioritat per als pròxims anys la consecució del desdoblament i les variants de la C-53 entre Tàrrega i Balaguer. Aquesta carretera travessa poblacions com ara Bellcaire d'Urgell, on els veïns, farts dels atropellaments, han penjat pancartes en què demanen la variant. Un altre eix viari important del qual es reclama el desdoblament és el de la C-13 entre Balaguer i Lleida. Aquests dos eixos desdoblats, el de Lleida i el de Tàrrega, tornarien a situar Balaguer, que ha perdut força els últims anys respecte a les altres capitals de Ponent, dins de la xarxa de ciutats lleidatanes ben comunicades.

Durant els últims anys la comarca ha fet un pas de gegant en promoció turística, especialment al Montsec, al cor del qual s'ha instal·lat el Centre d'Observació de l'Univers, que amb més de vint mil visitants a l'any és una de les atraccions culturals i naturals més visitades de les comarques de Ponent. Font recorda que el Consell Comarcal i diversos ajuntaments impulsen ara la declaració del Montsec com a parc natural. El Departament de Medi Ambient del govern tripartit va fer estudis previs sobre aquesta declaració, tot i que no va impulsar-la formalment. Ara dependrà de la voluntat dels alcaldes del territori intentar convèncer el nou govern perquè la tiri endavant. El possible parc natural del Montsec també afectaria els municipis situats al sud del Pallars Jussà. El massís el travessa el ferrocarril de Lleida a la Pobla, reconvertit en atracció turística amb la marca del Tren dels Llacs.

Des de CiU, Pere Prat, que a més de dirigent comarcal de CDC és alcalde de la baronia de Rialb, reivindica l'altre eix turístic de la comarca, el del Segre i el pantà de Rialb.

Tots els partits coincideixen, això sí, a considerar la crisi econòmica el gran cavall de batalla dels pròxims anys en una comarca dotada, els últims anys, de nombroses zones industrials al pla que ara han quedat a mig utilitzar.