Escórrer la llimona

El camí per a l'elecció d'un alcalde o alcaldessa està marcat per tres fites. La primera es desenvolupa al si dels partits polítics, segons els procediments interns que cada organització té establerts. El segon pas és la votació lliure per part de la ciutadania entre totes les llistes que han estat presentades a la confrontació electoral. Es tracta de llistes tancades i bloquejades, cosa que fa que la voluntat de l'elector només puga manifestar-se en el sentit de recolzar una llista en el seu conjunt, sense la menor possibilitat de pronunciar-se per cap persona en concret. D'aquesta fase surt el plenari municipal, l'òrgan que en darrera instància elegirà entre els seus membres l'alcalde.

L'actual alcalde de Silla, Francesc Baixauli, no ha superat la primera fita i, per tant, ha estat eliminat de la competició. L'alcalde que volia el poble no el veurem en la pròxima campanya electoral anant a la recerca del vot. No, al menys com candidat socialista, que és fins ara el seu partit (no sabem què passarà demà). Els seus companys socialistes sillers no li han donat l'oportunitat de seguir, tot i que ell n'estava disposat a continuar menjant de la cassola uns quants anys més.

L'actuació de Baixauli els ha resultat del tot inacceptable als seus companys de partit. El «jornalot» que es va escudellar en el seu dia, el nombre de polítics amb dedicació exclusiva, els càrrecs de confiança, tots sucant de la cassola, han ferit la sensibilitat de la gent senzilla del poble; el muntatge dels casals fallers construïts ocupant jardins públics, pagats amb diners de tots i per si fora poc, inacabats, han dividit la societat creant una tensió lamentable; el fantasmagòric i faraònic projecte del Port de Silla a l'Albufera ha estat qualificat d'espoli pels propietaris de les terres afectades; la paralització de administració municipal mancada de directrius polítiques és frustrant i escandalosa; el pacte amb un trànsfuga, l'únic interlocutor que se n'ha prestat a apuntalar-lo i avalar una gestió caòtica, han alçat bombolles entre els militants socialistes.

Baixauli és contemplat pels seus coreligionaris com una mena de professional de la política farcit d'egoisme, folrat de supèrbia i caminant permanentment, al·lucinat, entre núvols. L'única activitat remunerada que li se coneix des de ben jovenet és la política, doncs, de ser pescador d'aigua dolça, estudiant etern i escriptor ocasional, les tres professions que ell s'atribueix, no es pot viure avui en dia.

Silla és un poble que ha anat apagant-se en els darrers anys. La responsabilitat no és sols de Baixauli. Abans que ell va governar el poble durant vuit anys el famós quadri partit, una mena de sindicat ocasional d'interessos sense un model de ciutat definit, que ja va haver d'engolir-se fa quatre anys el fruit amarg de la seua legítima, però, inexplicable actuació: constatar el creixement de la dreta i la ultradreta i l'enfonsament de l'esquerra i els nacionalistes.

La sensació que tenen no poques persones al poble de Silla és que uns i altres han estat escorrent la llimona fins la darrera gota. La reacció al si del Partit Socialista de Silla resulta ben explicable des d'aquesta perspectiva. Volen oferir al poble una altra cosa, una altra manera de fer política.

Llàstima que li barraren el pas fa uns anys a Francesc Romeu!