Compravenda de vots

Tot al llarg de la història, com passa actualment i segurament també en el futur, el tema de la compravenda de vots és un dels aspectes més perversos de les societats. Uns pocs, els que volen «manar», estan disposats a pagar el preu que siga, regalant, prometent-ho tot, perquè mai paguen de la seua butxaca i, si ho fan, són com inversions que després recuperen. Molts ciutadans i ciutadanes, col·laboren, per activa o per passiva, en aquesta corrupció, venent el seu vot. La majoria, lamentablement, contemplem l'escena sense cap possibilitat de res. I així va el món.

Amb les experiències viscudes últimament a Silla, i encara que açò no és Colòmbia, ni Egipte, ni la Itàlia de Berlusconi, hi ha preocupació i intriga per saber com s'ho faran els diferents candidats en aquesta qüestió de buscar els vots al preu que siga. Fins ara hem vist, en totes les eleccions, com s'ha promés fins l'impossible, com s'ha compromés temeràriament l'urbanisme, com s'ha afalagat els jubilats, les falles, les ames de casa, els agricultors, els tauròfils, etc., amb berenars, viatges, entrades a la plaça de bous, promeses de casals i fins i tot de somnis.

Tant en uns casos com en els altres els polítics prometen i gasten els diners públics, jugant obscenament a «convèncer» els votants que faran el que finalment, quan manen, no fan. Per això és lògic considerar aquestes maniobres com a pràctiques innobles i sectàries i fins i tot il·legals.

És per això que, enguany més que mai, després dels fracassos que hem contemplat en totes les «magnífiques obres» que s'han quedat en res o a meitat camí i en tantes promeses incomplides, creiem que hem d'obrir l'ull més que mai. En aquest sentit, tenint en compte que la crisi afecta a totes les institucions, o siga que no hi ha ni un duro enlloc, ni a Madrid, ni a València, ni a Silla, els veïns i veïnes hauríem de reflexionar quin sentit té donar credibilitat als candidats en funció del que prometen de més, si finalment tots sabem que no ho van a poder acomplir.

Sembla, doncs, que seria més raonable que els ciutadans començàrem a reflexionar i que ens decidírem, no per qui «prometa donar més», sinó pel partit que haja demostrat i demostre que són homes de paraula i treballadors, que posen els peus en terra, que són demòcrates al cent per cent i que presenten una llista d'homes i dones treballadors i honestos un a un, des del primer al darrer. És a dir, que cal analitzar les llistes amb lupa, cosa que farem des d'aquest col·lectiu dels Bars de la Plaça.

La llàstima és que votem no les persones sinó els partits, les llistes que ens presenten són tancades, en lloc d'unes llistes obertes on cada ciutadà triaria els qui creguera els millors. Per això és tan important que els partits es responsabilitzen més en la confecció de les seues llistes i que si s'equivoquen assumisquen la seua responsabilitat. Fins ara això encara no ha passat mai i en conseqüència han hagut els casos de transfuguisme que hem patit, i d'oportunistes.