L'Aran planteja un nou estatut

L'Aran és una vall occi­tana inte­grada dins de Cata­lu­nya fruit d'una decisió sobi­rana (els habi­tants de la vall van accep­tar amb votació la pro­tecció del rei Jaume II, el qual els va con­ce­dir el 1313 la Que­rimònia, un esta­tus jurídic propi) i la revisió d'aquest encaix serà el gran pro­ta­go­nista del pròxim man­dat. Tots els grups polítics ara­ne­sos (Uni­tat d'Aran, Con­vergència Democràtica Ara­nesa i grups inde­pen­dents) van con­sen­suar l'any pas­sat una nova llei d'Aran que ara es vol por­tar al Par­la­ment català. Es tracta de la revisió i ampli­ació de l'esta­tut aranès, que té vigència des del 1990 i defi­neix les com­petències de l'auto­go­vern aranès i el caràcter naci­o­nal propi de l'Aran. El finançament del Con­selh Gene­rau (màxima ins­ti­tució de l'auto­go­vern aranès) i les seves com­petències en gestió urbanística i medi­am­bi­en­tal en un ter­ri­tori que econòmica­ment viu molt vin­cu­lat al turisme resi­den­cial rela­ci­o­nat amb l'esquí seran el gran cavall de bata­lla de les nego­ci­a­ci­ons amb la Gene­ra­li­tat, que en té el con­trol.

Aquest nova llei serà amb tota pro­ba­bi­li­tat el tema cen­tral de la cam­pa­nya del 22-M. Tots els grups estan d'acord en la llei con­sen­su­ada l'any pas­sat, però no en la manera de nego­ciar-la i apli­car-la. Uni­tat d'Aran (UA), par­tit naci­o­na­lista i pro­gres­sista asso­ciat al PSC i actu­al­ment al govern del Con­selh Gene­rau d'Aran, és par­ti­dari d'una nego­ci­ació bila­te­ral però amb via par­la­mentària, amb Francés Boya com a pro­ta­go­nista, actual síndic (pre­si­dent) del Con­selh Gene­rau i també dipu­tat al Par­la­ment dins del grup del PSC. Del caràcter naci­o­na­lista d'UA en dóna fe una anècdota recent: Boya ha estat l'únic dipu­tat del grup del PSC a par­lar ober­ta­ment d'inde­pendència, tot i que refe­rint-se a la d'Aran res­pecte de Cata­lu­nya, quan en ple debat sobre les vegue­ries va avi­sar d'aquesta pos­si­bi­li­tat si la Gene­ra­li­tat insis­tia a inte­grar l'Aran en la vegue­ria del Piri­neu com una comarca més.

En canvi, Con­vergència Democràtica Ara­nesa (CDA), for­mació naci­o­na­lista vin­cu­lada a CDC, con­fia en les rela­ci­ons bila­te­rals estric­tes i en el fet que els diri­gents de CiU com­plei­xin ara que són al govern amb els com­pro­mi­sos acor­dats amb CDA en aquesta matèria. “El model implan­tat per UA no ha donat resul­tat, el síndic no ha pogut acon­se­guir la nova llei d'Aran ni un nou finançament”, explica Car­les Bar­rera, pre­si­dent de CDA i can­di­dat d'aquest par­tit a la pre­sidència del Con­selh Gene­rau. “Hem acor­dat amb CDC que aquest [la nova llei de l'Aran] és un objec­tiu pri­o­ri­tari que s'haurà de por­tar a apro­vació de seguida que s'apro­vin els pres­su­pos­tos de la Gene­ra­li­tat per al 2011”, explica Bar­rera. Arturo Cal­betó, pre­si­dent d'UA, també fixa la revisió de la llei d'Aran com una de les grans pri­o­ri­tats per al govern aranès que sor­geixi del 22-M a par­tir de la feina feta pel Con­selh Gene­rau, el síndic i els par­tits ara­ne­sos.

El dia de les elec­ci­ons els ara­ne­sos tin­dran dues urnes a la mesa elec­to­ral: una per esco­llir els regi­dors dels nou muni­ci­pis de la vall, i una altra per esco­llir els 13 mem­bres del Con­selh Gene­rau. Les cir­cums­crip­ci­ons de les elec­ci­ons al Con­selh són dife­rents dels límits muni­ci­pals i obe­ei­xen als sis terçons, la divisió tra­di­ci­o­nal de la vall. Després de 12 anys de govern de CDA, les elec­ci­ons del 2007 van sig­ni­fi­car un canvi polític al Con­selh. UA i CDA van empa­tar amb sis regi­dors i el con­se­ller del Par­tit Refor­mista d'Arties va decan­tar la majo­ria a favor d'UA. Ara, Uni­tat d'Aran aspira a treure pro­fit de la feina feta i con­ser­var el govern del Con­selh, men­tre que CDA aspira a situar Car­les Bar­rera, que ja va ser síndic ante­ri­or­ment, al cap­da­vant de la pri­mera ins­ti­tució ara­nesa.