El tercer examen per al socialisme

El Vallès Occidental, després del Barcelonès i el Baix Llobregat, serà l'escenari del tercer gran examen per al socialisme el 22 de maig. Des del 1987 són la força hegemònica en una atípica comarca en què dues grans ciutats, Terrassa i Sabadell, comparteixen capitalitat i també el lideratge de dos alcaldes que poden tenir un paper rellevant en el futur del PSC a Catalunya: Pere Navarro i Manuel Bustos. I bona part d'aquest futur passarà per veure si són capaços de mantenir o augmentar els resultats de les eleccions municipals del 2007, any en què el PSC va perdre la majoria absoluta a Sabadell, i l'alt índex d'abstenció (55,7%) va permetre a Navarro mantenir els 13 regidors a Terrassa i governar còmodament reeditant la fórmula d'un govern tripartit.

Tot i no reconèixer-ho públicament, hi ha més nervis dels habituals a les files del PSC. CiU va triomfar a la comarca en les últimes eleccions al Parlament de Catalunya el 28 de novembre: va obtenir 65.838 vots més que els socialistes, que només van aconseguir la victòria a Badia del Vallès. A les dues capitals van caure deu punts percentuals i van obtenir els pitjors resultats electorals en unes autonòmiques des del 1980. Malgrat que el sentit del vot sempre ha sigut molt diferent al Vallès segons si els comicis eren municipals o al Parlament –CiU va guanyar les autonòmiques el 1984, 1988, 1992 i 1995, però mai no ho ha fet en unes municipals–, en el PSC hi ha el temor que el càstig imposat pels electors en les eleccions al Parlament del 28 de novembre es pugui estendre a les eleccions als ajuntaments. El partit té assumit que difícilment podrà repetir els resultat del 2003, el millors que ha experimentat mai, que li van donar 135.954 vots i 136 regidors. En els comicis següents, tot i que amb menys vots van aconseguir 143 regidors i algunes alcaldies com ara la de Castellar del Vallès o consolidar-se en municipis importants com ara Rubí, on tradicionalment havia guanyat ICV.

El PSC té 13 alcaldies dels 23 pobles de la comarca (Terrassa, Sabadell, Rubí, Cerdanyola, Montcada, Barberà, Badia, Castellar, Castellbisbal, Polinyà, Ripollet, Santa Perpètua i Vacarisses), mentre que CiU es manté fort a Sant Cugat, on té la majoria absoluta, però s'ha de veure si manté resultats amb la nova candidata i actual alcaldessa, Mercè Conesa, després de la marxa de Lluís Recoder com a conseller de Territori. Tot fa pensar que no hi haurà grans canvis després de l'episodi de primàries socialistes que van donar la victòria a Ferran Villaseñor i va superar, així, el candidat de la direcció, Jordi Menéndez.

Els nacionalistes van recuperar Sentmenat i Matadepera el 2007, un dels seus feus tradicionals després d'un tripartit que va costar al PSC perdre representació al consistori, i van mantenir Viladecavalls i Ullastrell. Però van perdre Castellar a mans del PSC i van tenir alcaldies amb pactes amb el PSC i el PP a Sant Quirze –aquests últims en van acabar sortint– i amb els independents a Ullastrell; a més en van fer alguns d'estranys com el de Palau-solità i Plegamans, amb ERC i el PP. Tenen set alcaldies, però el principal repte continua sent el de tenir molt més pes a les grans ciutats com ara Terrassa, Sabadell o Rubí.

ERC és la tercera força que té alcaldies a la comarca, tot i que va perdre gairebé 14.000 vots en quatre anys. Manté els municipis petits de Gallifa, Rellinars o Sant Llorenç Savall, i en aquests comicis en podria recuperar alguns com ara Ullastrell o Sant Quirze, en aquest últim cas amb la coalició Junts per Sant Quirze. Els republicans estan en ple procés negociador en molts municipis per anar conjuntament amb altres formacions independentistes que per primera vegada tindran presència en unes eleccions municipals com ara Reagrupament i Solidaritat, a més de les CUP.

Per la seva banda, ICV està immersa en un procés de primàries per l'elaboració de les llistes i es reivindica com la garantia per evitar sociovergències que estan funcionant a Cerdanyola, Ripollet i Montcada. L'objectiu serà recuperar les alcaldies que va perdre a Cerdanyola, Santa Perpètua i Rubí o tenir un paper més decisiu a Montcada i Reixach i Sabadell, on va perdre l'alcaldia el 1999 després de molts anys de tenir-la, amb el desaparegut Antoni Farrés.

El PP és una de les formacions que veu amb més optimisme aquests comicis aprofitant la conjuntura estatal i nacional, tot i que encara han de definir molts candidats, com ara el de les dues capitals, on podrien tenir un paper destacat a l'hora de formar governs. A Sabadell, atesos els moviments tàctics i la indefinició del candidat, ja ha sortit un grup de suport a l'actual portaveu, Jordi Soriano, i a Terrassa, després de molts, anys hi haurà una cara nova per la polèmica marxa del candidat dels darrers comicis, Francesc Xavier Ballbè.

Sí que sembla clar que el 2011 representarà la fi dels tripartits, la fórmula que es va posar de moda el 2003 i que, després del 2007, ja només existeix amb el format més tradicional (el PSC, ICV i ERC) a Terrassa i a Vacarisses. Precisament a Terrassa les enquestes de CiU els donen possibilitats d'apropar-se al PSC, amb Josep Rull com a candidat per tercera vegada, tot i que caldria veure si arribaria a sumar amb el PP –també a l'alça– o amb ERC si finalment es manté al consistori i no li passen factura els dos governs tripartits ni la dinàmica de pèrdua de vot de les autonòmiques. Els republicans, però, ja han expressat públicament que no reeditaran el pacte d'esquerres com està concebut actualment. Dels partits d'esquerres, ICV-EUiA podria ser el que en la dinàmica a la comarca aguantés més el vot crític de l'efecte tripartit.

A Sabadell el panorama és similar al d'abans de les eleccions del 2007, en què sembla que no hi hagi prou unió entre els grups d'esquerres per plantar cara al PSC de Bustos, que els últims quatre anys ha governat amb comoditat amb el suport tàcit del PP, tot i que va perdre la majoria aclaparadora del 2003.