El tercer examen per al socialisme

El Vallès Occi­den­tal, després del Bar­ce­lonès i el Baix Llo­bre­gat, serà l'esce­nari del ter­cer gran exa­men per al soci­a­lisme el 22 de maig. Des del 1987 són la força hegemònica en una atípica comarca en què dues grans ciu­tats, Ter­rassa i Saba­dell, com­par­tei­xen capi­ta­li­tat i també el lide­ratge de dos alcal­des que poden tenir un paper relle­vant en el futur del PSC a Cata­lu­nya: Pere Navarro i Manuel Bus­tos. I bona part d'aquest futur pas­sarà per veure si són capaços de man­te­nir o aug­men­tar els resul­tats de les elec­ci­ons muni­ci­pals del 2007, any en què el PSC va per­dre la majo­ria abso­luta a Saba­dell, i l'alt índex d'abs­tenció (55,7%) va per­me­tre a Navarro man­te­nir els 13 regi­dors a Ter­rassa i gover­nar còmoda­ment ree­di­tant la fórmula d'un govern tri­par­tit.

Tot i no reconèixer-ho públi­ca­ment, hi ha més ner­vis dels habi­tu­als a les files del PSC. CiU va tri­om­far a la comarca en les últi­mes elec­ci­ons al Par­la­ment de Cata­lu­nya el 28 de novem­bre: va obte­nir 65.838 vots més que els soci­a­lis­tes, que només van acon­se­guir la victòria a Badia del Vallès. A les dues capi­tals van caure deu punts per­cen­tu­als i van obte­nir els pit­jors resul­tats elec­to­rals en unes autonòmiques des del 1980. Mal­grat que el sen­tit del vot sem­pre ha sigut molt dife­rent al Vallès segons si els comi­cis eren muni­ci­pals o al Par­la­ment –CiU va gua­nyar les autonòmiques el 1984, 1988, 1992 i 1995, però mai no ho ha fet en unes muni­ci­pals–, en el PSC hi ha el temor que el càstig impo­sat pels elec­tors en les elec­ci­ons al Par­la­ment del 28 de novem­bre es pugui esten­dre a les elec­ci­ons als ajun­ta­ments. El par­tit té assu­mit que difícil­ment podrà repe­tir els resul­tat del 2003, el millors que ha expe­ri­men­tat mai, que li van donar 135.954 vots i 136 regi­dors. En els comi­cis següents, tot i que amb menys vots van acon­se­guir 143 regi­dors i algu­nes alcal­dies com ara la de Cas­te­llar del Vallès o con­so­li­dar-se en muni­ci­pis impor­tants com ara Rubí, on tra­di­ci­o­nal­ment havia gua­nyat ICV.

El PSC té 13 alcal­dies dels 23 pobles de la comarca (Ter­rassa, Saba­dell, Rubí, Cer­da­nyola, Mont­cada, Bar­berà, Badia, Cas­te­llar, Cas­tell­bis­bal, Polinyà, Ripo­llet, Santa Perpètua i Vaca­ris­ses), men­tre que CiU es manté fort a Sant Cugat, on té la majo­ria abso­luta, però s'ha de veure si manté resul­tats amb la nova can­di­data i actual alcal­dessa, Mercè Conesa, després de la marxa de Lluís Reco­der com a con­se­ller de Ter­ri­tori. Tot fa pen­sar que no hi haurà grans can­vis després de l'epi­sodi de primàries soci­a­lis­tes que van donar la victòria a Fer­ran Villaseñor i va superar, així, el can­di­dat de la direcció, Jordi Menéndez.

Els naci­o­na­lis­tes van recu­pe­rar Sent­me­nat i Mata­de­pera el 2007, un dels seus feus tra­di­ci­o­nals després d'un tri­par­tit que va cos­tar al PSC per­dre repre­sen­tació al con­sis­tori, i van man­te­nir Vila­de­ca­valls i Ullas­trell. Però van per­dre Cas­te­llar a mans del PSC i van tenir alcal­dies amb pac­tes amb el PSC i el PP a Sant Quirze –aquests últims en van aca­bar sor­tint– i amb els inde­pen­dents a Ullas­trell; a més en van fer alguns d'estranys com el de Palau-solità i Ple­ga­mans, amb ERC i el PP. Tenen set alcal­dies, però el prin­ci­pal repte con­ti­nua sent el de tenir molt més pes a les grans ciu­tats com ara Ter­rassa, Saba­dell o Rubí.

ERC és la ter­cera força que té alcal­dies a la comarca, tot i que va per­dre gai­rebé 14.000 vots en qua­tre anys. Manté els muni­ci­pis petits de Gallifa, Relli­nars o Sant Llo­renç Savall, i en aquests comi­cis en podria recu­pe­rar alguns com ara Ullas­trell o Sant Quirze, en aquest últim cas amb la coa­lició Junts per Sant Quirze. Els repu­bli­cans estan en ple procés nego­ci­a­dor en molts muni­ci­pis per anar con­jun­ta­ment amb altres for­ma­ci­ons inde­pen­den­tis­tes que per pri­mera vegada tin­dran presència en unes elec­ci­ons muni­ci­pals com ara Rea­gru­pa­ment i Soli­da­ri­tat, a més de les CUP.

Per la seva banda, ICV està immersa en un procés de primàries per l'ela­bo­ració de les llis­tes i es rei­vin­dica com la garan­tia per evi­tar soci­o­vergències que estan fun­ci­o­nant a Cer­da­nyola, Ripo­llet i Mont­cada. L'objec­tiu serà recu­pe­rar les alcal­dies que va per­dre a Cer­da­nyola, Santa Perpètua i Rubí o tenir un paper més deci­siu a Mont­cada i Rei­xach i Saba­dell, on va per­dre l'alcal­dia el 1999 després de molts anys de tenir-la, amb el des­a­pa­re­gut Antoni Farrés.

El PP és una de les for­ma­ci­ons que veu amb més opti­misme aquests comi­cis apro­fi­tant la con­jun­tura esta­tal i naci­o­nal, tot i que encara han de defi­nir molts can­di­dats, com ara el de les dues capi­tals, on podrien tenir un paper des­ta­cat a l'hora de for­mar governs. A Saba­dell, ate­sos els movi­ments tàctics i la inde­fi­nició del can­di­dat, ja ha sor­tit un grup de suport a l'actual por­ta­veu, Jordi Sori­ano, i a Ter­rassa, després de molts, anys hi haurà una cara nova per la polèmica marxa del can­di­dat dels dar­rers comi­cis, Fran­cesc Xavier Ballbè.

Sí que sem­bla clar que el 2011 repre­sen­tarà la fi dels tri­par­tits, la fórmula que es va posar de moda el 2003 i que, després del 2007, ja només exis­teix amb el for­mat més tra­di­ci­o­nal (el PSC, ICV i ERC) a Ter­rassa i a Vaca­ris­ses. Pre­ci­sa­ment a Ter­rassa les enques­tes de CiU els donen pos­si­bi­li­tats d'apro­par-se al PSC, amb Josep Rull com a can­di­dat per ter­cera vegada, tot i que cal­dria veure si arri­ba­ria a sumar amb el PP –també a l'alça– o amb ERC si final­ment es manté al con­sis­tori i no li pas­sen fac­tura els dos governs tri­par­tits ni la dinàmica de pèrdua de vot de les autonòmiques. Els repu­bli­cans, però, ja han expres­sat públi­ca­ment que no ree­di­ta­ran el pacte d'esquer­res com està con­ce­but actu­al­ment. Dels par­tits d'esquer­res, ICV-EUiA podria ser el que en la dinàmica a la comarca aguantés més el vot crític de l'efecte tri­par­tit.

A Saba­dell el pano­rama és simi­lar al d'abans de les elec­ci­ons del 2007, en què sem­bla que no hi hagi prou unió entre els grups d'esquer­res per plan­tar cara al PSC de Bus­tos, que els últims qua­tre anys ha gover­nat amb como­di­tat amb el suport tàcit del PP, tot i que va per­dre la majo­ria acla­pa­ra­dora del 2003.