Consellers generals per darrer cop

Una de les més velles institucions de la República

Un dels efectes administratius de la Revolució Francesa va ser de substituir les províncies de l' Antic Règim per un centenar de departaments. A partir de l'inici del segle XIX, és el Consell General que n'assegura la direcció. És ell que pren les decisions que li atorguen les competències per sota la direcció d'un president, elegit pel conjunt dels consellers i amb l'assistència d'una comissió permanent (el govern del departament).

El Consell General exerceix les competències determinades pel l'Estat, com són l'acció social (protecció de la infància, ajuda a persones en dificultats, RSA, minusvàlids), la gestió de les carreteres locals i del transport escolar, l'educació, els serveis de socors i d'incendi, el desenvolupament econòmic, la gestió del patrimoni, dels museus, biblioteques i arxius, la gestió dels espais naturals sensibles.

La llei del 2004 ha ampliat aquestes competències, en particular sobre la gestió quasi total de la xarxa de carreteres del departament, la gestió dels ports de pesca i comerç, el tractament industrial de les deixalles o el fons d'ajudes a l'habitatge.

El departament és dividit en 31 cantons. Els consellers generals són elegits al sufragi universal directe uninominal a dues voltes (un conseller per cantó). Els mandats eren, fins ara, de sis anys, renovables per meitat cada tres anys. Els consellers generals de la Catalunya del Nord són 31 i la seva assignació és de 1.876 euros per mes.

Actualment hi ha 3 consellers comunistes i 16 de socialistes i emparentats (la majoria), 8 de la UMP i 4 de diversos grups de dreta (l'oposició). L'esquerra ha guanyat la majoria a la dreta que era presidida per René Marquès el 1998. Christian Bourquin va ser-ne el president des d'aleshores fins al 9 de novembre 2010, quan va ser elegit president del Consell Regional. Des del 21 del mateix mes, la nova presidenta és Hermeline Malherbe-Laurent.

Els darrers consellers

Els consellers generals que s'elegiran aquest mes de març seran els darrers de la història.

En la llei del 16 de desembre del 2010 es preveu una profunda reforma de les col·lectivitats territorials, amb una data ja decidida: el març del 2014. A partir d'aquí, només intervindran els nous «consellers territorials».

La nova reforma preveu de conservar les dues assemblees –Consell General i Consell Regional–, però amb un sol elegit local que ocuparà els dos escons, a la vegada en el consell del departament i en el de la regió: el conseller territorial.

La modificació de les funcions de l'elegit s'acompanyen, però, d'un canvi en el nombre de consellers i d'un nou reequilibri a escala estatal de la proporció d'elegits respecte a la població local.

Pel que fa a la Catalunya del Nord, el 2014 seran 30 els nous consellers territorials en lloc de 31 consellers generals i 11 consellers regionals que hi ha actualment, o sigui, una pèrdua de 12 escons.

Pel que fa al conjunt de la regió Llenguadoc-Rosselló, els consellers territorials passaran a 167 (en lloc de 253 del total de les assemblees anteriors: la regional i els 5 departaments de la regió).

Aquest canvi ha estat programat pel març del 2014. En aquest moment, els consellers regionals elegits el 2010 per quatre anys, els consellers generals elegits el 2008 per sis anys, i els consellers generals elegits aquest març del 2011 per tres anys arribaran tots a la fi del seu mandat. Seran substituïts pels nous consellers territorials en unes noves eleccions.

La modalitat d'elecció dels nous consellers territorials serà la mateixa que la que es va utilitzar per als actuals consellers generals, l'elecció universal directa (escrutini uninominal majoritari a dues voltes), diferent de les eleccions regionals, que tenien un règim electoral proporcional.