Nou Barris trenca tòpics

Una noia jove que arros­sega un nen petit s'acosta deci­dida a la taula que Bar­ce­lona Deci­deix ha mun­tat a la sor­tida del metro Lluc­ma­jor, al dis­tricte de Nou Bar­ris. Són dos quarts de dues del mig­dia. “No tindrà una bossa per dei­xar-me?”. La pre­gunta des­col·loca els volun­ta­ris de la con­sulta. No tenen cap bossa, però apro­fi­ten per pre­gun­tar a la noia si vol votar. “A qui...?”, demana. Li ho expli­quen, però sense gaire èxit. “A veure si quan torni tinc temps, clar que les vuit és una mica just...”.

Més enllà d'aquesta anècdota, el resul­tat de la con­sulta sobi­ra­nista a Nou Bar­ris va sor­pren­dre fins i tot els matei­xos orga­nit­za­dors. “Veníem men­ta­lit­zats que tindríem una par­ti­ci­pació baixa i la veri­tat és que està anant molt bé”, comen­tava l'Oriol Papell, volun­tari de Cas­te­llar del Vallès. A la taula de Lluc­ma­jor es van arri­bar a for­mar peti­tes cues i a la una del mig­dia ja havien votat 140 per­so­nes. La sor­presa en majúscula, però, la va donar la taula de Vir­rei Amat, al barri de Porta, que va tan­car la jor­nada amb més de 600 vots. Les cues van ser cons­tants d'onze del matí a dues del mig­dia i de cinc a vuit de la tarda.

Al dis­tricte de Nou Bar­ris es van col·locar ahir 25 tau­les. El temps va ani­mar la par­ti­ci­pació i també va insu­flar una certa eufòria a l'ambi­ent reflec­tida en alguns comen­ta­ris. “Ja saps que amb la inde­pendència la gent gua­nyarà 1.000 euros més a l'any?”. “Si ho acon­se­guim, serem l'Holanda del Medi­ter­rani...”. Tot ple­gat, en un dis­tricte amb fama d'abs­ten­ci­o­nista que, segons l'orga­nit­zació, ja va tren­car tòpics amb els 14.000 vots anti­ci­pats i que fins ahir al matí situ­ava la par­ti­ci­pació en un 11,27 %.

La Mercè Caparrós, de 32 anys, va ser una de les per­so­nes que va votar a Lluc­ma­jor. Venia de par­ti­ci­par en una cursa. “Nosal­tres som de l'Eixam­ple i allà no hem votat perquè anàvem jus­tos de temps”. Ella i el seu com­pany ho tenien molt clar. “Volem que Cata­lu­nya sigui inde­pen­dent per no haver de man­te­nir tot­hom”. La Judith Borràs, de 34 anys, tro­bava un únic incon­ve­ni­ent: el fut­bol. “L'únic que no m'agrada és que si final­ment som inde­pen­dents no podrem apa­llis­sar el Madrid”, deia.

A Ciu­tat Meri­di­ana, amb una immi­gració del 36%, els resul­tats no van ser tan bons. El 25 de març van mun­tar qua­tre tau­les i van acon­se­guir 300 vots. Ahir, a les tres de la tarda, l'única taula ins­tal·lada a la plaça Roja havia esgar­ra­pat 62 vots, 18 d'immi­grants. Tot i així, la jor­nada va aca­bar amb 115 vots. “Ja hi comp­ta­ven que no pas­sa­ria gaire gent”, reco­nei­xia el Josep Colo­mer, un dels volun­ta­ris. Azmat Ullah, pakis­tanès de 32 anys, va ser un dels immi­grants que va votar a Ciu­tat Meri­di­ana. I això que no sabia de què anava. “Fa dos anys que sóc aquí i mai he tre­ba­llat. A veure si aquest vot m'ajuda a tro­bar feina”, va comen­tar. Altres immi­grants mira­ven la parada amb des­con­fiança. L'Arra­jid, mar­roquí de 36 anys, ni tan sols no s'hi va acos­tar. “No sabem res, no sabem res...”, repe­tia. La Rita, nige­ri­ana, no ente­nia el sen­tit de la con­sulta. Després de cinc anys a Cata­lu­nya, no entén el català i amb prou fei­nes parla cas­tellà. Busca feina. “Si voto, m'aju­da­ran?”, pre­gun­tava.