Una muntanya russa

Un mandat amb tres regidors; la trama de corrupció de Ciutat Vella; el controvertit hotel del Palau, que esquitxa Ramon García-Bragado, regidor d'Urbanisme, i fa que dos alts càrrecs de l'àrea siguin imputats, i les polèmiques sobre la prostitució i la degradació del carrer. Esmentats d'una tirallonga, tots aquests fronts, donen una idea de com ha estat de remogut el mandat a Ciutat Vella.

Amb tot, semblava que tot plegat havia de començar bé: amb una regidora de districte independent, Itziar González, aposta personal de l'alcalde Jordi Hereu, que encarnava una manera més fluïda de fer i de relacionar-se amb el teixit veïnal, escamnat amb els regidors d'anteriors mandats. González, que va renovar a fons l'equip tècnic del districte, de seguida va tastar les dificultats: de portes enfora, la previsió d'enfrontaments amb companys del govern; de portes endins, l'ordit de la trama de corrupció, que no va sortir a la llum fins a l'any passat.

La situació va afectar la gerent del districte, Mercè Massa; l'arquitecta municipal, Lourdes Conesa, i la mateixa González. La trama la van teixir alts funcionaris del districte (Helio Lozano i Elena Ariza) i l'enginyer extern Joaquín Quílez, ara imputats per atorgar llicències il·legals, sobretot en l'àmbit dels pisos turístics.L'avenç en la regulació d'aquests pisos– la convivència amb els apartaments va esdevenir un focus de queixes veïnals– va ser una de les mesures impulsades per la regidora. Després, la regulació es va completar amb el pla d'usos, el qual prohibeix obrir més pisos turístics i hotels. El pla d'usos va ser ideat en bona part per González, i acabat per Assumpta Escarp, la regidora que clou el mandat al districte. El pla proposa una microcirurgia de precisió per reequilibrar l'activitat comercial al districte. Abans, González ja havia regulat els horaris de nit dels comerços que obrien fins a la matinada i havia creat l'oficina antiassetjament.

Les discrepàncies de González amb la resta de l'equip socialista va tenir en el projecte de l'hotel del Palau un dels conflictes més intensos. Després de l'esclat del cas del saqueig del Palau per Millet i Montull, González va ser la primera a dir que calia revocar el projecte. El govern va reaccionar més tard, quan tot –i tots els grups– ja l'empenyien a fer-ho. Ara, l'operació de l'hotel és objecte d'una investigació judicial. La inestabilitat política al districte va començar amb la dimissió de González, que va marxar a mitjan abril de l'any passat, farta de “la duresa d'aquesta realitat institucional”. Va ser un cop dur per a Hereu, que la va substituir amb Carles Martí, la seva mà dreta, que ja havia estat regidor del districte en l'anterior mandat. Els veïns, però, van veure el nomenament de Martí com si fos una involució. Al final, només s'hi va estar un mes, a causa del fiasco de la consulta de la Diagonal. Escarp, insígnia de la mà dura en Seguretat, el va substituir.

Escarp dóna l'impuls definitiu a alguns temes oberts: el pla de barris del Raval Sud, que s'enceta aquest any, o el de la Barceloneta, que està aconseguint la rehabilitació de molts edificis. A aquestes qüestions hi cal afegir el pla de barris de Sant Pere i Santa Caterina, iniciat en el primer tram del mandat. Hi ha hagut obres, però, que han fet acabar la paciència dels veïns, com ara les del carrer Joaquim Costa, al Raval, que han durat divuit mesos.

La inseguretat i la degradació del carrer ha estat un front obert, amb afectacions, per exemple, dels porxos de la Boqueria (prostitució) i el cansament veïnal a la plaça George Orwell, Vila de Madrid i zones del Raval, com ara Robadors, Sant Ramon i rambla del Raval. En casos com el de la Boqueria, amb el tancament dels porxos, o Orwell i Vila de Madrid, amb obres i diàleg amb els veïns, i la instal·lació de càmeres en diversos punts, el conflicte s'ha pogut reconduir una mica. Escarp s'ha tret asos a la màniga, com ara l'agència de Ciutat Vella i l'àrea de conservació i rehabilitació dels carrers Robadors i Sant Ramon, l'impuls dels quals es durà a terme en el proper mandat.