Ferits pel TAV
SANTS ·
L'arribada del tren d'alta velocitat capgira el territori i els veïns continuen esperant que cicatritzin les ferides gràcies al cobriment de les vies del tren, la rehabilitació d'habitatges i la urbanització de nous espais per al barri
L'arribada del tren d'alta velocitat (TAV) al districte de Sants marca quatre anys convulsos d'obres en un territori que encara avui dia li costa albirar els resultats positius del projecte; la cicatrització de les ferides que comporta el pas d'infraestructures pel barri, més zones verdes i la reurbanització de les places a l'entorn de l'estació de Sants.
El territori ha estat operat a cor obert amb treballs de microcirurgia atesa la densitat del barri. La proximitat d'habitatges ha obligat a gestionar les obres fins al mínim detall i tot i que a hores d'ara ja s'han iniciat les actuacions per construir el calaix que ha de cobrir les vies del tren, les obres han deixat petja entre els veïns.
Bona part dels santsencs es mostren decebuts i, mentre veuen passar el TAV, es queixen dels desequilibris creats en un barri que al llarg d'aquests quatre anys ha vist com tancaven comerços i marxaven veïns. Fins i tot ara, a causa de la crisi econòmica, es malfien d'uns resultats òptims, com la prevista rambla de 500 metres que cusi el territori i aporti activitat comercial, lúdica i social al barri o una renovada plaça dels Països Catalans, que tot i gaudir d'un premi FAD de disseny, continua esperant la inversió de l'Estat perquè s'urbanitzi l'entorn.
Les obres del TAV també han comportat que paral·lelament l'Ajuntament hagi aprofitat per realitzar actuacions municipals com la reforma integral del mercat de Sants, la urbanització de la carretera i la construcció d'un aparcament al subterrani del mercat, totes dues actuacions, però, no veuran la llum fins l'any que ve. Però, tindran més paciència els veïns?
Tot i el mal de cap de tantes obres, l'arribada del TAV també ha comportat una injecció important de diners gràcies a un conveni amb l'Estat de 17 milions per arreglar els habitatges i els edificis més afectats pel pas del TAV.
El districte també s'ha vist premiat amb la llei de barris per part de la Generalitat que ha permès millorar fins a tres indrets: la Bordeta, el Poble-sec i properament el nucli de la Vinya, Can Clos i Plus Ultra.
L'Ajuntament ha invertit 300 milions d'euros en el districte, bona part dels quals s'han destinat al cobriment de vies, però també a la reurbanització de 119 carrers, 6 places, 3 parcs, la implantació de la zona 30 per racionalitzar el trànsit, 550 places d'aparcament, 70 apartaments tutelats per a gent gran, 5 escoles bressol noves, la reforma de 5 centres cívics i 3 camps de futbol de gespa artificial. N'hi haurà prou per als futurs reptes del districte?
El barri espera. Una de les seves responsables, la regidora Imma Moraleda, és conscient dels reptes que queden per aconseguir. La crisi econòmica ha colpejat algunes obres del districtes, com ara l'aparcament i la urbanització de la plaça Navas, endarrerida perquè la primera empresa adjudicatària va fer suspensió de pagaments i l'Ajuntament va haver de rescatar la concessió per iniciar les obres amb una altra firma. La crisi també ha fet endarrerir la construcció del nou barri de la Marina del Prat Vermell amb capacitat per a unes 10.000 famílies.
Però no tot ha estat conseqüència de la crisi. Moraleda, tal com ja ha apuntat l'alcalde de Barcelona en un discurs preelectoral, adverteix que un dels temes que li preocupa és la posada en marxa d'alguns equipaments que l'Ajuntament ha construït i que depèn de la Generalitat que pugin entrar en funcionament. És el cas d'un centre de discapacitats a la Marina, la residència Tres Pins a Montjuïc, i un centre de dia a la plaça Cerdà que tem que es poden endarrerir a causa de les retallades anunciades pel govern català.
En canvi, per la regidora de CiU, Sònia Recasens, aquest mandat representa “una oportunitat perduda” per al districte. “Els projectes que havien de suposar un revulsiu de qualitat i millora no s'han portat a terme; ni la transformació de Can Batlló ni la recuperació de la muntanya de Montjuïc, ni tan sols actuacions de microurbanisme com l'obertura de carrers a l'entorn de les Arenes”, diu.
Montjuïc, sense consens, i la gossera, aturada
El pla per recuperar i obrir la muntanya de Montjuïc per als veïns del districte i la ciutat s'ha quedat al darrere de les portes que tanquen aquest mandat. Malgrat els tres anys que ha durat el procés de participació amb el teixit social, cultural i econòmic només s'ha aconseguit portar a terme l'aprovació inicial per modificar el planejament urbanístic que, d'altra banda, corria pressa per emplaçar un dels equipaments més polèmics d'aquest mandat: la instal·lació de la gossera municipal que va recaure en el districte de Sants-Montjuïc després del rebuig social que va encapçalar el districte de Sarrià-Sant Gervasi. El pla no ha aconseguit el consens polític per poder ser aprovat en un dels trams finals al consistori ni tampoc ha obtingut l'acord amb els veïns, que han vist com es vulnerava el procés de participació endegat per l'Ajuntament. El nou pla per a Montjuïc havia de posar ordre en una zona carregada d'equipaments esportius i culturals que a més a més actua com un gran parc urbà de la ciutat, que inclou, a més, els únics penya-segats que hi ha al litoral barceloní.