Política

l'entrevista

“Cal posar en el centre del debat el model d'Estat”

Josep Colomé, pro­vi­nent de la Joven­tut Comu­nista de Cata­lu­nya i del PSUC, va ser detin­gut l'any 1971, amb només 20 anys, per les for­ces fran­quis­tes. Va acon­se­guir, per pri­mera vegada sota la dic­ta­dura, fer seure al banc dels acu­sats tres poli­cies als quals va denun­ciar per tor­tu­res. Està adhe­rit a l'asso­ci­ació cata­lana d'expre­so­ners polítics del fran­quisme i defensa la rein­tro­ducció de les idees repu­bli­ca­nes en la soci­e­tat. Com va sor­gir la idea de crear el Fòrum Repu­blicà de les Comar­ques Giro­ni­nes?

Va sor­gir de gent de sen­si­bi­li­tats polítiques i soci­als diver­ses però coin­ci­dents amb l'objec­tiu d'agru­par esforços per tal de fer avançar, en l'àmbit de les comar­ques giro­ni­nes, els valors repu­bli­cans. Ens hem pro­po­sat pro­moure un debat d'idees i d'ini­ci­a­ti­ves que ens porti a rela­ci­o­nar la nos­tra rea­li­tat con­creta amb l'objec­tiu cons­ti­tu­ent de la III República i esti­mu­lar pro­pos­tes ten­dents a acon­se­guir que el repu­bli­ca­nisme esde­vin­gui hegemònic en el si de la nos­tra soci­e­tat.

Qui hi ha al dar­rere? A qui està obert?

Al dar­rere hi ha els qui som al davant, és a dir, els cen­te­nars de ciu­ta­da­nes i ciu­ta­dans giro­nins que ja hem sig­nat el Mani­fest per la III República. Aquesta ini­ci­a­tiva és oberta a tots aquells que, més enllà de la seva ide­o­lo­gia política con­creta, coin­ci­dei­xen a con­si­de­rar la monar­quia com una remi­niscència anti­de­mocràtica i patri­mo­nial de l'Estat i veuen en la República l'àmbit on desen­vo­lu­par ple­na­ment els drets humans, la demo­cra­tit­zació de l'eco­no­mia, una democràcia radi­cal, un Estat laic, fede­ral i pacífic.

Quin sen­tit té par­lar de República quan la Cons­ti­tució és quasi into­ca­ble i els prin­ci­pals par­tits ni en volen par­lar?

El model d'Estat no és res asèptic, no és una ins­ti­tució que se situa més enllà del bé i del mal. La monar­quia a Espa­nya ha estat i és una ins­ti­tució que ha res­post i res­pon històrica­ment als interes­sos de l'oli­gar­quia espa­nyola, anti­re­pu­bli­cana per defi­nició. Oli­gar­quia que el 1874 va fer pos­si­ble la pri­mera Res­tau­ració, amb el sis­tema de torn en el poder regu­lat per la pràctica del caci­quisme, la que va pro­vo­car el cop d'estat de Franco el 1936. És pre­ci­sa­ment aquest immo­bi­lisme allò que dóna sen­tit a par­lar de República. En aquests moments estem immer­sos en una crisi no tan sols econòmica, finan­cera o medi­am­bi­en­tal, sinó de civi­lit­zació i de sis­tema, amb la con­següent erosió dels drets civils, polítics i soci­als tan difícil­ment con­que­rits; una sor­tida pro­gres­sista d'aquesta crisi reque­reix posar en el cen­tre del debat el model d'Estat.

És via­ble aquest procés, tal com estan ara les coses en el món?

És via­ble, just i neces­sari, però no ho serà, natu­ral­ment, si depèn només de la volun­tat dels pode­ro­sos. Avui el govern i la dreta econòmica i política coin­ci­dei­xen en la tasca de blin­dar l'Estat monàrquic com l'ins­tru­ment que millor pot garan­tir una sor­tida con­ser­va­dora de la crisi i de sot­me­ti­ment a aquesta trama fosca que s'ha ano­me­nat «lleis del mer­cat». Davant d'això, ini­ci­a­ti­ves com la del Fòrum poden con­tri­buir a fer que la consciència repu­bli­cana i els seus valors tri­om­fin en la soci­e­tat, pas previ al canvi de debò que reclama la col·lec­ti­vi­tat.

Podríem par­lar més de fede­ració que no pas de República?

La República implica una modi­fi­cació radi­cal del model d'Estat. Ente­nem que serà fede­ral o no serà. L'Estat fede­ral ha de ser el resul­tat de la lliure adhesió dels dife­rents pobles de la nos­tra geo­gra­fia, assu­mint el dret d'auto­de­ter­mi­nació com una aspi­ració legítima i irre­nun­ci­a­ble.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.