Les carreteres oblidades
Hi ha un espai de territori al Baix Empordà que continua oblidat pel que fa a grans projectes de millora de carreteres, sobretot en matèria de seguretat, tant de vehicles com de ciclistes i, eventualment, vianants. És la fracció de comarca delimitada al nord per la GI-634, entre Jafre i Torroella de Montgrí, i al sud, per la GI-651, de Canapost cap a Peratallada i fins a trobar la C-31 (de Pals a Torroella de Montgrí). A l’eix central d’aquest espai, hi ha la GI-643, de Rupià a Torroella de Montgrí, passant per Parlavà i Serra de Daró, i la GI-644 entre Serra de Daró i Vulpellac, passant per Ullastret i Canapost. Són (com moltes altres que hi ha a Catalunya) carreteres estretes però molt transitades, també per vehicles pesants, com autobusos, camions o maquinària agrícola, sense gairebé marges i amb un ferm que, només de tant en tant, és refet o apedaçat. Benvinguts siguin els pedaços, però no són suficients per millorar la seguretat en aquestes vies, on hi ha accidents que potser, de vegades, es podrien evitar si tan sols hi hagués els marges adequats. Penso en el cas d’un autobús que, la setmana passada, sense possibilitats d’arraconar-se en un marge, per inexistent, i amb la via ben estreta, pels motius que sigui va mig bolcar entre Canapost i Ullastret (per sort, no hi va haver ferits). Accidents o avaries, perquè si hi tens pana, el cotxe hi ha de quedar aturat en un dels dos estrets carrils, tot esperant que el recullin. I és evident que unes carreteres en aquestes condicions tampoc són gens segures per als ciclistes (si hi haurien de circular o no ja és un altre debat). Al 2016, la Generalitat va anunciar un pla de millora de les carreteres del Baix Ter, pressupostat en 20 milions d’euros. Sobretot feia referència a les vies que uneixen Torroella de Montgrí amb les carreteres que menen cap a Girona, l’N-2 i la C-66, i incloïa el polèmic projecte d’un nou pont sobre el Ter (en suspens, després de moltes objeccions). Si s’executa aquest pla, algun dia, perquè sigui com cal hauria d’incloure les carreteres adjacents que abans esmentava, que no són només vies turístiques, malgrat que a alguns visitants esporàdics o de cap de setmana els semblin panoràmiques i típiques, sinó que són les úniques rutes de comunicació diària de molts habitants de la zona.