Tradició contra ambició
viladecans · El PSC sembla abonat a les majories absolutes i Carles Ruiz pensa que ha fet els deures per obtenir-ne una altra, mentre que CiU s'esperona amb els resultats de les eleccions al Parlament i creu que encara té alguna cosa a dir
En les últimes eleccions al Parlament de Catalunya, el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) va tenir un daltabaix generalitzat que es va sentir especialment al Baix Llobregat. Viladecans, però, va ser un dels municipis que va resistir davant l'embranzida de Convergència i Unió (CiU), que es va quedar a molt pocs vots de la victòria. Aquest fet és utilitzat pels uns i els altres per donar-se ànims amb vista a les municipals del 22 de maig. Pels socialistes, el fet de guanyar fins i tot amb una conjuntura tan adversa és significatiu i positiu davant del factor més personal que tenen les eleccions locals. Els convergents, en canvi, es mostren esperançats de poder retenir els vots dels descontents i parlen d'un empat tècnic.
El cert, però, és que qualsevol resultat que no fos una victòria de Carles Ruiz resultaria una absoluta sorpresa. El PSC ha governat ininterrompudament l'Ajuntament en l'era democràtica, i en la majoria de les ocasions, ho ha fet des de la majoria absoluta. L'últim cop que no la va aconseguir va ser el 2003, en el tram final del mandat de Jaume Monfort. Dos anys després, Ruiz va assumir el seu relleu i en les últimes municipals, el 2007, va revalidar a les urnes el seu lloc a l'alcaldia en aconseguir 13 dels 25 regidors en disputa. Per això, o pel fet que assegura sentir que durant aquest mandat ha fet els deures, Ruiz no es mostra preocupat per la pujada de la principal força de l'oposició. “La garantia ens la dóna la feina que hem fet i la molta seguretat que tenim en les coses que volem fer”, explica l'alcalde, que remarca la lluita contra la crisi com el principal repte que haurà d'afrontar el consistori. “La crisi ens marcarà força. Fa uns anys, els ajuntaments tenien urgències i destacaven els canvis físics, molt visuals, de totxo. Ara, el que caldrà buscar és la qualitat de vida dels ciutadans, possibilitar les relacions entre les persones, facilitar les inversions...”, comenta.
Per fer-li ombra, CiU ha apostat per la renovació del seu cap de llista i ha triat Carles Lozano. Nascut a Barcelona fa 39 anys i vinculat laboralment al món de la banca, el candidat se sent part d'una generació de “fills de l'immigració que han nascut aquí, senten el país i ara volen dur les regnes de la comarca”. Per aconseguir-ho, haurà de convèncer un electorat que sembla abonat al vot socialista. “La gent s'ha cansat del model socialista, de molt de totxo i poc de pensar en les persones. Ara hem de fer com Artur Mas, que va saber atraure cap a ell el vot dels descontents i, si ho aconseguim, podem estar parlant d'un empat tècnic. A partir d'aquí, ja veurem”, diu Lozano fonamentant-se en els resultats de les últimes eleccions. Durant la campanya, un dels factors en els quals incidirà molt serà en la contenció de la despesa municipal, al seu entendre exagerada per tants anys de mandats sense alternança: “ Cal austeritat. Aquest ajuntament té molta despesa i hem calculat que podem reduir-la un 11% sense perjudicar les inversions.”
També surt amb ambició de poder, tot i que en aquest cas no tan numèricament fonamentades, el Partit Popular. El seu líder, Sergio García, és, juntament amb l'alcalde, l'únic candidat amb experiència com a cap de llista. “Aspirem a governar. Amb 13 regidors em conformaria”, remarca abans d'exposar les línies del seu projecte: “Congelació d'impostos, posar fi a l'atur, més seguretat al carrer i contracte d'arrelament per als immigrants”.
ERC i ICV, les altres dues forces amb representació municipal, també aposten per canviar el cap de cartell. Bàrbara Lligades substitueix Joan Bonich en les files dels republicans i José Luis Atienza, que ja s'havia presentat en dècades anteriors, pren el relleu a David Massana. Ell sosté que contra la crisi cal “molta política, deixar de banda les grans obres i mirar cap a la gent”; ella, que “no es pot permetre que el que és urgent passi a davant del que és necessari”, es defineix com a membre “d'una generació anterior de polítics.
Altres candidats a l'alcaldia vilacanenca per partits que fins ara no tenen representació són Enric Doñate (SI), Manuel Garcia Florido (Cs) i Albert Delgado (PxC), que aspiren a obtenir un lloc al consistori.