Marcats pel Barça
Les corts · La requalificació de l'illa del Miniestadi ha centrat l'actualitat política de les Corts aquest mandat tot i no estar inclosa en el pla d'actuació del districte. El projecte ha quedat en paper mullat després del canvi en la directiva del club
Les tensions entre el govern municipal i les entitats veïnals per la requalificació de l'illa del Miniestadi han marcat l'actualitat política de les Corts en aquest mandat, tot i que el projecte no estava inclòs en el pla d'actuació del districte (PAD).
A mitjan d'aquest mandat, es van fer públiques les negociacions entre l'Ajuntament i el Barça centrades en les compensacions i l'edificabilitat del projecte de requalificació de l'illa del Miniestadi i els entorns del Camp Nou. Les converses entre les dues parts van ser fructíferes. L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i l'aleshores president del Barça, Joan Laporta, arribaven a un acord després de més d'una dècada de confrontacions entre l'Ajuntament i el club sobre els usos no esportius dels terrenys que té el FC Barcelona al districte de les Corts.
El pla preveia que les 7,06 hectàrees de la parcel·la del Miniestadi passessin a ser qualificades com a residencials per poder-hi construir un total de 1.624 habitatges –la meitat dels quals havien de ser de protecció oficial–. L'acord també incloïa que el club construís un hotel de 15.000 metres quadrats de sostre edificable al carrer d'Arístides Maillol. Del Barça també depenia fer superfícies comercials i oficines, així com 1.600 places d'aparcament subterrani sota la plaça Cívica. En paral·lel a la construcció d'habitatges i l'hotel, el pla preveia l'edificació de vuit equipaments per al districte de les Corts. A l'illa del Miniestadi s'hi havia de fer un centre d'atenció primària, una residència per a gent gran amb centre de dia, una escola de primària, una escola bressol i un centre cívic. Mentre que a l'illa de l'estadi hi havia d'anar un institut de secundària i un pavelló poliesportiu amb piscina de titularitat municipal. Pel que fa a la restitució de terrenys d'equipaments esportius que perdia les Corts, s'havien de reposar en un altre municipi, en concret, a Montcada i Reixac, al Vallès Occidental.
A principi del 2010, Hereu va aprovar el pla del Barça, gràcies el suport que va obtenir de CiU. La formació nacionalista va donar el vistiplau a la reforma urbanística després que els socialistes acceptessin incloure algunes de les seves demandes en l'acord final amb el club. Però la requalificació de l'illa del Miniestadi va quedar en res al juliol, després que Sandro Rosell prengués possessió del càrrec de president del Barça. La regidora del districte, Montserrat Sánchez, recorda que el consistori està a l'espera que el Barça concreti què cal renegociar del conveni signat per Hereu i Laporta.
El que sí que ha permès el pla del Barça ha estat “aturar” l'enderroc de 78 habitatges del barri de Sant Ramon. Hereu, complint una de les condicions imposades per CiU per donar suport a l'acord, va retirar l'afectació que amenaçava, des de l'aprovació el 1976 del pla general metropolità, les cases del carrer Pintor Tapiró i d'un tram del carrer Cardenal Reig.
Colònia Castells
El que sí que estava dins el PAD de les Corts era continuar la política de construcció d'habitatges en règim de protecció, i garantir el reallotjament dels afectats pel pla de reforma de la Colònia Castells. En aquest sentit, Sánchez es mostra satisfeta amb la feina feta. A final d'aquest mandat, s'ha executat la primera fase de la Colònia Castells, que ha inclòs la construcció d'habitatges de protecció oficial al carrer Morales i el pagament d'indemnitzacions per valor de més de 28 milions d'euros a 76 famílies que han hagut de deixar les seves cases centenàries.
Sánchez avança que un dels objectius pel proper mandat serà treballar per fer la segona fase de la Colònia Castells. En aquest sentit, el consistori ja s'ha compromès a assumir el cost total de la reurbanització si les retallades de la Generalitat impedeixen al govern aportar els diners promesos. D'altra banda, la regidora recorda que durant els propers anys s'haurà de treballar per resoldre les ocupacions il·legals que hi ha a la Colònia Castells. L'altre front que té obert són les quatre famílies que no tenen dret a ser reallotjades perquè van anar a viure a la colònia anys després que s'hagués fet la requalificació d'aquest espai.
Dificultats per valorar el grau de compliment del PAD
El que hauria de ser una xifra objectiva, no ho és. El grau de compliment del pla d'actuació del districte (PAD) és diferent segons qui en faci la valoració, si el govern o l'oposició. La regidora de les Corts, Montserrat Sánchez, assegura que de les 194 mesures incloses en el PAD n'han executat 186, cosa que implica que durant el mandat han fet el 96% de les actuacions detallades en el pla. En canvi, el conseller portaveu de CiU, pel Carles Domingo, no pot assegurar que el grau de compliment hagi arribat a un percentatge tan elevat. Domingo explica que a les Corts es revisava el grau de compliment del PAD cada mig any, seguint uns barems molt estrictes. Però, a l'últim balanç van canviar la manera d'avaluar el que estava fet, en execució i pendent. Domingo afirma que hi ha algunes falsedats com, per exemple, que el PAD va començar el mandat amb 186 mesures i l'ha acabat amb 194 perquè també s'han inclòs les obres fetes amb el fons d'inversió estatal. Entre el 4% per fer, Domingo recorda que hi ha actuacions tan importants com la urbanització i millora de l'avinguda Madrid.