La incertesa del guanyador

A hores d'ara, amb els diferents sondejos i enquestes d'àmbit autonòmic augurant un “tsunami popular”, com el va qualificar el president de la Diputació de València i alcalde de Xàtiva Alfonso Rus, pocs indicadors fa preveure que en un dels bastions del Partit Popular, la capital de la Costera, vaja a canviar de signe polític. Seria, llavors, la quarta legislatura consecutiva amb Rus com alcalde.

Tot i això, a Xàtiva, setmanes enrere, va córrer el remor, no confirmat, que una enquesta encarregada pel propi PP augurava que els conservadors podrien perdre la majoria absoluta. Alguns adverteixen que, amb els números a la mà, tampoc no resultaria tan estrany.

A les passades eleccions el PP va aconseguir una victòria bastant incontestable: 50,34% dels vots emesos, amb 7.914 paperetes i un total de 12 regidors sobre 21. El PSPV-PSOE, amb el recuperat ex-alcalde Miquel Calabuig com a cap de llista, va traure el 29,65% dels vots i s'hagué de conformar amb 7 edils. Mentre, el Bloc aconseguia un magnífic resultat de 1.637 vots (10,41%) i 2 regidors. Esquerra Unida es va quedar fora per un grapat de vots (4,96% del cens).

Els possibilistes apel·len al desgast de les tasques de govern, al malestar creixent entre determinades capes de la societat per l'estil groller de l'alcalde, més conegut fora de la ciutat pels seus excessos verbals que per la gestió i, en termes generals, a una millor disposició dels partits de l'oposició, amb candidatures més sòlides que eleccions precedents. Els càlculs passen perquè el PSPV-PSOE millore els seus resultats, el Bloc els mantinga (la formació nacionalista assegura que està en condicions de millorar-los) i que Esquerra Unida torne a tindre representació, la qual cosa sembla factible en el context de recuperació general d'aquesta marca.

Un altre factor a considerar és la no presentació de la candidatura d'Esquerra Republicana, que va obtenir el 2007 342 vots que, de no anar-se'n massivament a l'abstenció podrien ser cabdals en cas d'un resultat ajustat. Mentre, per la banda dreta ha sorgit una candidatura de ciutadans descontents, Democracia Participativa, amb poc recorregut però que podria fer-li algun mos al PP. A més a més, des de l'oposició es ressalta que en els darrers comicis tant Francisco Camps com Mariano Rajoy han obtingut més vots en Xàtiva per al PP que el propi Rus.

Tot i això, el context estatal, amb la crisi econòmica i el corresponent descrèdit del PSOE poden tindre efecte en l'àmbit local i tots els sondejos detecten que el vot de càstig als socialistes podria ser transversal i arrasar a tots els candidats que es presenten amb aquella sigla. Un càstig que podria veure's compensat amb la retirada de Zapatero. Impossible saber-ho ara mateix.

En qualsevol cas, el PP sembla actuar com si els resultats estigueren sotmesos a la incertesa. Rus ha fet repetir la mateixa llista, per evitar els conflictes interns, ha deixat per al final la inauguració dels seus dos grans projectes, un centre cultural i, sobretot, la cridanera “Ciutat de l'Esport”, una gran obra en la que s'han invertit 13 milions d'euros (7 més que en la previsió inicial). A més, s'ha dissenyat una precampanya de perfil baix, on es recorden els “èxits” de la seua gestió i s'evita la confrontació directa amb l'oposició que ha marcat la legislatura, en un intent de no generar mobilització d'última hora.

De fet, l'incident de Rus en Ontinyent amb una associació de minusvàlids, que va ocupar espais en els informatius de tot l'Estat, s'ha interpretat internament, i amb raó, com un relliscada. Perquè ara convé guardar en un calaix el Rus bufó, extravertit i desagradós amb la dissidència. Hi ha cansament a la ciutat per la pèrdua d'imatge i la grandiloqüència sense rèdits econòmics tangibles del PP? Se sabrà el 22 de maig.