Molts interrogants en la cita electoral més igualada

Els ulls d'una bona part del país es clavaran la nit del 22 de maig sobre Badalona. En aquest municipi, el tercer de Catalunya en nombre d'habitants, els resultats estan tan oberts com a moltes ciutats catalanes però hi ha un element que el diferencia de la resta: el PP de Xavier García Albiol, si les enquestes que s'han fet públiques l'encerten, està en clara disposició de guanyar les eleccions i posar fi a la indiscutible hegemonia que el PSC mantenia des de l'any 1983 (les eleccions de 1979 les va guanyar el PSUC). Seria la primera ocasió en la història de Catalunya en què el Partit Popular venç en un municipi de més de 50.000 habitants.

Si guanya el PP, també haurà triomfat un discurs incendiari, que vincula de forma incansable immigració i inseguretat, i que pot provocar que altres, a curt i mitjà termini, en prenguin nota.

Aquest polèmic discurs és, d'altra banda, el que políticament ha aïllat el PP i el que impossibilita que a hores d'ara pugui catapultar García Albiol fins a l'alcaldia gràcies al suport d'algun soci de govern (CiU ha afirmat per activa i per passiva que no pactarà amb els populars). No deixa de ser curiós que el missatge que li pot donar la victòria al PP és el mateix que li pot barrar el salt a l'alcaldia, sempre en l'hipotètic cas que guanyés les eleccions. És el mateix factor que ha fet convergir la resta de partits: tots contra el PP.

A més, encara resta per veure com respon la parròquia socialista. El PSC té clar que no ha dit l'última paraula. Confia saber vendre l'acció de govern i és tot una incògnita quin comportament tindran els 14.000 votants que fa vuit anys van fer costat als socialistes però el 2007, en canvi, van decidir quedar-se a casa. La motivació de frenar el PP podria mobilitzar una part d'aquest electorat. Si els socialistes quedessin per darrere dels populars, encara tindran moltes opcions de ser al govern gràcies a una política d'aliances. Tant socialistes com convergents han manifestat la seva voluntat de preservar l'actual pacte, si bé és cert que CiU, sense ser la força més votada, vol jugar les seves cartes en un escenari que li doni opcions d'assolir l'alcaldia (sembla que bufen vents favorables a la federació nacionalista). Tot dependrà d'un resultat que a aquestes alçades ni els vidents més prestigiosos es veurien amb cor d'endevinar.

El PSC té clar que no vol deixar escapar l'alcaldia, i CiU va deixant caure la seva intenció de no cedir-la a un PSC en hores baixes, sempre i quan la tendència de la federació nacionalista sigui l'oposada.

Caldrà veure quin paper li té reservat el 22-M a ERC, tercer soci del govern actual, ara amb un únic regidor. L'aliança amb una plataforma ciutadana (Accent) i amb Reagrupament no li garanteix ara per ara el camí de l'èxit. És tot una incògnita com acolliran els ciutadans aquesta coalició. En tot cas, Esquerra ja ha deixat clar que aposta per un pacte a quatre bandes (PSC, CiU, ICV-EUiA i ERC). Si volen que cristal·litzi, hauran de dedicar moltes hores a convèncer la resta de forces implicades, que no semblen estar per la labor. El socialista Jordi Serra i el convergent Ferran Falcó ja han dit que és inviable ficar en un mateix sac el PSC, CiU i ICV-EUiA. L'ecosocialista Carles Sagués defensa un pacte d'esquerres que exclouria CiU.

Però una cosa són les voluntats i una altra molt diferent la necessitat d'entesa que es pugui donar si el PP guanya i es vol impedir que governi en minoria. ICV-EUiA sembla disposada a fer qualsevol moviment per tal que García Albiol no tasti la vara d'alcalde. Fins i tot, abstenir-se per afavorir un govern en minoria alternatiu als populars. L'entesa entre el PSC i CiU dependrà del resultat i de la diferència de regidors entre una força (el PSC té ara quatre regidors més que CiU) i altra. Si els socialistes aguanten l'envestida popular i convergent, tot apunta que es reeditarà l'acord entre aquestes dues forces (així ho estan insinuant durant la campanya i quan es va signar l'aliança, ara fa quatre anys, ja es feia referència a un pacte de “llarga volada”).

Si el 22-M deixa un govern en minoria a la ciutat, sigui del color que sigui, el futur polític s'entreveu complicat. I a vint dies de la cita amb les urnes, no és clar que hi hagi una combinació de sigles, sense ajuntar el PSC, CiU i ICV-EUiA i sense comptar amb el PP, que sumi catorze regidors. Tot està molt obert. Si els partits tenen feina en campanya, encara en podrien tenir més a partir del 23 de maig, quan sigui el moment d'assolir acords. Els que no sembla que tindran opcions de prendre part en aquestes negociacions són les forces minoritàries que hi concorren. Fins a divuit candidatures s'han presentat a Badalona. Tot i tenir-ho molt cru per aconseguir una cadira a la sala de plens, algunes d'aquestes opcions restaran vots a unes forces que no estan en el millor moment de forma. La CUP sembla que pot fer mal sobretot a ERC i ICV, mentre que dos partits crítics amb el PSC, un d'ells encapçalat per l'exalcalde Joan Blanch, poden furgar en la ferida socialista.