Tarragona i Reus
Una pràctica molt estesa
Les aliances entre CiU i el PP a Tarragona i a Reus podrien aigualir el previsible triomf dels candidats socialistes
Al Baix Camp, de moment, és un rumor, i a la capital, seria la repetició d'una entesa ja coneguda
La victòria a les urnes no garanteix la governabilitat. L'exemple més conegut s'ha vist en els dos últims comicis autonòmics, en què el tripartit va frustrar el triomf incontestable de Convergència i Unió. Aquesta tendència, legal i transparent, però també poc ètica depenent del color polític des del qual s'ha analitzat, s'ha estès i actualment és una pràctica comú dins de l'esfera política, i sempre defensada per qui en fa ús. L'única garantia per seure a la poltrona és la majoria absoluta. A les principals ciutats de la demarcació, les combinacions i les converses són més presents que mai i els rumors prenen força.
A Tarragona, CiU i el PP
A la capital ja no és cap secret que, si arriben als 14 regidors –la quantitat que atorga la majoria absoluta–, Convergència i Unió i el Partit Popular impediran que Josep Fèlix Ballesteros (PSC) renovi el seu mandat durant quatre anys més. Els socialistes, actualment amb 13 edils, confien que tornaran a ser el partit més votat, però també han pres consciència que els seus adversaris els podrien fer fora del poder, per molt bons resultats que s'obtinguin, sempre que, o ERC, o algun altre partit minoritari com ara ICV o Solidaritat aconseguissin representació.
Per això, el mateix Ballesteros ja va preguntar públicament a la seva homòloga de CiU si “respectarien la llista més votada”. Abans del debat de divendres, Victòria Forns va recordar les dues últimes “jugades” del tripartit en les autonòmiques, però després, amb la boca mig oberta, va assegurar que “compartir l'alcaldia no ha donat mai bons resultats”. El PP, que ara té quatre regidors, podria demanar dos anys d'alcaldia si arriba als sis. Quant al respecte per la llista més votada, el seu líder, Alejandro Fernández, va deixar anar un missatge ambigu: “La responsabilitat de la força més votada és aconseguir una majoria àmplia”. La clau, però, també podria tenir-la ERC. El seu líder, Sergi de los Ríos –component de l'últim tripartit–, va ser clar: la força més votada ha de manar.
I a Reus?
A Reus, CiU està disposada a trencar els 32 anys d'hegemonia socialista i, de fet, aquestes eleccions municipals són les primeres en què la federació realment podria tenir expectatives a liderar el canvi. La disgregació del PSC amb la insospitada sortida d'Eduard Ortiz de la llista, quan fins ara havia estat el número dos i el que tenia el control del partit, i una llista que sembla que no acontenta tothom tot i l'entrada com a número tres de la ja exsubdelegada del govern de l'Estat Teresa Pallarès no ho posen fàcil a Lluís Miquel Pérez, que repeteix com a cap de llista per quarta vegada. Tants anys a l'alcaldia poden suposar un desgast, que pesa més encara amb la desfeta del 28-N. Ara, CiU s'encoratja, i vol aprofitar que el vent li ve de cara per aconseguir l'alcaldia que se li resisteix al seu líder, Carles Pellicer, que ha repetit en diverses ocasions, i com és lògic, que cal esperar els resultats electorals i que vol governar en solitari, però el cas és que se sent a parlar molt d'un possible pacte amb el PP, que renova la llista i que té com a número u Alícia Alegret, també diputada al Parlament, després que aconseguís apartar Miquel Àngel López Mallol. No es percep amb tanta força un possible pacte entre el PSC i CiU, tot i que caldrà esperar els resultats.
