[D]
0
Política
barcelona - 13 maig 2011 2.00 h

SECTORS (XII)

Política cultural

Cultura contra la crisi

Tots els partits veuen la cultura com un sector estratègic per remuntar la situació actual, i diuen que en mantindran (o n'augmentaran) l'aportació econòmica pública

Apropar l'art als escolars és una de les prioritats comunes

Els professionals demanen als polítics proximitat als creadors i col·laboració institucional

- barcelona

El govern local de Bar­ce­lona, sigui del color que sigui, par­teix amb l'avan­tatge de comp­tar amb una fer­vo­rosa acti­vi­tat cul­tu­ral a la ciu­tat. Pro­fes­si­o­nals repre­sen­ta­tius de dife­rents àmbits refle­xi­o­nen sobre alguns dels punts febles que cal enfor­tir des de l'Admi­nis­tració. Volen polítics més pròxims, amb sen­tit comú, i una col·labo­ració real entre Ajun­ta­ment i Gene­ra­li­tat.

Car­les Duran

pre­si­dent de l'asso­ci­ació de gale­ries art bar­ce­lona

“És evi­dent que Bar­ce­lona és una ciu­tat amb un gran pòsit cul­tu­ral i amb un poten­cial enorme per la quan­ti­tat de cre­a­dors i agents cul­tu­rals que té, a més d'una audiència apro­pi­ada, encara que seria neces­sari unir esforços per treure'n el màxim pro­fit. Prin­ci­pal­ment i com a gale­rista, m'agra­da­ria que el govern tre­ballés més amb el sec­tor pri­vat en la recerca d'espais nous pròxims als cen­tres de cre­ació, però també és molt impor­tant que impulsi el conei­xe­ment de l'art a les esco­les, i incen­tivi l'arri­bada de pen­sa­dors i cre­a­dors d'elit, amb els quals crear entorns d'encon­tre amb l'escena local. Cele­bro el nai­xe­ment del Con­sell de Cul­tura i l'arren­cada de les fàbri­ques de cre­ació. Cal­dria que les gale­ries i l'Ajun­ta­ment pugues­sin tre­ba­llar en paral·lel”.

Joan Oller

pres. asso­ci­ació de pro­fes­si­o­nals de la gestió cul­tu­ral de cata­lu­nya

“El gran repte de futur és el man­te­ni­ment i, si pot ser, l'aug­ment de la inversió en cul­tura. El pres­su­post de les polítiques cul­tu­rals públi­ques és molt impor­tant en moments de difi­cul­tat com els que estem vivint actu­al­ment, i no es pot con­si­de­rar que la cul­tura sigui quel­com super­flu. El pres­su­pos­tari és un dels grans rep­tes després del 22-M”.

Teresa-M. Sala

his­to­ri­a­dora de l'art

“La política cul­tu­ral de Bar­ce­lona en l'àmbit del patri­moni i la cre­ació artística hau­ria de ser una de les pri­o­ri­tats de pre­sent i futur, ja que és un dels actius gene­ra­dors de riquesa. Con­vin­dria con­ti­nuar impul­sant la cre­a­ti­vi­tat de forma diver­si­fi­cada i sos­te­ni­ble, des de les ins­ti­tu­ci­ons edu­ca­ti­ves i ciu­ta­da­nes, i equi­li­brar-ho amb el que ha estat una dosi exces­siva de turis­tit­zació. Pel que fa a les ins­ti­tu­ci­ons museísti­ques, cal bus­car vies de col·labo­ració i de gestió més àgils que per­me­tin fle­xi­bi­lit­zar els equips i les polítiques d'adqui­si­ci­ons, d'expo­si­ci­ons i de difusió. Des­ta­ca­ria en posi­tiu la tasca rea­lit­zada als cen­tres cívics, que es podrien ver­te­brar de manera més cohe­si­o­nada amb els cen­tres edu­ca­tius. Cal con­ti­nuar cre­ant xar­xes que eixam­plin la col·labo­ració entre col·lec­tius: la xarxa de bibli­o­te­ques als bar­ris són un bon exem­ple de fun­ci­o­na­ment. Hi ha hagut un exces­siu anhel de nor­ma­ti­vit­zar-ho tot (els artis­tes al car­rer, per exem­ple; no entenc que als músics que toquen al car­rer se'ls requisi l'ins­tru­ment). Això, en certa manera, anul·la la ini­ci­a­tiva popu­lar. Cal un cert marge de tolerància, que no vol dir que tot s'hi val”.

Lluís Miñarro

direc­tor i pro­duc­tor de cinema

“Una de les coses que s'han fet bé és la pro­jecció inter­na­ci­o­nal de la ciu­tat; ho ha fet l'Ajun­ta­ment, però també els pri­vats com Custo, o jo mateix, que en totes les pel·lícules que faig hi poso feta a Bar­ce­lona, cosa que per a mi és un orgull. Gràcies a la Bar­ce­lona Film Comis­sion també s'ha apro­fi­tat el poten­cial de la ciu­tat en l'àmbit publi­ci­tari, però cal ser més gene­ro­sos. Diria que és impor­tant poten­ciar aquesta xarxa de pan­ta­lles ami­gues que pre­veia la llei del cinema, per divul­gar un tipus de cinema que queda rele­gat a cir­cuits mar­gi­nals. Són impres­cin­di­bles bones polítiques con­jun­tes entre Ajun­ta­ment i Gene­ra­li­tat en aquest sen­tit. D'altra banda, trobo a fal­tar que es ren­di­bi­lit­zin ini­ci­a­ti­ves com ara expo­si­ci­ons que es fan a altres llocs de l'Estat o a països veïns i que després es per­den sense pas­sar per Bar­ce­lona. Final­ment, lamento molt que s'hagin eli­mi­nat arbres cen­te­na­ris de la ciu­tat; per a mi, la massa fores­tal també és cul­tura i no s'ha ges­ti­o­nat bé”.

Gerard Guix

escrip­tor

“Les parau­les cul­tura i política són a anys llum. Es ten­deix a crear polítiques cul­tu­rals sense pen­sar en els qui les hau­ran de fer ser­vir. Poques vega­des són a dis­po­sició dels artis­tes ni dels espec­ta­dors. No hi ha interès dels polítics per saber les inqui­e­tuds dels joves artis­tes. En fes­ti­vals com el Grec es nota clara­ment una falta de com­promís amb els cre­a­dors joves i emer­gents. Es recol­zen ini­ci­a­ti­ves con­so­li­da­des, mol­tes estran­ge­res i gene­ral­ment molt més cares. Només cal veure la poca o nul·la reper­cussió de la Mos­tra de Tea­tre de Bar­ce­lona, que hau­ria de ser una pla­ta­forma impor­tant per als par­ti­ci­pants i gua­nya­dors i es queda en una anècdota sense importància. Sem­pre impro­vi­sen solu­ci­ons per tapar forats. Les dinàmiques de foment, de sobte, es bol­quen en la dansa, més tard es recor­den del circ, però ales­ho­res obli­den la resta de dis­ci­pli­nes. En comp­tes de sumar, el que es fa és divi­dir”.

Tots prometen diners per a la cultura

Si una cosa posa d'acord tots els partits, és el compromís de mantenir l'aportació pública a la cultura, que el PSC ha situat entorn del 6% del global (a la Generalitat no arriba a l'1%). L'alcalde Hereu es va voler vantar davant del conseller Mascarell assegurant que l'Ajuntament posaria el que la Generalitat retalli als grans equipaments. El govern que sorgeixi del 22-M dirà si allò va ser només un cop d'efecte preelectoral.

El nou mandat ha de ser el del desplegament de les fàbriques de creació, sistema que alguns partits volen lligat al reforç de la formació artística, que és un altre dels punts de trobada. Arriba el temps que fructifiquin projectes enquistats com el centre cultural del Born o la Biblioteca Central; en què caldrà trobar un desllorigador al Dhub i, sobretot, al centre d'art del Canòdrom. És el mandat en què caldrà esprémer les potencialitats de la cultura per sortir de la crisi.

En el nou escenari, el PSC proposa un nou festival d'arts emergents i convertir les Tres Xemeneies de Sant Adrià en una catedral de la cultura, en sintonia amb una dimensió metropolitana. CiU vol repensar el Grec, perquè la ciutat tingui més oferta cultural al mes d'agost, mentre aixeca la senyera per reivindicar Barcelona com a referent de catalanitat (també els independentistes). El PP insisteix en un pla estratègic que doni més protagonisme cultural al sector privat i diu que consolidarà la ciutat com a plaça europea del mercat de l'art. ICV planteja que cal una tarifació social de la cultura (segons la renda) per fer-la més accessible a tothom i potenciar els contractes programa per deixar de banda la dependència de les subvencions (un altre bloc que genera acords). I Unitat per Barcelona aposta per la cultura com un dels sectors estratègics per crear llocs de treball, alhora que vol Barcelona a l'Institut Ramon Llull.

L'ICUB els espera.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

Més llegides