El PSOE abraça la calma i el PP reviu la síndrome 13-M
Zapatero assegura que el control policial serà “intel·ligent”
El PP atia la desocupació del carrer i tem el protagonisme de Rubalcaba
Aguirre anima els militants del PP a manifestar-se a Ferraz
L'ombra d'una jornada de reflexió convulsa com la que l'Estat espanyol va viure el 13 de març del 2004 tenyia ahir de preocupació els quarters generals de PSOE i el PP. Aleshores va ser la commoció en el segon dia de dol per la pitjor massacre gihadista en sòl europeu comesa a Atocha i que el govern de José María Aznar insistia a atribuir a ETA el que va atiar rodes de premsa imprevistes i concentracions davant les seus del PP. Set anys després, els estralls de la crisi i un 45% d'atur juvenil han desembocat en l'ocupació indignada de la Puerta del Sol. Mentre el PSOE observa les concentracions amb una barreja de calma i comprensió, des del PP es crida a blindar la jornada de reflexió de missatges polítics per activa o per passiva amb el trauma de veure reeditat el protagonisme d'Alfredo Pérez Rubalcaba.
Davant la volada que prenia la protesta a Sol, el vicepresident Rubalcaba va decidir ahir suspendre la seva participació en els actes finals de campanya i recloure's al Ministeri de l'Interior per seguir minut a minut la crisi. Lluny de calmar els ànims al PP, a la seu del carrer Gènova es va revisitar l'espantall del Rubalcaba que el 13-M convocava per sorpresa rodes de premsa reblant que “els ciutadans mereixen un govern que no els menteixi”. Si Mariano Rajoy desitjava “molt encert” a Rubalcaba i recordava al mandat de la junta que “no hi pot haver manifestacions”, la seva mà dreta, Dolores de Cospedal, exigia que ni avui ni demà “els ciutadans no ens veiem envaïts de missatges polítics de cap tipus”.
Amb el mandat de la junta electoral calent, el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, abraçava la tranquil·litat de bon matí garantint que els cossos i forces de seguretat actuarien avui amb “intel·ligència”.
En la mateixa línia, Rubalcaba va suggerir que no ordenaria avui el desallotjament dels carrers. “La policia no està per crear dos o tres problemes on n'hi ha un”, va precisar. “Alguns voldrien que d'un problema en creéssim cent, però no serà així”, va sentenciar en un velat atac als encàrrecs del PP.
La nota discordant la va firmar Esperanza Aguirre, presidenta de Madrid i candidata a la reelecció. Si dimarts Aguirre confessava no entendre per què “acampaven a Sol [seu del govern regional] i no a La Moncloa, perquè allà és on hi ha el responsable dels 5 milions d'aturats”, ahir va fer un pas més animant una contraprogramació. “Estic per convocar un campament al carrer Ferraz i que s'asseguin allà els 90.000 militants del PP de Madrid, que són més dels que hi ha a Sol, i no s'aixequin d'allà fins que no marxi Zapatero”, va etzibar en una entrevista matinal a Telemadrid.
Sentit de l'humor
Després de deixar que la pseudocrida omplís les webs i els informatius i esclafés les xarxes socials, hores més tard Aguirre aprofitava un acte electoral per aclarir que només pretenia llançar “una broma”, perquè ella té “molt sentit de l'humor”. “L'única concentració a la qual crida Esperanza Aguirre és a les urnes d'aquest diumenge”, va reblar el Twitter del PP temorós del poder de convocatòria de la líder. Des del PP madrileny es va esgrimir que era una frase “treta de context” i des de Noves Generacions es van sentir interpel·lats només per la crida al vot el 22-M.
L'ocupació de Sol va impactar en el tancament de campanya del PSOE, on Zapatero havia d'abrigar Tomás Gómez i Jaime Lissavetzky en un míting a cel obert a la Plaza Mayor que es va desplaçar a un pavelló tancat de l'Ifema. Des de Ferraz es confiava que la calma remogui els indignats de l'abstenció al vot esquerrà com a IU.
