L'atzucac d'Esquerra

Uni­tat i con­sens

Ara els mili­tants tenen dipo­si­ta­des les espe­ran­ces en el congrés extra­or­di­nari en què s'ha d'esco­llir la nova direcció i es con­ju­ren perquè sigui el punt d'inflexió per sor­tir de l'atzu­cac. Exi­gei­xen uni­tat i també que es rede­fi­neixi l'estratègia. Però el camí s'albira difícil, perquè totes les famílies ja estan pre­nent posi­ci­ons i algú haurà de reti­rar-se.

A banda dels noms, hi ha un debat de fons sobre el model a seguir: l'aposta per una esquerra naci­o­nal que vagi més enllà dels perímetres de l'inde­pen­den­tisme –es trac­ta­ria del sec­tor de Joan Ridao– o una com­bi­nació entre aquesta esquerra plu­ral i el front sobi­ra­nista unit –la fede­ració de Bar­ce­lona és un dels prin­ci­pals aban­de­rats de l'axi­oma.

La marxa de Carod-Rovira suposa la pèrdua d'un refe­rent històric dels últims anys per a Esquerra, tot i que inter­na­ment havia per­dut molt de poder des del congrés del 2008 en què Joan Puig­cercós li havia gua­nyat la bata­lla. Segons les seves pròpies parau­les, deixa la militància per dis­crepàncies amb la direcció i també per no “inter­fe­rir” en el procés pre­con­gres­sual. Tot i que era una notícia que molts ja intuïen, el pas enrere de l'expre­si­dent d'ERC és un cop dur con­tra unes estruc­tu­res repu­bli­ca­nes afe­bli­des arran dels últims des­as­tres elec­to­rals.

La direcció, que en aquests moments és interina, con­fia que les aigües es vagin cal­mant i que la notícia de Carod quedi en un segon pla a mesura que es dibuixi el calen­dari del congrés. Ofi­ci­al­ment el tret de sor­tida es donarà el pro­per 18 de juny, quan se cele­brarà un con­sell naci­o­nal a Bar­ce­lona en què s'apro­varà tot el regla­ment.

Però els movi­ments interns ja fa mesos que s'estan pro­duint. Joan Puig­cercós pretén arti­cu­lar una can­di­da­tura unitària per no repe­tir els vells errors del 2008, quan se'n van pre­sen­tar qua­tre.

La seva idea és que la por­ta­veu par­la­mentària, Anna Simó, ocupi un càrrec de res­pon­sa­bi­li­tat i que pugui for­mar tàndem amb l'euro­di­pu­tat, Oriol Jun­que­ras, una figura emer­gent. Però els jun­que­ris­tes no aca­ben de veure clara aquesta jugada, perquè temen que Puig­cercós vul­gui fer l'abraçada de l'ós a Jun­que­ras i con­tro­lar l'orga­nit­zació des de l'ombra.

L'aposta Jun­que­ras

Sigui una cosa o l'altra, Jun­que­ras és un dels noms que més està sonant aquests dies per pre­si­dir Esquerra, tot i que ell encara no s'ha pro­nun­ciat. De moment, l'expre­si­dent del Par­la­ment, Ernest Benach, li ha donat suport i la fede­ració de Bar­ce­lona també el veu amb bons ulls. Els bar­ce­lo­nins, un cop Jordi Por­ta­be­lla s'ha des­car­tat, podrien pro­po­sar una unió entre Jun­que­ras i Oriol Amorós, la mà dreta de Por­ta­be­lla i pre­si­dent de la fede­ració. S'espe­cula que Jun­que­ras tin­dria un paper més teòric i i Amorós, un de més actiu amb el dia a dia. Enmig d'aquest ball de noms, l'euro­di­pu­tat con­si­dera vital reforçar l'eix naci­o­nal i ja ha man­tin­gut con­tac­tes amb Puig­cercós per par­lar del futur de la for­mació.

Una part de la militància també està con­vençuda que Jun­que­ras és una opció fresca, tot i que també té detrac­tors. Aquests posen en dubte que tin­gui prou fusta de líder per poder con­tro­lar una orga­nit­zació tan caïnita com és ERC, i tam­poc no tenen clar que cone­gui prou bé les entra­nyes, ja que fa poc que n'és mili­tant.

El model, a debat

I el secre­tari gene­ral, Joan Ridao? De moment, no tanca la porta a pre­sen­tar-se a la pre­sidència i els últims dies està par­lant amb gent del ter­ri­tori sobre la situ­ació actual de la for­mació. “Més que noms, el més impor­tant és saber cap on hem d'anar”, apun­ten fonts pro­pe­res a Ridao. Ell és par­ti­dari de l'esquerra naci­o­nal, d'ocu­par un cen­tre­es­querra a par­tir del qual es pugui pene­trar en sim­pa­tit­zants afins a altres par­tits, que també cre­uen en el sobi­ra­nisme. Una filo­so­fia sem­blant a la que va impul­sar Carod-Rovira i que topa amb les ali­an­ces inde­pen­den­tis­tes que s'han tei­xit en les muni­ci­pals amb Rcat o Joan Laporta. El sec­tor Ridao creu que aques­tes uni­ons repre­sen­ten “només un front patriòtic”, que no té en compte les dre­tes o les esquer­res, i, a banda de la fede­ració de Bar­ce­lona, també asse­gu­ren que Jun­que­ras n'és un defen­sor.

Por­ta­be­lla i Amorós advo­quen, per con­tra, per aques­tes coa­li­ci­ons i reba­ten a Ridao que són una bona fórmula i que es poden com­bi­nar amb l'esquerra naci­o­nal. Recor­den que ERC va que­dar “escom­brada” en mol­tes pobla­ci­ons en què es va pre­sen­tar tota sola a les muni­ci­pals, men­tre que les ali­an­ces amb altres for­ma­ci­ons van aguan­tar el sotrac.