El camí que farem, amb qui i com

El dissabte 11 de juny molts candidats a les eleccions municipals vam ser elegits alcaldes dels nostres municipis. Només les persones que hem viscut aquest moment podem entendre realment el significat d'ostentar la màxima representació del propi poble o ciutat i de disposar de la confiança de molts ciutadans per liderar el futur col·lectiu.

Un futur que en gairebé res s'assemblarà al passat. Estem en un temps de frontissa, en què hem passat de l'esperança pel demà a una certa por al demà. Som la generació de les incerteses i no hi ha en aquests moments res segur. I aquesta incertesa que hem de gestionar ara els ajuntaments i les administracions és la incertesa que des de fa mesos gestionen les empreses i moltes famílies. Hem passat de les certeses i de punts de referència clars a les incògnites i a una certa relativització de segons quins valors. Haurem d'estar molt atents als canvis i a les dificultats que se'ns presentaran i els haurem de saber gestionar. I, quan calgui, anticipar-nos-hi.

Perquè tot i les dificultats tindrem oportunitats. Segur. Olot i la Garrotxa compten amb grans actius i més que mai els hem de saber posar en joc. I per fer-ho caldrà posar en joc tres elements. En primer lloc, el que farem. És a dir, les prioritats polítiques. I en aquest punt, el nostre pla de govern pivotarà al voltant de quatre eixos: el progrés econòmic, la cohesió social i l'educació, el dia a dia de la ciutat i una millora de l'administració.

Aquest és el camí que farem. Però tan important és el recorregut del camí com que aquest camí l'hem de fer tots i entre tots. És a dir, que hem d'intentar que ningú es quedi enrere. Pel més elemental raonament de justícia social. I quan dic que l'hem de fer entre tots vull dir que, per sortir-nos-en, ja no n'hi haurà prou amb l'acció que portem a terme des de l'Ajuntament. Una ciutat no la fan només els regidors i els alcaldes. Es va construint dia a dia des de l'orgull dels seus ciutadans, de les seves entitats i associacions, per deixar-la millor del que l'han trobada, per assegurar un futur per les noves generacions.

Els he parlat del camí que volem fer i que aquest camí l'hem de poder fer tots i entre tots. Finalment cal definir com volem fer-lo. A Olot el farem governant i no manant, amb humilitat i diàleg, amb treball i dedicació, i amb austeritat i estima per la ciutat. El volem fer amb la col·laboració activa de la nostra millor gent, de tots els àmbits. És l'hora d'escoltar. És l'hora de les complicitats. És l'hora que els ciutadans se sentin protagonistes de les decisions col·lectives. És l'hora que les olotines i els olotins siguin aliats del bon govern.

Antoine de Saint-Exupéry, autor d'El Petit Príncep, deia que quan un excursionista ha de sortejar una muntanya en direcció a una estrella, pot quedar absorbit per les problemàtiques de l'escalada i així oblidar quina és l'estrella que el guia. Més que mai tots plegats, però els responsables polítics hem de tenir clara l'estrella que ens guia, que no és cap altra que millorar el benestar de la ciutadania.