L'exèrcit europeu

Hi ha 506 com­bi­na­ci­ons bila­te­rals pos­si­bles entre les llengües ofi­ci­als de la Unió Euro­pea, però no sem­pre és pos­si­ble dis­po­sar del per­so­nal neces­sari per a cadas­cuna de les com­bi­na­ci­ons, mal­grat els 700 tra­duc­tors i els 400 intèrprets en plan­ti­lla –el nom­bre d'aquests últims aug­menta fins a 800 o 1.000 en dies de ple–. Quan no és pos­si­ble, entren en joc les llengües pivot, unes quan­tes esco­lli­des que fan de pont, a par­tir de les quals es tra­du­eix per escrit o oral­ment a la resta. El maltès i el gaèlic dis­po­sen d'un règim específic segons el qual només es tra­du­ei­xen els regla­ments. El Par­la­ment Euro­peu és la ins­ti­tució comu­nitària que uti­litza més pro­fes­si­o­nals de la tra­ducció, jun­ta­ment amb la Comissió Euro­pea.

És tanta la diver­si­tat lingüística al con­ti­nent, que el 2007 es va crear una àrea específica tute­lada pel comis­sari euro­peu de Mul­ti­lingüisme, ocu­pada pel romanès Leo­nard Orban. «Roma­ne­sos que viuen a Bar­ce­lona m'han expli­cat que estan impres­si­o­nats per la capa­ci­tat de molta gent de can­viar d'una llen­gua a una altra [català i cas­tellà] sense cap difi­cul­tat i sense ni tan sols ado­nar-se que ho estan fent», deia Orban l'any pas­sat en una visita a la capi­tal cata­lana. El català serà llen­gua ofi­cial de la Unió Euro­pea quan ho demani un estat mem­bre i els altres estats mem­bres ho accep­tin per una­ni­mi­tat. La Comissió Euro­pea rebutja decan­tar-se en con­flic­tes sobre llengües «regi­o­nals» i es remet a la decisió de cada estat en matèria de política lingüística. El pri­mer pas és, doncs, en mans del pre­si­dent del govern espa­nyol, José Luis Rodríguez Zapa­tero.