Un moment complicat per a la UE

Els euro­peus voten aquesta set­mana, entre dijous, 4 de juny, i diu­menge, dia 7, un nou Par­la­ment per a la Unió Euro­pea, en uns comi­cis domi­nats per la crisi econòmica, la pit­jor des de la II Guerra Mun­dial, i la incer­tesa sobre el futur d'Europa. La Unió Euro­pea està en hores bai­xes. La reno­vació de les ins­ti­tu­ci­ons euro­pees, que s'obre amb aquests comi­cis, coin­ci­deix amb una depressió pro­funda que obliga a posar entre parèntesi els mana­ments de la seva aplau­dida unió econòmica i monetària.

Brus­sel·les pre­veu per aquest any un decrei­xe­ment del 4% i la pèrdua de 8,5 mili­ons de llocs de tre­ball els anys 2009 i 2010. Sis països ja estan en situ­ació de dèficit públic exces­siu –els estats francès i espa­nyol, la Gran Bre­ta­nya, Irlanda, Hon­gria i Grècia– i a cinc més –Polònia, Lituània, Letònia, Roma­nia i Malta– la Comissió Euro­pea els ha obert un expe­di­ent. A les urnes hi són cri­dats més de 375 mili­ons de ciu­ta­dans dels vint-i-set estats mem­bres, però pro­ba­ble­ment n'ani­ran a votar menys de la mei­tat, si es manté la tendència històrica. L'abs­tenció no ha dei­xat de créixer en les elec­ci­ons al Par­la­ment Euro­peu: del 38,01 en els pri­mers comi­cis direc­tes cele­brats el 1979 s'ha pas­sat al 54,53% en els dar­rers del 2004, amb taxes espec­ta­cu­lar­ment altes, que vol­ten el 80%, en els nous estats mem­bres de l'Europa cen­tral i ori­en­tal.

La crisi, no obs­tant això, podria con­tri­buir a inver­tir aquesta tendència. Els son­de­jos a cada estat anun­cien un vot gene­ra­lit­zat de pro­testa con­tra els par­tits gover­nants –lle­vat, pos­si­ble­ment, de l'Estat francès, Polònia, Roma­nia i Xipre– i el crei­xe­ment elec­to­ral d'opci­ons naci­o­na­lis­tes i euro­escèpti­ques que des­con­fien d'Europa com a recepta con­tra la crisi. El resul­tat podria ser un Par­la­ment més mul­ti­co­lor, amb menor distància entre les dues famílies polítiques pre­do­mi­nants –els con­ser­va­dors del PPE i els soci­a­lis­tes (PSE)– i més veu per als dis­si­dents de la cons­trucció euro­pea. Tot un seguit de par­tits alter­na­tius aspi­ren a assoli un escó per pri­mera vegada a Estras­burg, des de l'agru­pació paneu­ro­pea Liber­tas, que va pro­moure amb èxit la cam­pa­nya del «no» al Trac­tat de Lis­boa en el referèndum irlandès el 2008, fins al Par­tit dels Pira­tes suec, que rei­vin­dica el dret de tot­hom a bai­xar de franc música i pel·lícules d'inter­net. A Itàlia pre­senta can­di­dats un par­tit defen­sor de la igual­tat d'opor­tu­ni­tats per als homes. Tot i que segons els estu­dis de què dis­po­sen les ins­ti­tu­ci­ons de la UE les raons de política interna són sobre­tot les que deci­di­ran el vot dels ciu­ta­dans en les elec­ci­ons euro­pees, fins ara mai no havia estat tan impor­tant per al futur d'Europa l'elecció del Par­la­ment. Només cons­ti­tuir-se, la nova cam­bra haurà de votar a mit­jan juliol el can­di­dat que desig­nin els governs de la Unió perquè pre­si­deixi durant els pròxims cinc anys la Comissió Euro­pea. El Par­la­ment en l'última legis­la­tura ha demos­trat la trans­cendència que té en la vida quo­ti­di­ana dels ciu­ta­dans, en haver impul­sat, per exem­ple, preus més bai­xos per a les tru­ca­des de mòbil.