[D]
20
Política
barcelona - 6 agost 2011 2.00 h

Escac i mat

El govern espanyol reclama als ajuntaments catalans 576 milions corresponents als diners que els va avançar el 2009

La major part els hauran de tornar les grans ciutats metropolitanes i les capitals del país

Les diputacions li deuen 266 milions i només 42 municipis rebran diners de l'Estat per liquidació positiva

- barcelona

Als cen­te­nars de mili­ons d'euros que els ajun­ta­ments cata­lans estan tor­nant a ter­mi­nis a l'Estat espa­nyol amb relació a la liqui­dació dels impos­tos del 2008, se n'hi afe­gei­xen ara 576 mili­ons més rela­tius al 2009. Els res­pon­sa­bles muni­ci­pals tenen la sen­sació que el Minis­teri d'Eco­no­mia els ha fet una jugada d'escac i mat perquè els reclama ara uns diners que els va avançar i que cor­res­po­nien als impos­tos i taxes que se supo­sava que havien de recap­tar durant aquells dos exer­ci­cis. Els muni­ci­pis van gas­tar-los en ser­veis i des­pesa cor­rent i, amb l'ensor­ra­ment econòmic, han recap­tat molt menys del que pre­veia el minis­teri.

La gran majo­ria d'aquells 576 mili­ons de la liqui­dació del 2009 cor­res­po­nen a la vin­tena de grans ciu­tats metro­po­li­ta­nes i capi­tals del país. Les dipu­ta­ci­ons també han de tor­nar a l'Estat 266 mili­ons, que s'afe­gei­xen als 623 que també la Gene­ra­li­tat haurà de tor­nar-li pel que fa a l'IVA i l'IRPF del 2009. Després de liqui­dats els impos­tos, el govern espa­nyol només haurà de tor­nar diners a 42 muni­ci­pis cata­lans, la gran majo­ria petits pobles de Lleida, Girona i Tar­ra­gona. En aquest cas, però, les quan­ti­tats són menors i se situen entre els 37 euros que rebrà l'Ajun­ta­ment de Cabó (Alt Urgell) fins als 3.967 que ingres­sarà Vila­ller (Alta Riba­gorça) o els 7.226 que rebrà Pera­fort (Tar­ra­gonès). Ascó (Ribera d'Ebre) és el més bene­fi­ciat per la liqui­dació del minis­teri pel que fa al 2009 tenint en compte que rebrà 35.957 euros. El pre­si­dent de la Fede­ració de Muni­ci­pis de Cata­lu­nya (FMC) i alcalde de Saba­dell, Manuel Bus­tos (PSC), con­si­dera “com­ple­ta­ment insos­te­ni­ble” la recla­mació del minis­teri. El repre­sen­tant muni­ci­pa­lista reclama que es con­sensuï un sis­tema de finançament local adi­ent tenint en compte que “no és just dir que els ajun­ta­ments no han ges­ti­o­nat cor­rec­ta­ment quan són la resta d'admi­nis­tra­ci­ons les que pro­vo­quen, en part, aquesta greu situ­ació econòmica que farà que molts, pro­ba­ble­ment, hagin de tan­car els seus pres­su­pos­tos amb dèficit”. Bus­tos ja va afir­mar recent­ment que “encara que es pagui a ter­mi­nis, la quan­ti­tat glo­bal, que és fruit d'una manca de rigor en les pre­vi­si­ons per part de l'Estat, posa els ajun­ta­ments en una situ­ació finan­cera molt difícil”. És el mateix que pen­sen tots els res­pon­sa­bles muni­ci­pals con­sul­tats per aquest diari.

bada­lona

El regi­dor d'Hisenda, Ramon Riera (PP), atri­bu­eix el fet que la ciu­tat hagi de tor­nar encara més diners del 2009 que del 2008 a una pre­visió d'ingres­sos massa opti­mista, feta per “inge­nus o igno­rants”. El 2009, recorda, “va ser de gran recessió i ni de broma es podia pen­sar a recap­tar tant”. Riera fa iro­nia en cas que l'Estat pre­ten­gui cobrar el deute d'un sol cop: “Si ho vol, ja es pot endur la ciu­tat”.

cale­lla

L'alcal­dessa Mont­ser­rat Can­dini (CiU) explica: “Érem cons­ci­ents que l'Estat ens recla­ma­ria els diners avançats del 2009, però la quan­ti­tat és prou impor­tant perquè con­di­ci­oni les finan­ces de l'Ajun­ta­ment. Hau­rem de ser encara més curo­sos amb la des­pesa perquè, a par­tir de l'any que ve i durant 5 anys, ens retin­dran cada any 169.714 euros anu­als”.

cam­brils

El regi­dor d'Hisenda, Ramon Llo­bet, admet que almenys l'Estat dóna faci­li­tats tem­po­rals per retor­nar els diners, que en el seu cas sumen 1,4 mili­ons d'euros. El pro­blema és que aquesta quan­ti­tat s'afe­geix al forat econòmic que arros­sega el con­sis­tori, que supera els 40 mili­ons.

Cas­te­llar del vallès

L'alcalde, Ignasi Giménez, con­si­dera injust haver de retor­nar diners a l'Estat però troba encara “més greu” les difi­cul­tats que deri­ven de les reta­lla­des de la Gene­ra­li­tat: “Les esco­les bres­sol o de música són ser­veis de la Gene­ra­li­tat que ens vam com­pro­me­tre a ges­ti­o­nar els ajun­ta­ments perquè el govern català en garan­tia el finançament. Quan ara ens rebaixa de 1.800 a 1.600 euros la sub­venció anual per plaça, està incom­plint una cosa sig­nada”.

cunit

L'alcal­dessa Mont­ser­rat Car­re­ras (CiU) con­firma que l'Ajun­ta­ment ha sabut aquesta set­mana que haurà de retor­nar a l'Estat prop de 650.000 euros cor­res­po­nents a les trans­ferències del 2009. “No hem par­lat encara dels ter­mes en què s'hau­ran de pagar aquests diners però, en la situ­ació econòmica actual de l'Ajun­ta­ment, ara no podem fer-hi front”, reco­neix Car­re­ras. La màxima res­pon­sa­ble de l'admi­nis­tració local con­si­dera que no és el millor moment perquè l'Estat faci efec­ti­ves les recla­ma­ci­ons.

El ven­drell

El regi­dor d'Hisenda, Joan Maria Diu (CiU), diu que l'Ajun­ta­ment encara espera el calen­dari amb què l'Estat voldrà que li retorni els 1,7 mili­ons que li reclama. Actu­al­ment, ja gasta 30.000 euros men­su­als cor­res­po­nents a la recla­mació de l'any 2008. Diu demana una moratòria d'un o dos anys per a aquesta nova recla­mació del 2009 fins que s'aprovi i entri en vigor una nova llei de finançament muni­ci­pal: “Ningú no dis­cu­teix que cal retor­nar aquests diners però també cal tenir en compte que va ser un error de l'Estat en fer les pre­vi­si­ons”.

LLEIDA

L'alcal­dessa acci­den­tal, Marta Camps (PSC), des­taca que poc tenen a dir perquè el minis­teri els comu­nica la devo­lució i des­compta els diners en les apor­ta­ci­ons anu­als al muni­cipi. “Tot i que podríem pre­sen­tar-hi recurs no n'obtindríem resul­tats”, con­fessa, i afe­geix que hau­ran de rea­jus­tar els comp­tes en funció de la reducció de l'apor­tació esta­tal, que cada any és d'uns 28 mili­ons i ara es reduirà en 2,4 sumant els des­comp­tes de les liqui­da­ci­ons de les dues anu­a­li­tats.

dipu­tació de lleida

El pre­si­dent de l'ens supra­mu­ni­ci­pal, Joan Reñé, qua­li­fica de “per­vers” que l'Estat espa­nyol reclami uns diners quan els ens muni­ci­pals assu­mei­xen com­petències que no els per­to­quen i són més efi­ci­ents en els ser­veis que pres­ten als ciu­ta­dans. Reñé reclama, un cop més, un nou finançament local

pineda de mar

L'alcalde Xavier Amor (PSC) con­si­dera que serà un cop fort per a les finan­ces muni­ci­pals: “Ens cal més que mai una res­posta con­junta de totes les admi­nis­tra­ci­ons i una solució ges­tada i pac­tada en el si dels ens muni­ci­pa­lis­tes”.

reus

L'alcalde Car­les Pelli­cer (CiU) afirma que el retorn “com­pli­carà encara més la situ­ació de les finan­ces muni­ci­pals” i que aquest error de pre­visió del Minis­teri d'Eco­no­mia afecta sobre­tot els ajun­ta­ments amb més població perquè són els que hau­ran d'afron­tar un volum de diners més gran. El regi­dor d'Hisenda, Joa­quim Enrech, explica que l'Estat des­comp­tarà els diners direc­ta­ment de les trans­ferències que fa als ajun­ta­ments. En el cas de Reus, diu que l'Ajun­ta­ment no tindrà cap marge de mani­o­bra i que el retorn d'1,8 mili­ons anu­als afec­tarà el pres­su­post del 2012 i dels anys següents.

Sant Llo­renç savall

L'alcalde Ricard Tor­ralba recorda que l'Ajun­ta­ment està pen­dent de rebre un milió de la Gene­ra­li­tat per com­pen­sar-li els diners que va avançar en l'escola bres­sol i el nou ajun­ta­ment. Tor­ralba recorda que el pres­su­post del muni­cipi supera de poc els dos mili­ons.

tar­ra­gona

L'alcal­dessa en fun­ci­ons, Carme Crespo (PSC), explica que el govern ja pre­veia que hau­ria de retor­nar els diners i pla­neja fer-ho en un ter­mini de cinc anys: “Ja tenim la reserva de dos mili­ons per incloure-la al pres­su­post del 2012 com a pri­mera anu­a­li­tat”. Crespo con­firma que aquesta quan­ti­tat ja s'ha tin­gut en compte a l'hora de pla­ni­fi­car els ajus­tos pres­su­pos­ta­ris.

tor­tosa

L'alcalde Fer­ran Bel (CiU) con­si­dera “inas­su­mi­ble” que Tor­tosa hagi de retor­nar 1,5 mili­ons cor­res­po­nents a la liqui­dació del 2009: “Aquell any, l'Estat va apor­tar 6 mili­ons d'euros per des­pesa cor­rent a l'Ajun­ta­ment i ara se'ns reclama un 25%”. L'admi­nis­tració local, recorda, ja retorna 400.000 euros rela­tius al 2008. Bel reclama una moratòria o que el retorn sigui a quinze anys davant de la “com­plexa” situ­ació econòmica dels ajun­ta­ments.

VILA­FRANCA DEL PENEDÈS

L'alcal­dessa acci­den­tal, Ramona Suriol (CiU), qua­li­fica de nefasta la recla­mació per carta del minis­teri perquè l'Ajun­ta­ment encara deu 654.170 euros rela­tius al 2008: “Serà d'un gran impacte per als ajun­ta­ments, que som els que patim més els efec­tes de la crisi i donem ser­vei directe a la població. Encara sort que el nos­tre es troba en una situ­ació finan­cera sane­jada”. D'altres con­sis­to­ris de l'Alt Penedès han pre­fe­rit no valo­rar una recla­mació de la qual encara no han rebut la carta.

La reclamació del ministeri és absolutament insostenible
Manuel Bustos
President de la fMC
En la situació econòmica actual de l'Ajuntament, no podem fer-hi front
Montserrat Carreras
alcaldessa de cunit (CiU)
El retorn complicarà encara més l'estat de les finances municipals
Carles Pellicer
alcalde de reus (CiU)
Ens cal més que mai una resposta conjunta de totes les administracions
Xavier Amor
Alcalde de pineda de mar (PSC)
És necessària una moratòria o que el retorn es pugui fer a quinze anys
Ferran Bel
alcalde de tortosa (CiU)
La previsió d'ingressos que va fer l'Estat era d'ingenus o ignorants
Ramon Riera
Reg. d'hisenda de Badalona (PP)
Haurem de ser encara més curosos amb la despesa municipal
Montserrat Candini
alcaldessa de calella (Ciu)
Que reclamin diners als ajuntaments que fan coses que no els toquen és pervers
Joan Reñé
Pt. de la diputació de lleida (CiU)

Barcelona ja va alçar la veu el 2010

El 23 de juliol del 2010 tots els grups polítics de l'Ajuntament de Barcelona van aprovar una moció que instava el govern estatal a negociar una formula per alleugerir el deute fiscal de la ciutat. Un gest polític unànime que il·lustra la preocupació latent per la magnitud de la suma –fins a 304 milions d'euros– que ha de retornar el consistori per compensar les transferències de més que va rebre per avançat, només durant l'exercici 2009, en concepte de la seva participació en un cistell d'impostos estatals. Una quantitat més que respectable i que, per si no fos prou, s'ha d'afegir a la corresponent a l'any anterior –101 milions més– dels quals, però, ja s'ha començat a abonar una part al Ministeri d'Economia. Fonts municipals han explicat que ja han rebut la temuda carta on se'ls reclama aquest deute de 304 milions. A priori ja hi ha un acord en l'àmbit espanyol perquè els ajuntaments el puguin saldar en un termini de cinc anys. En aquest escenari, doncs, ara el que toca és que el consistori barceloní agafi la calculadora i faci números sobre quina serà la quantitat que ja haurà de retornar el 2012 i que, com a tal, haurà d'estar inclosa en el proper pressupost municipal. Uns comptes, els primers del nou alcalde Xavier Trias, que ja es dóna per fet que seran clarament recessius en matèria d'inversions, i als quals ara caldrà afegir aquest primer venciment en l'apartat de despeses. Com diu la dita plou sobre mullat, tot i que la salut financera del consistori –en termes com ara el deute viu– és prou sòlida si es compara amb la d'altres corporacions.

F.E.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

Més llegides