Mas, ‘next generation'?

Temps era temps, va exis­tir al nos­tre país una revista d'actu­a­li­tat, mei­tat en català i mei­tat en cas­tellà, de nom Públic i diri­gida per Xavier Vina­der. Va ser una aven­tura fugaç que, mal­grat això, va dei­xar repor­tat­ges d'altura, un dels quals, del juny del 2000, sobre “el ban­qui­llo de CDC”. Amb el títol Pujol, next gene­ra­tion, hi sor­tien polítics en la tren­tena que apun­ta­ven mane­res: David Madí, lla­vors direc­tor de l'Ofi­cina del Por­ta­veu (Artur Mas); Fran­cesc Quico Homs, en aquell moment direc­tor gene­ral d'Afers Inter­de­par­ta­men­tals de Pre­sidència; Germà Gordó, lla­vors secre­tari gene­ral d'Agri­cul­tura; i Joa­quim Forn, sub­di­rec­tor d'Ava­lu­ació i Estu­dis de Pre­sidència. Tots aquests, entre altres, són avui peces clau a pri­mera fila del govern, el Par­la­ment i l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona.

La vida són cicles, i aquells joves naci­o­na­lis­tes que poc després van haver d'empren­dre una tra­ves­sia pel desert, avui, ja reins­tal·lats en el poder, tenen relleu en el sot­to­go­verno (i més enllà), guiats per una nova gene­ració que pot­ser d'aquí a una dècada haurà fet un recor­re­gut simi­lar al seu. I, com en les nis­sa­gues de tot tipus, amb cer­tes millo­res incor­po­ra­des. Una de clau: la nova gene­ració con­ver­gent, la que comença a emer­gir via plan­ter, té en el flanc muni­ci­pa­lista un dels seus forts.

Els actu­als homes del pre­si­dent Artur Mas i de l'alcalde Xavier Trias van emer­gir en política, molt espe­ci­al­ment, a través de la cuina de Palau. Eren també sobi­ra­nis­tes, però men­tre que a finals dels noranta el grup de Mas era força reduït i hermètic, l'actual plan­ter naci­o­na­lista es resis­teix a defi­nir-se com a grup. Mal­grat això, com admet un d'ells sense pro­ble­mes, “hem sigut sem­pre d'Artur Mas, fins i tot en els moments més durs, i hem cres­cut a l'ombra dels Madí, Homs, Forn, Oriol Pujol i Lluís M. Coro­mi­nas”.

Noms? Uns quants, sot­to­go­verno de Mas i Trias a banda. Per exem­ple, Miquel Buch, pre­si­dent de l'Asso­ci­ació Cata­lana de Muni­ci­pis i alcalde de Premià de Mar; Albert Bata­lla, alcalde de la Seu d'Urgell i dipu­tat; Mercè Homs, regi­dora de Ciu­tat Vella; Joan Ramon Casals, que serà alcalde de Molins de Rei en el segon tram de la pre­sent legis­la­tura i res­pon­sa­ble de política muni­ci­pal de CDC, i Cesca Domènech, res­pon­sa­ble de sec­to­ri­als de CDC. I en aquest grup, que no es con­si­dera com a tal i que no és el tot de la nova for­nada con­ver­gent, també hi podríem ubi­car noms com ara Marc Sol­sona i David Sal­doni, alcal­des de Molle­russa i de Sallent, res­pec­ti­va­ment, així com Marc Cas­tells, alcalde d'Igua­lada; David Font, alcalde de Giro­ne­lla, i Albert Marco, pre­si­dent del Con­sell Català de l'Esport.

Són joves vore­jant la tren­tena, molts dels quals, pares i mares de família, tots sobi­ra­nis­tes, gran part ex-JNC, i la majo­ria força tecnòfils. Gai­rebé tots amb càrrec ofi­cial, aquests dies han estat vícti­mes de la crisi de con­nec­ti­vi­tat de Black­berry, i això, Jordi Cumi­nal, direc­tor gene­ral de Comu­ni­cació i una de les cares més visi­bles del grup, ho apro­fita per fer-ne iro­nia diri­gida als seus homòlegs soci­a­lis­tes: “Nosal­tres no fem com els joves del PSC, que es fan dir «gene­ració Black­berry» iden­ti­fi­cant-se amb una tec­no­lo­gia. Això, com diria Pla, és una collo­nada. Pocs valors i idees demos­tren tenir.”

Aquesta gene­ració emer­gent a Con­vergència vol “par­ti­ci­par en el debat ideològic” del pro­per congrés del par­tit, que amb molta pro­ba­bi­li­tat se cele­brarà a finals de març del 2011: “Ser sobi­ra­nis­tes no ens iden­ti­fica com un cor­rent, sinó com el que som, gent de Con­vergència.” Defen­sen que la cen­tra­li­tat del cata­la­nisme és el sobi­ra­nisme, i des d'aquesta òptica van pre­pa­rant el futur. “Anem fent”, diuen.

@toni­aira
aaira@​elpuntavui.​catTwitter: @toni­aira