Definitiu, no pas indefinit

En molt poques oca­si­ons he obser­vat que els mit­jans de comu­ni­cació escrits coin­ci­dei­xin en una mateixa notícia en totes les pri­me­res pla­nes. Però era d'espe­rar que la fi del ter­ro­risme d'ETA havia d'uni­fi­car cri­te­ris. Un altre tema ha estat el plan­te­ja­ment que cadas­cun ha donat a la notícia. Des que el juny del 1987 ETA em va des­tros­sar la vida en cau­sar-me greus cre­ma­des i feri­des inva­li­dants, he inten­tat aju­dar a tot­hom que hagués patit un atemp­tat ter­ro­rista, prin­ci­pal­ment a Cata­lu­nya. He estat en molts hos­pi­tals, en mol­tes vet­lles, en molts judi­cis i en molts enter­ra­ments. Fins i tot he hagut d'anun­ciar la mort d'una víctima als seus fami­li­ars. Per això, en aquests 24 anys de feina tot aquest con­tacte per­so­nal m'ha donat l'opor­tu­ni­tat de conèixer cen­te­nars de vícti­mes arreu de l'Estat que poden tenir opi­ni­ons abso­lu­ta­ment dife­rents davant d'una mateixa situ­ació.

Això ha succeït amb el comu­ni­cat de dijous pas­sat, en què tro­bem vícti­mes que qua­li­fi­quen el comu­ni­cat com a paper mullat i vícti­mes que li donen la cate­go­ria de gran notícia. Jo vull estar en el segon grup i en som mol­tes més de les que la gent pugui arri­bar a ima­gi­nar. Refle­xi­o­nem: quan una víctima ha dit que tant de bo el seu atemp­tat fos l'últim, es pot enten­dre que no vul­gui que ningú més pateixi el que ella ha patit? Quan hi ha vícti­mes que fins i tot han dit públi­ca­ment que per­do­na­ven els ter­ro­ris­tes, podem creure que aque­lla mateixa víctima no esti­gui con­tenta perquè ETA no tor­narà a matar?

Algu­nes vícti­mes, o millor alguns repre­sen­tants, han dit que aquest comu­ni­cat és paper mullat però... han con­sul­tat l'opinió de la resta de mem­bres? Han man­tin­gut algun con­tacte previ per conèixer l'opinió dels seus repre­sen­tats?

He par­lat amb vícti­mes cata­la­nes, anda­lu­ses, bas­ques, madri­le­nyes... i estem cofo­ies perquè després de cin­quanta anys de ter­ror i mal­sons, ha estat la pròpia ETA que ha dit prou. ETA ha per­dut. La frase està fins i tot escrita en cas­tellà: “Cese defi­ni­tivo de la acti­vi­dad armada”. De-fi-ni-tiu, no pas inde­fi­nit com eren fins ara els adjec­tius uti­lit­zats en les ano­me­na­des tre­ves-trampa. Un “cese defi­ni­tivo” que implica que el ter­ro­risme etarra ja no tor­narà a fer-nos anar als hos­pi­tals o als enter­ra­ments. Un “cese defi­ni­tivo” que per­met a cen­te­nars de ciu­ta­dans, dins i fora del País Basc, recu­pe­rar una lli­ber­tat de movi­ments que havien per­dut. Un “cese defi­ni­tivo” que, en fi, evi­tarà que altres veïns i amics, a prop o lluny de casa nos­tra, puguin patir el mateix que ja hem patit altres amb ante­ri­o­ri­tat.

D'altra banda, és evi­dent que en el comu­ni­cat fal­ten detalls impor­tants. Quan anun­ciarà ETA que es dis­sol? Farà entrega de les armes? Són detalls que dona­rien molta més cre­di­bi­li­tat per a aquells que, amb tot el seu dret, mos­tren incre­du­li­tat o escep­ti­cisme. Però és clar que per arri­bar als pas­sos dos, tres i qua­tre, és impres­cin­di­ble que es faci el pri­mer. I ja està fet. El que passi a par­tir d'ara ja depèn dels polítics i dels jut­ges i si es fa tot res­pec­tant la llei, enda­vant.

Com a víctima del ter­ro­risme i com a ciu­tadà m'hagués agra­dat que tot aquest interès que ara exis­teix a bus­car les falla­des (que les té) d'aquest comu­ni­cat s'hagués mos­trat quan el 1998 algú va dir que sabria ser generós amb els ter­ro­ris­tes que aban­do­nes­sin la violència, però només vàrem dema­nar expli­ca­ci­ons qua­tre vícti­mes mal comp­ta­des. On eren els que ara orga­nit­zen mani­fes­ta­ci­ons? Mal­grat tot, volíem creure que aquell cop era el bo. Malau­ra­da­ment, ETA ho va tirar tot per terra tot just un dia que jo hi era a Madrid tra­mi­tant els expe­di­ents d'indem­nit­zació de prop de cent vícti­mes cata­la­nes. Aquell dia de gener del 2000 va ser una galleda d'aigua con­ge­lada. Però dijous va ser un dia d'ale­gria per a molts de nosal­tres. Ningú mes, cap dels lec­tors d'aquest arti­cle, pati­reu el que molts de nosal­tres hem patit. Ho hem asso­lit entre tots.