Aspirant a ministre

Llo­rens aspira en aques­tes elec­ci­ons a obte­nir els millors resul­tats de la història del PP a Lleida, és a dir, gua­nyar els comi­cis i obte­nir dos dipu­tats i un sena­dor. I així aju­dar a la pos­si­ble majo­ria abso­luta del PP a l'Estat, com vati­ci­nen algu­nes enques­tes.

José Igna­cio Llo­rens és un històric dels pas­sa­dis­sos del Congrés i dels escons popu­lars, des d'Ali­anza Popu­lar. Amb 68 anys ara aspira a un nou escó en la que seria la seva setena legis­la­tura i es manté com un dels homes forts del seu par­tit en l'àmbit agrari. Per for­mació i ocu­pació, és a dir, com a engi­nyer agrònom i fun­ci­o­nari de l'Iryda, i per la seva acti­vi­tat par­la­mentària, que ha estat sem­pre lli­gada a l'agri­cul­tura. En aquesta dar­rera legis­la­tura ha estat el por­ta­veu del PP en aquest àmbit.

Ara fins i tot alguns, com l'Alícia Sánchez-Camacho, l'han situat com a aspi­rant a la car­tera del Minis­teri d'Agri­cul­tura si gua­nya el PP, una pro­posta a la qual Llo­rens no fa cap lleig: “A qui no li agra­da­ria al final d'una tra­jectòria tenir aquest reco­nei­xe­ment i tre­ba­llar per l'agri­cul­tura?”, afir­mava fa poc en una entre­vista. Els rumors han cres­cu­ten haver-se sabut que, fins i tot, com a pro­pi­e­tari d'una acadèmia d'idi­o­mes a Lleida, ha apro­fi­tat per fer una estada a la Gran Bre­ta­nya per desen­ter­rar el seu anglès.

Sem­pre ha estat a pri­mera fila del par­tit a Lleida, sem­pre manant des de la segona fila i “cui­nant” les línies d'actu­ació d'acord amb les direc­trius de Madrid, més que de Bar­ce­lona. No va viure bons moments quan el PP va estar lide­rat a Cata­lu­nya i Lleida per Josep Piqué i Jordi Mon­ta­nya, res­pec­ti­va­ment. A ell se l'ha situat en mol­tes oca­si­ons en l'ala més “dura” o dre­tana de la for­mació i ha tin­gut sem­pre el suport dels diri­gents de tota la vida del par­tit a Madrid i sobre­tot del seu amic, ara l'euro­di­pu­tat Aleix Vidal-Qua­dras.

Com passa a molts dels popu­lars, recor­den amb enyo­rança els vuit anys de govern de José María Aznar i usen aquest període com a exem­ple que poden recu­pe­rar l'eco­no­mia esta­tal i crear ocu­pació, “que és el prin­ci­pal objec­tiu pel que tre­ba­lla­rem, tot i que ens tro­bem en un període en el que caldrà fer polítiques d'aus­te­ri­tat i recu­pe­rar l'eco­no­mia abans de par­lar d'inver­si­ons”. Creu que “els pro­ble­mes tenen solució, però cal dir la veri­tat als ciu­ta­dans”.

S'ha ficat entre cella i cella que el pro­jecte del canal Segarra-Gar­ri­gues s'ha fet malbé, amb la reducció a la mei­tat les hectàrees de rega­diu i que aquesta situ­ació només busca trans­va­sar aigua de Lleida cap a Bar­ce­lona. Ho ha dit sem­pre i ho con­ti­nua dient.

També rei­tera que l'auto­via de Lleida a França per la Val d'Aran, l'A-14, ha de ser una pri­o­ri­tat i espe­ci­al­ment en els trams d'entrada i sor­tida a la vall piri­nenca, un ter­ri­tori del qual és un habi­tual per pas­sar-hi les vacan­ces amb la seva esposa i on afirma que hi té molts amics.