Política

Tot per decidir

El PSC, CiU i fins i tot el PP es disputen el lideratge a Catalunya, mentre que Esquerra s'hi juga el ser o no ser a Madrid

El popular Rajoy surt amb un avantatge respecte al socialista Rubalcaba que sembla irreversible

El compte enrere per a les elec­ci­ons del 20 de novem­bre ha començat amb unes pers­pec­ti­ves més ober­tes que mai a Cata­lu­nya, un fet dife­ren­cial indis­cu­ti­ble res­pecte del pano­rama espa­nyol, en què pocs dub­ten que el PP tor­narà al poder després de dues legis­la­tu­res a l'opo­sició.

Amb Mari­ano Rajoy encar­ri­lat cap a La Mon­cloa, per tant, la con­tesa pren una rellevància espe­cial en clau cata­lana. Més enllà del pes en el Congrés dels qua­ranta-set dipu­tats que s'escu­llen al nos­tre país, en clau interna hi ha en joc diri­mir la legi­ti­mi­tat per plan­tar cara als pre­vi­si­bles vents en con­tra que bufa­ran des de Madrid.

El pri­mer lloc, en joc

En aquest con­text, caldrà veure fins a quin punt el cicle elec­to­ral des­cen­dent ini­ciat ara fa un any pel PSC és prou acu­sat per caure gaire per sota de la vin­tena d'actes, a distància del rècord dels vint-i-cinc dipu­tats del 2008, clau, a més, per a la victòria de Zapa­tero.

El que més es juga en aquests comi­cis, perquè és el que més expec­ta­ti­ves a l'alça ha gene­rat, és CiU i el seu can­di­dat Josep Antoni Duran i Lleida. Par­tint dels deu dipu­tats actu­als, la coa­lició que governa des de fa un any a Cata­lu­nya s'ha mar­cat com a objec­tiu impo­sar-se a les gene­rals per poder gua­nyar força en un hipotètic estira-i-arronsa sobi­ra­nista amb el nou exe­cu­tiu esta­tal. Una fita que no és només en mans d'una for­mació que ja comença a acu­sar el des­gast de la tiso­rada, sinó que dependrà del fet que el trans­va­sa­ment de vot en clau espa­nyola entre el PSC i el PP sigui prou impor­tant en nom­bre.

En aquest con­text, fins i tot els popu­lars cata­lans, que con­fien en l'onada blava que pre­vi­si­ble­ment s'estendrà per la resta de l'Estat, no des­car­ten pug­nar pel pri­mer lloc a Cata­lu­nya, una cosa impen­sa­ble fins fa poc, però avui una hipòtesi que no es pot des­car­tar.

En una cursa paral·lela, Esquerra s'hi juga, lite­ral­ment, el ser o no ser a Madrid, i ICV, man­te­nir la repre­sen­tació sense patir. Amb la pugna PSOE-PP resolta, a Cata­lu­nya les gene­rals són unes elec­ci­ons més cata­la­nes que mai.

Clau espanyola, clau catalana

Una de les incògnites decisives en clau catalana d'aquestes eleccions és saber com es mantindrà la correlació entre les forces d'obediència catalana i les espanyolistes, fins ara clarament favorables als partits estatals. Dels quaranta-set diputats que hi ha en joc a Catalunya, el PSC-PSOE (25) i el PP (8) en van sumar 33 el 2008, molt per sobre dels 14 de CiU (10), ERC (3) i ICV (1). Tot i el previsible canvi del repartiment d'escons que sortirà de les urnes el dia 20 de novembre, caldrà veure si aquesta diferència de 33 a 14 en favor del vot en clau espanyola es manté, o el sobiranisme, que avança a les enquestes de manera creixent, és capaç de fer el salt a la política real, i més en un context com unes eleccions espanyoles. És indubtable que qüestions com ara el concert econòmic i la defensa de la llengua es poden defensar de manera molt diferent si la majoria de parlamentaris catalans tenen veu pròpia o obediència espanyola.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.