política
El vot estranger permet a ERC-Rcat mantenir el diputat
Els independentistes se situen finalment a 153 vots del PSC
Els socialistes, que no tiren la tovallola, admeten que ja és molt difícil
De les 1.190 peticions de vot estranger se'n van fer efectives unes 800
El miracle que esperaven els socialistes no va arribar ahir al matí a l'Audiència, seu de la junta electoral. El PSC, tot i retallar distàncies amb ERC, va veure com el vot de residents a l'estranger –cens electoral de residents a l'estranger absents (Cera)– no era suficient per poder recuperar el segon diputat que la nit electoral va anar a parar a ERC-Rcat. Amb les dades oficials a la mà –perquè els partits en tenen unes altres– la coalició independentista tenia 167 vots de més, i això amb el 100% dels vots escrutats. Ahir, i un cop el president de la junta electoral, Fernando Lacaba, va fer públic el recompte dels vots de l'estranger, la distància va ser finalment de 153. La formació més votada va ser el PSC (200), tot i que no en va fer prou, seguida de: CiU (182), PP (125), ERC-Rcat (75) i ICV-EUiA (66). Més 4 blancs i 7 nuls. El PSC havia de doblar el nombre de vots per superar els independentistes, que ja tenien unes bones condicions de sortida. El PSC ho té difícil, molt difícil, segons va admetre la representant legal del partit, Maria Àngels Cabarrocas, que va justificar-ho perquè s'havien emès molts menys vots a l'estranger que altres cops.
Sense els protagonistes
No hi va haver desfilada de càrrecs polítics. Discreció total; encara més, els caps de llista al Congrés, Àlex Sàez, pel PSC, i la republicana Teresa Jordà –que treballa a Correus–, van optar ahir per no fer declaracions, segurament en espera que es resolgui finalment la revisió de les actes i els vots en blanc. Nervis per a tothom durant les prop de quatre hores del recompte. Lentitud exasperant –la junta només tenia un lector de barres– en un procés que va des de la confirmació dels vots, la inclusió a les urnes i el recompte. ERC-Rcat, confiada que mantindria el diputat, va comptar amb Lluís Salvadó, secretari general adjunt d'Esquerra. Salvadó va explicar que ERC havia mantingut àmpliament la diferència amb el PSC, fet que els donava “una gran tranquil·litat, tot i que encara queda pendent el recompte i la revisió d'actes”, un aspecte que no els intranquil·litzava.
El futur de Iolanda Pineda, al Senat
El PSC de Girona no comptava mantenir el tercer diputat que va assolir el 2008, i el donava clarament per perdut. Però també tenia clar que patiria per mantenir el segon, si bé en cap dels escenaris s'esperava una davallada tan important i, també, que finalment el seu rival fos ERC. Després de la nit electoral, l'estructura del partit socialista va començar a fer moviments per reforçar el futur polític de la seva número dos al Congrés, Iolanda Pineda. La sortida: el Senat, amb els senadors que són d'assignació pel Parlament. De fet, es busca a Pineda una sortida semblant a la que va tenir Alícia Sánchez-Camacho, president del grup parlamentari del PP, quan el 2008, i després de no treure diputat a Girona, va marxar també al Senat. Si Pineda anirà o no al Senat encara s'ha d'oficialitzar, però ahir des del PSC a Girona ja es donava com una cosa feta i tancada.
