Política

L'anàlisi

Desafiament europeu de Salmond

Poques hores abans que el pri­mer minis­tre escocès pre­senti, aquest mig­dia, a Edim­burg, un informe sobre els meca­nis­mes que, a parer del seu govern, ha de seguir el referèndum sobre la inde­pendència que el Par­tit Naci­o­nal Escocès (SNP) pretén con­vo­car la tar­dor de 2014, ahir a la nit, a Lon­dres, Alex Sal­mond va llançar un des­a­fi­a­ment a la classe política de West­mins­ter i, de retruc, a la de tota la Unió Euro­pea.

En el decurs de la con­ferència anual que orga­nitza el trust pro­pi­e­tari del diari The Guar­dian, el líder sobi­ra­nista va asse­gu­rar que “una Escòcia inde­pen­dent pot esde­ve­nir el far de progrés” que il·lumini l'opinió pública al sud de la fron­tera, i esde­ve­nir així un model de més justícia social i tolerància per als votants angle­sos. Sal­mond va fer un repàs de les fites impul­sa­des per l'SNP des que és al poder (2007). Entre altres, la implan­tació del “salari social i una sèrie de ser­veis bàsics, drets i bene­fi­cis, els quals ja no són pri­o­rit­zats pels líders polítics en altres llocs del Regne Unit, com ara la matrícula gratuïta per a la uni­ver­si­tat, les recep­tes mèdiques de franc i l'atenció sanitària, igual­ment gratuïta, per a la gent gran”.

La con­ferència d'ahir mos­tra clara­ment quina és la tàctica de l'SNP en el camí cap a la plena inde­pendència, aspi­ració que segons la dar­rera enquesta publi­cada pel mateix Guar­dian només té el 30% de la població. En qual­se­vol cas, en uns moments en què l'estat del benes­tar està en perill d'extinció o, com a mínim, quan les for­ces neo­li­be­rals l'apri­men tant com poden, Sal­mond apel·la a la tasca social feta pel seu par­tit per gua­nyar la con­fiança dels elec­tors, també la d'aquells que no són, d'entrada, favo­ra­bles al tren­ca­ment amb Lon­dres. De retruc, recorda el des­vi­a­ment dels seus objec­tius de justícia social a uns labo­ris­tes que, “cada vegada con­ver­gei­xen més amb la coa­lició en temes clau de l'eco­no­mia i la des­pesa pública”.

Per fer via­ble les aspi­ra­ci­ons de justícia social, la inde­pendència és una eina necessària, “no només un fi”. Perquè Escòcia, va recor­dar Sal­mond, “té menys poder que els lands ale­manys, la majo­ria dels estats dels EUA, parts d'Espa­nya o, en aques­tes illes, l'Illa de Man”. I sense poder econòmic no hi ha res a fer.

Sobta en l'expo­sició de Sal­mond l'excés d'ide­a­lisme i una manca de referència a allò que hom ano­mena real­po­li­tik. No tant en matèria econòmica i la sem­pre espi­nosa qüestió del petroli del mar del Nord, i a qui n'hi cor­res­pon quant, fet clau per sos­te­nir les pro­me­ses del nou estat, sinó en matèria inter­na­ci­o­nal. Sal­mond va par­lar dels com­pro­mi­sos que una Escòcia inde­pen­dent adqui­ri­ria amb els veïns, donant per bo el ple reco­nei­xe­ment de tots els mem­bres de la UE, no només a l'hipotètic nou Estat, sinó al fet que en formés part de ple dret. Sense tenir en compte pos­si­bles entre­bancs legals pro­pis de la lle­tra petita dels trac­tats, els més difícils d'esqui­var són els polítics. Citant fonts de l'admi­nis­tració britànica, diu­menge The Inde­pen­dent infor­mava, que “espe­rem que Espa­nya blo­quegi [l'accés d'Escòcia a la Unió], per por que [la inde­pendència] fomentés l'espe­rit sepa­ra­tista a les por­tes de casa seva”.

Avui, quan se cele­bra la famosa Burns' Night en memòria del poeta Robert Burns (nas­cut el 25 de gener de 1759; símbol del res­sor­gi­ment naci­o­nal escocès), Sal­mond farà un altre pas cap a la inde­pendència. Abans d'acon­se­guir-la, però, no només haurà de fer front a l'opo­sició que pre­sen­tarà Lon­dres sinó, també, a la que li pre­sen­tarà Madrid o París o qual­se­vol altra capi­tal ali­ada de Whi­te­hall en aquest tema. I és que Escòcia sem­bla lide­rar l'onada que, tard o d'hora, pot des­fer­mar una cai­guda de fit­xes de dominó en l'Europa dels estats per donar pas a una reno­vada Europa de naci­ons, dins d'una Unió més forta en tant que molt més plu­ral.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.