Política

JOAN FARRÉS

ALCALDE D'ESPONELLÀ (CIU)

“Cal simplificar les administracions”

És del parer que cal replantejar els consells comarcals i les diputacions per reduir despeses

El seu equip de govern aposta per traslladar la casa de la vila a Cal Baró

Joan Farrés i Porxas, empresari jubilat de 65 anys, és militant d'Unió. Ja va ser alcalde del seu poble entre el 1995 i el 2003. Després es va retirar de la primera línia de la política local, per reaparèixer l'any passat amb l'objectiu de recuperar l'alcaldia que CiU havia perdut el 2007 a mans d'ERC. I ho va aconseguir per dos vots de diferència.

Quan ha tor­nat a l'alcal­dia, l'ha tro­bat molt dife­rent?

El poble és el mateix. Espo­nellà és un muni­cipi petit, amb poc crei­xe­ment i ens conei­xem tots. Per sort ha vin­gut gent de fora que ens enri­queix i s'han inte­grat molt béal nos­tre poble i als nos­tres cos­tums. Tot i això, cal tre­ba­llar per man­te­nir el sen­ti­ment d'iden­ti­tat. Penso que ho acon­se­gui­rem gràcies a l'escola, on es manté el caliu de poble. Estic molt il·lusi­o­nat d'haver pogut tor­nar a l'alcal­dia i poder con­ti­nuar tre­ba­llant pel meu poble.

Quins són ara els prin­ci­pals mal­de­caps de l'Ajun­ta­ment?

El més impor­tant és l'econòmic, com a tot arreu. Man­te­nir l'escola i la llar d'infants, per exem­ple, val uns diners. Per això ens hem quei­xat que l'Estat no ajudi econòmica­ment els pobles que tenim escola. I a més a més, de cara al curs vinent el trans­port esco­lar dei­xarà de ser gratuït per als alum­nes del muni­cipi, cosa que tro­bem total­ment injusta. Un altre pro­blema que tenim és que als ajun­ta­ments els van tras­pas­sant res­pon­sa­bi­li­tats però sense anar acom­pa­nya­des de la par­tida econòmica cor­res­po­nent.

I pro­ble­mes de tre­so­re­ria, no en tenen?
Quin muni­cipi no en té? Tenim un muni­cipi amb molts nuclis dis­se­mi­nats, el que fa que els ser­veis tin­guin un cost molt ele­vat per nom­bre d'habi­tants. Aquest dese­qui­li­bri, jun­ta­ment amb les com­petències sense recur­sos, com he dit abans, i els retards en el cobra­ment dels ingres­sos que pro­vo­quen les admi­nis­tra­ci­ons, fa que qua­drar la tre­so­re­ria sigui molt com­pli­cat per a un muni­cipi com el nos­tre.
Podran fer inver­si­ons, aquest any?
Quan va ser l'hora vam apos­tar per les sub­ven­ci­ons del pro­grama Viure al Poble Més. Es tracta d'un iti­ne­rari cul­tu­ral i turístic pel muni­cipi que par­tirà de cal Baró i pas­sarà pels dife­rents nuclis. S'hi inclo­uen també dife­rents inter­ven­ci­ons urbanísti­ques a Vilert i a Cen­tenys. Ho ani­rem fent per fases fins al 2014. També està pre­vist dins del PUOSC l'obra d'ade­quació de can Vila de Cen­tenys per fer-hi un local poli­va­lent.

Fa alguns anys hi va haver pro­tes­tes veïnals per les molèsties que oca­si­o­na­ven les extrac­ci­ons d'àrids. Aquest pro­blema ja està solu­ci­o­nat?

Quan vam entrar nosal­tres ens vam tro­bar que ja hi havia un con­tenciós pre­sen­tat per una empresa. Més tard, una altra empresa en va pre­sen­tar un altre. En el man­dat ante­rior es va apro­var un pla espe­cial per a aques­tes acti­vi­tats, que les res­trin­gia. Les empre­ses afec­ta­des que van pre­sen­tar aquests con­ten­ci­o­sos sos­te­nen que el pla no pot afec­tar les llicències dona­des abans que entrés en vigor la nor­ma­tiva. De moment, les extrac­ci­ons estan para­des, fins que Urba­nisme dic­ta­mini qui té raó. Estem tre­ba­llant per tro­bar una solució que des­en­ca­lli aquest litigi al més aviat pos­si­ble.

En l'ante­rior man­dat l'Ajun­ta­ment va apos­tar fort pel Con­sorci del Fluvià. Què en pen­sen vostès?

Com a idea està molt bé i des de l'Ajun­ta­ment con­ti­nu­a­rem donant-hi suport. De fet, vam pro­po­sar que l'exal­cal­dessa fos la repre­sen­tant d'Espo­nellà al con­sorci i ara n'és la pre­si­denta. El pro­jecte és molt ambiciós, però en aquest moment crec que és inas­su­mi­ble degut a la falta de recur­sos econòmics.

ERC ha dema­nat que es digi­ta­litzi l'arxiu del baró d'Espo­nellà, que es troba a Anda­lu­sia. Quina posició té l'Ajun­ta­ment res­pecte d'aquesta qüestió?
Ho veiem molt bé. Quan vaig ser alcalde per pri­mer cop ja vam estar par­lant amb el baró de la pos­si­bi­li­tat de tenir la docu­men­tació aquí, sem­pre que dis­poséssim d'un espai en con­di­ci­ons. Men­tre això no sigui pos­si­ble –i a curt ter­mini és impen­sa­ble–, estarà bé que l'arxiu esti­gui, digi­ta­lit­zat, a l'Arxiu Naci­o­nal de Cata­lu­nya.

La reha­bi­li­tació de la casa de cal Baró com a espai muni­ci­pal s'aca­barà aviat?

Queda molta feina a fer. La nos­tra aposta és que sigui la seu de l'Ajun­ta­ment. No ens podem per­me­tre el luxe de tenir una casa pai­ral així i no apro­fi­tar-la. La intenció és tras­lla­dar la seu de l'ajun­ta­ment a cal Baró.L'edi­fici actual el llo­garíem, el vendríem o li donaríem una altra uti­li­tat. De moment s'ha fet la coberta nova i s'ha arran­jat la planta baixa, que ser­veix d'espai poli­va­lent, men­tre que a la part de dalt no s'hi ha fet res.​Cal Baró ha supo­sat una inversió impor­tant, que encara estem pagant.

El govern vol replan­te­jar els con­sells comar­cals. Què n'opina?

Replan­te­jar els con­sells comar­cals, les dipu­ta­ci­ons, les dele­ga­ci­ons... és neces­sari. Cal estu­diar la manera de sim­pli­fi­car les admi­nis­tra­ci­ons i poder reduir des­pe­ses, però no podem obli­dar que els muni­ci­pis petits neces­si­tem uns ser­veis que nosal­tres sols no podem assu­mir. Cal tenir una admi­nis­tració única i pro­pera que ens ajudi. El que sí és clar és que o bé uni­fi­quem admi­nis­tra­ci­ons o bé agru­pem muni­ci­pis.Cal ser valents i pren­dre una deter­mi­nació perquè aquesta situ­ació va en detri­ment dels recur­sos que arri­ben als ciu­ta­dans

Vostès van apro­var per una­ni­mi­tat adhe­rir-se als muni­ci­pis per a la inde­pendència, però al final no hi han entrat. Per què?
Efec­ti­va­ment, ho vam apro­var en un ple abans que es cons­tituís l'asso­ci­ació. Després ens van dir que ens havíem d'adhe­rir als esta­tuts. Aquest tràmit ha que­dat pen­dent per aquesta qüestió tècnica. Pro­pe­ra­ment ho resol­drem.
Quin és el seu parer res­pecte de les polítiques d'immi­gració?
No crec en el sis­tema que estan por­tant a terme els alcal­des de Bada­lona o Vic, per posar un exem­ple, que por­ten molt rebom­bori i molt males­tar. En canvi, a Banyo­les, sense fer fressa, l'Ajun­ta­ment ha acon­se­guit una inte­gració i una con­vivència molt bona que reper­cu­teix a tota la comarca.
I de l'Assem­blea Naci­o­nal de Cata­lu­nya, que n'opina?
Els seus prin­ci­pis són cor­rec­tes. Qui és que, sen­tint-se català, no es con­si­dera naci­o­na­lista o inde­pen­den­tista? Avui, de totes mane­res, és més fàcil ser naci­o­na­lista perquè: de què ens inde­pen­dit­za­rem? De Madrid? De Brus­sel·les? Ja veus com ens trac­ten des d'Europa! Un naci­o­na­lisme ben por­tat ha de defen­sar els nos­tres prin­ci­pis i els nos­tres drets. Com deia, com­par­teixo el fons, però dis­crepo que es facin ser­vir raons econòmiques per ser inde­pen­den­tista. Fa la sen­sació que es vol apro­fi­tar la sen­si­bi­li­tat dels cata­lans en el tema dels diners per fabri­car inde­pen­den­tis­tes. Cal començar per la base: la llen­gua, la cul­tura, els sen­ti­ments, la iden­ti­tat... i no pas par­lar tota l'estona dels diners que ens deuen. L'Assem­blea Naci­o­nal hau­ria de par­lar més de sen­ti­ments i no tant de diners. A la llarga podria por­tar frus­tra­ci­ons.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.