JORDI PUJOL I MANUEL CUYÀS
CONVERSA SOBRE L'ÚLTIM VOLUM DE LES “MEMÒRIES” DE L'EXPRESIDENT DE LA GENERALITAT
Política amb sal i pebre
Pujol i Cuyàs parlen del darrer llibre de les ‘Memòries' de l'expresident
“El pacte amb el PP va ser un bon pacte” crisi “A Catalunya, no a Convergència, li hauria anat bé que CiU hagués tingut majoria” PRESIDENT MAS “El país necessita algú capaç de dir la veritat”
Acaba de sortir del forn editorial. Jordi Pujol i Manuel Cuyàs admiren per primer cop el tercer volum de les Memòries. L'expresident de la Generalitat n'acaricia amb cura algunes planes, com si encara cremés. El periodista, que ha ajudat Pujol a cuinar a foc lent els seus records polítics i personals, es fixa en la contracoberta. Pujol l'agafa per l'avantbraç, satisfet. I així, en una llarga conversa matinal, l'un i l'altre salpebren les 330 pàgines que relaten l'última etapa de Pujol al capdavant de la màxima institució del país: del 1993 al 2003, allargats fins al 2011 amb un epíleg sobre la Catalunya actual. Bon profit.
L'obra de govern centra bona part del llibre.
Jordi Pujol: Parla de política en el sentit més estricte de la paraula: d'orientacions generals...
M.C.: És la política espanyola, l'europea...
J.P.: ... la catalana. Per exemple: cultura. El llibre parla de l'arxiu comarcal d'Esterri d'Àneu. Això és política: vol dir que no ens ocupem només del Pirineu amb els hospitals de Viella i Puigcerdà, o el túnel del Cadí, i amb les carreteres de Tremp i la construcció del polígon industrial de Berga, sinó també amb l'arxiu comarcal d'Esterri d'Àneu. Això també és doctrina política, projecte polític.
M.C.: En l'obra de govern hi ha pensament, també. Les infraestructures, per a ell, tenen un sentit més ample que fer un pont o un tren. Una biblioteca o l'Enciclopèdia Catalana també són una infraestructura.
J.P.: S'explica per què es fan teatres. Per què es fa el teatre de Tàrrega? El Museu Episcopal de Girona?
M.C.: Això és estructurar un país. Quan Aznar comença a governar, Espanya ha de fer els deures per entrar a l'euro. Aquí hi ha converses interessants. ¿Qui és que va dir: farem una combinazione?
J.P.: Prodi.
M.C.: I Aznar va dir, res de combinazione, aquí s'entrarà a l'euro havent complert els deures. Llavors el president Pujol se'n va per Europa, d'acord amb Aznar, a convèncer els europeus que Espanya farà els deures i entrarà a l'euro.
J.P.: A la primera part hi ha moltes coses d'aquestes. Hi ha la col·laboració amb Felipe González, la manera com acabem la col·laboració...
M.C.: Sí, amb aquelles cartes.
J.P.: Les eleccions...
M.C.: ...el Pujol, enano habla castellano, famós.
J.P.: Reflexions meves sobre com hem d'afrontar la negociació amb el PP. És un llibre boníssim. Fixa't en una altra cosa: el mapa de carreteres. Explico la idea de Victoriano Muñoz Oms.
M.C.: És un enginyer que va morir fa deu anys. La Generalitat republicana li va encarregar un mapa d'infraestructures...
J.P.: ...d'aigua, carreteres, telèfons, energia.
M.C.: El president Pujol s'hi va basar. També el tripartit. La política d'infraestructures d'aquests anys s'ha basat en els estudis de Victoriano Muñoz Oms. Pujol l'admira moltíssim.
CiU acaba de tancar un acord amb el PP pel pressupost. El llibre parla del pacte del Majestic. Una dècada més tard, hi veuen similituds?
J.P.: Els governs tenen una primera obligació, que és tirar el país endavant, i resoldre els problemes. I si un govern no pot tirar endavant perquè no té majoria, ha de convocar eleccions. Ara bé, el que convé és no haver-ne de convocar cada sis mesos. Ha de buscar aliats i, finalment, troba els que hi ha. En aquest moment, a Catalunya hi ha moments de crisi, difícils, en què no va malament que hi hagi un govern amb majoria absoluta. A Catalunya, no a Convergència, li hauria anat bé que Convergència hagués tingut majoria. La idea que el que convé és que hi hagi moltes sensibilitats i que s'hagi de parlar tot, això hi ha moments que és molt bo i hi ha moments que no. És evident que des del punt de vista de la política que s'ha de fer a Espanya, que hi hagi un partit amb majoria absoluta és bo. A Catalunya, el govern no té majoria i l'electorat no s'equivoca mai... Doncs ja està bé. A Catalunya, per certes circumstàncies, en aquest moment, potser d'aquí a un any serà diferent, només està disposat a ajudar el PP.
M.C.: Quan parla del Majestic, vostè diu que s'ha de pactar amb qui governa: amb qui s'ha de pactar, si no? I diu que els catalans, al contrari dels bascos, no ho van acabar d'entendre.
M.C.: Catalunya ha donat suport a governs de dretes i esquerres, a veure si Espanya ens comprèn, i ha col·laborat a la governabilitat. I això, a què ha conduït? Espanya ens entén millor?
J.P.: No. El llibre s'acaba amb un interrogant. El signe d'interrogació: és el que hi ha en aquest moment a Catalunya. Això no vol dir que deixem de creure en el que som, ni en el que volem ser, que quedi clar. Però la ruta que Catalunya havia agafat, en aquests moments es troba en serioses dificultats.
Pateix una doble crisi: econòmica i nacional?
J.P.: De cara al present i al futur de Catalunya hi ha un abans i un després de la sentència del Tribunal Constitucional, pel contingut i la forma en què es produeix. És una situació que es fa més difícil perquè coincideix amb una crisi econòmica, amb les seves repercussions socials, i amb una evolució espanyola molt anticatalana de la qual participen el PP i el PSOE. La primera dècada del segle XXI, Joan B. Culla la defineix molt bé com la dècada de les decepcions. Tots vam entrar al segle XXI presumint. Catalunya, Espanya, Europa, els Estats Units. I tots quatre hem entrat en situació de crisi. A Catalunya hem tingut en aquests últims temps mals governs. Amb tota la delicadesa i el respecte que calgui dir-ho, hem de dir que els tripartits han actuat negativament sobre Catalunya. En tan sols nou anys, hem passat de 6.300.000 persones a 7.500.000. Això no ha passat a cap més país d'Europa. Forma part de la nostra tradició acceptar aquests reptes i mirar què es pot fer d'una manera positiva. Ho hem fet dues vegades durant el segle XX. Però ha esqueixat les costures del país: la sanitat, l'ensenyament, etc. És per això que dic que en un moment així aniria bé que l'acció de govern pogués ser la que s'ha de fer: intensa i forta. Això és difícil quan no es té majoria, i a més resulta que hi ha partits que no estan en condicions de col·laborar seriosament.
Què va trobar en aquell conseller, de nom Artur Mas, per elegir-lo com a successor?
J.P.: En el meu llenguatge actual, diríem que té IVA: idees clares, valors sòlids i actituds positives, confiança en ell mateix i propòsits constructius. En aquests moments hi ha un cert desconcert amb moltes coses i el valor més sòlid que tenim és en Mas. El país necessita algú capaç de dir la veritat, que tingui la valentia de dir-la, de prendre decisions, d'assumir cotes d'impopularitat. La resta no serveix.