Eleccions, l'any vinent?

En el debat polític, hi ha l'espe­cu­lació d'un avançament elec­to­ral català per l'any vinent. És a dir, pro­mo­gut per Artur Mas. No voldrà repe­tir el cal­vari de nego­ci­a­ci­ons que hagut de man­te­nir amb el Par­tit Popu­lar per apro­var el pres­su­post del 2012. Per evi­tar-ho, només pot avançar els comi­cis per inten­tar gua­nyar per majo­ria abso­luta. Ales­ho­res, tin­dria la força sufi­ci­ent per dema­nar el seu pacte fis­cal i fer sor­tir del pou les finan­ces cata­la­nes.

Està clar que, ara mateix, CiU està incòmoda amb el PP. No són amics, ni socis, ni pare­lla esta­ble, ni pare­lla de fet, ni res. Per la seva banda, els popu­lars cata­lans des­con­fien dels movi­ments de la fede­ració. És un paper incòmode, perquè han de mirar de reüll qui tot­hom con­si­dera que és el seu soci a Cata­lu­nya.

Tots dos tenen un pacte de con­veniències que pot ser­vir per a reac­ti­var la eco­no­mia i que, per ara, ha sal­vat el pres­su­post català, tot i que sovint ser­veix més per fre­nar que no pas per fer avançar les pre­ten­si­ons sobi­ra­nes de CiU i les del govern espa­nyol de con­tenció de la des­pesa pública a Cata­lu­nya.

L'acord entre el PP i CiU, encara que només sigui pres­su­pos­tari, també frena els altres par­tits que fa poc més d'un any gover­na­ven i encara llui­ten per sobre­viure a les seves tra­ves­sies al desert, i que no veuen clara la geo­me­tria vari­a­ble. Totes les for­ces de l'opo­sició vol­drien tenir més joc en aquest moment històric de can­vis soci­als que no sabem cap on tirarà. Davant d'aquest pano­rama, és lògic que CiU pensi en un avançament elec­to­ral d'aquí a un any. Un any en política és etern. Què farà la política cata­lana? L'any de la recessió econòmica, l'any de la reforma labo­ral, l'any de l'aug­ment de l'atur, l'any dels can­vis euro­peus...