Un mal vent per al monarca

En aquests moments, que difícil que és defensar el rei i la seva família. La majoria de polítics estan optant pel silenci i d'altres parlen, com ara el secretari dels socialistes madrilenys, Tomás Gómez, que demana que el rei abdiqui. I cap dels seus superiors l'ha fet rectificar ni disculpar-se. En aquest darrer afer, la classe política, amb el seu silenci, s'està comportant de manera vehement amb la corona. Tot i que ningú ha sortit en la seva defensa. Ningú, com en altres ocasions, li ha rigut les gràcies.

Són mals moments per a la classe política. Els governants han de demanar als ciutadans esforços perquè es treballi més i es cobri menys. Mentrestant, el cap de l'Estat és en una cacera d'elefants en un país Africà on Espanya no té ni ambaixada ni pràcticament cap relació diplomàtica.

La classe política hauria d'exigir al rei que donés explicacions encara que en l'estat de dret no es prevegi perquè està situat per sobre del bé i del mal. No passaria res si el rei demanés excuses davant d'una societat que sovint està crispada amb els governants.

Al monarca li ha plogut sobre mullat. Fa dies que han sortit a la llum pública afers que li reporten mala imatge: el seu gendre Urdangarin, les escopetes de balins del seu nét Marichalar i ara la cacera d'elefants. A Espanya hi ha moltes persones disposades a defensar la figura del rei. Unes perquè són monàrquiques de per vida. D'altres, salvapàtries que veuen que la monarquia és una assegurança perquè tot segueixi lligat i ben lligat, i d'altres que tenen temor que una república no portaria res de bo.

De cop, s'ha girat un mal vent. El rei s'ha trobat sense clars defensors en la política en un moment en què la feina principal de la monarquia hauria de ser veure com afrontar el seu futur.