El que segur que és impossible

Un dels arguments més potents -per a molts el més potent- contra la independència és la gran dificultat d'aconseguir-la. I és cert que seria molt difícil. Per la radical oposició de l'Estat espanyol, primer. Per una actitud molt reticent de la Unió Europea, també.

Amb el benentès que hi ha exemples recents d'acceptació d'un nou estat per part de la UE. Amb reserves o fins i tot rebuig inicial, però finalment acceptant-lo. Però és cert que en el nostre cas, d'antuvi, costaria.

Tampoc no seria fàcil aconseguir l'àmplia majoria social que requereix una proclamació d'independència. I segur que d'entrada no hi hauria unanimitat. Però és que no hi ha cap independència que s'hagi proclamat ni per unanimitat ni, normalment, per una majoria aclaparadora. Llevat de casos de crisis molt greus i d'implosió de l'imperi dominant -és el cas d'alguns països excomunistes. Hi ha independències recents d'Europa que s'han proclamat amb menys del seixanta per cent dels vots. I fa quinze o vint anys la del Quebec s'hauria proclamat -la llei ho permetia- amb una majoria simple del cinquanta per cent (però els independentistes es varen quedar just per sota del cinquanta per cent dels votants). O sia que sí que és veritat que aconseguir la independència és molt difícil.

Però en el cas de Catalunya, tal com estan les coses, el més difícil de tot és sobreviure com a país, amb personalitat pròpia i amb estructures socials positives en les condicions polítiques i institucionals, econòmiques i financeres que ens imposen. I també seria impossible, en aquestes condicions, mantenir la nostra identitat.

Diuen: “La independència és molt difícilment viable, i té riscos”. I és veritat. Però amb la no independència, en el marc que Espanya ens imposa, el que no és viable és Catalunya i el seu desenvolupament identitari, però també econòmic i social.

No és possible, per exemple, mantenir el nostre estat del benestar en el nivell en què durant els darrers trenta anys l'hem situat. I que fa possible la cohesió social, la convivència, la integració de la immigració i el reforçament del país. Un país que té poc poder polític i molt poc poder de coacció, i que per tant només pot sobreviure si és capaç de construir una societat acollidora i de progrés social.

I, evidentment, en les condicions que ens imposen, no podrem mantenir una identitat sempre pressionada i molt sovint agredida.

Deia fa poc en Salvador Cardús que “una nació necessita un estat per poder sobreviure i garantir el progrés dels seus ciutadans”. I és així. També es podria dir que el que realment requereix, més que no pas un estat i una bandera a l'ONU, és poder de decisió en allò que és fonamental per construir la societat que els seus ciutadans necessiten i per garantir i enfortir la seva identitat. Més que no pas la independència formal. I de fet tradicionalment aquesta ha estat l'orientació majoritària del nacionalisme català. Però això ha estat un miratge. El que Espanya vol i vol imposar és la residualització de Catalunya. El seu gradual esborrament. La seva pèrdua d'identitat i de capacitat de construir una societat de qualitat per a tots els seus ciutadans. Una evolució que ara creu que pot accelerar. I és el que fa.

Vol fer impossible que Catalunya estigui en condicions de construir una societat de qualitat i de mantenir la seva identitat. És a dir, vol fer impossible la Catalunya que molts catalans volem, que volem molts dels set milions de catalans que som.

Arribats a aquest punt s'entén que hi hagi un creixent estat d'opinió favorable a la independència. Que és difícil, però no més que la supervivència de Catalunya a l'Espanya que es va dibuixant. I que té l'avantatge que el camí que es fa -poc o molt, parcial o total i definitiu- no es fa en la direcció de l'esborrament, sinó en el de l'afirmació. No en el d'una creixent passivitat, sinó en el de la creativitat. No en el del no ser sinó en el de ser. I en el de la dignitat. I finalment en el del progrés material, social i moral. I en el de la capacitat d'oferir un horitzó positiu i no resignat al nostre poble.