“O el PSC veu la necessitat del concert o l'hi farà veure la gent”

La banca més que ser rescatada hauria de ser jutjada. Hi ha moltes responsabilitats polítiques, perquè els interessos entre el món financer i polític són molt profunds. El garant d'aquest crèdit gegantí som els ciutadans amb els nostres impostos, i les conseqüències seran extremadament dures per a la gent.

És que segurament és igual de traumàtica que qualsevol altra.

Durant un quart de segle l'Estat ha rebut d'Alemanya en pessetes constants un bilió cada any i per part de Catalunya, dos. Ara que s'acaben els fons europeus, l'Estat, que està més necessitat que mai de diners, pressionarà amb moltíssima força els Països Catalans.

Això demostra que a l'Estat no hi ha cap expectativa que hi hagi justícia per als responsables del desastre. L'únic lloc on es fa és a Catalunya i indica que en una Catalunya independent s'exigirien responsabilitats. Però no volem convertir la comissió en un espectacle.

Ho intentarem i, si no arribem més enllà, és que ens faltarà força política, però la voluntat no ens faltarà.

És que, amb gairebé tota seguretat, el concert és impossible, perquè el govern espanyol no el voldrà donar. I, en el cas que volgués no podria, perquè la situació econòmica és més desesperada que mai per a l'Estat. Els ciutadans catalans, per tant, ens hem de preparar per agafar les regnes del nostre futur.

Esquerra se situa allà on hi ha consens i a hores d'ara un 80% de la ciutadania està a favor del concert econòmic. Però també provem d'arrossegar aquesta majoria cap a la independència política, perquè l'única cosa que garanteix que funcioni la independència fiscal és que siguem un estat. Amb tot el que depengui de la bona voluntat de l'Estat espanyol no ens en sortirem. És una màquina d'incomplir amb tothom.

Fa molts anys que parlem del concert i estem convençuts que tenim la raó. Però no sempre ha resultat evident als ulls de tothom, perquè hi ha hagut mecanismes econòmics, com l'accés a un crèdit barat, que han dissimulat els efectes perniciosos de l'espoli fiscal. La Generalitat es podia fer la il·lusió que malgrat aquest espoli del 8% o 9% del PIB podia fer coses, però això s'ha acabat. Ara hi ha molta gent que vol fer el pas cap al concert i hem de ser al seu costat.

Ens costa saber exactament què pensen CiU i el govern. El màxim dirigent de CiU, Artur Mas, diu una cosa i el secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, el contrari. El secretari general de CDC [Oriol Pujol] assegura que no renunciaran a la hisenda pròpia i Duran manté que això és absurd. ERC vol confiar en la paraula del president de la Generalitat, però al final el país haurà de saber si mana Mas o Duran. Hem d'intentar crear incentius racionals per tal que el cost d'avançar disminueixi i el de retrocedir augmenti, perquè hi ha altres agents que busquen el contrari. Per fer això calen complicitats internacionals, dotar-nos d'instruments fiscals necessaris i també maximitzar el consens social, perquè no és només un debat de partits. I per això ens adrecem als ciutadans.

És clar. Com més consens social hi hagi més difícil serà que CiU faci un pas enrere. Si nosaltres hem de triar entre el govern de Catalunya i l'espanyol serem al costat del català, però si hem d'escollir entre el govern català i la gent triarem els ciutadans.

No és una opinió nostra. Ells mateixos diuen que es reuneixen per evitar el concert. A Catalunya sempre que s'ha de prendre una gran decisió es constitueixen dos fronts. Un d'immobilista, conservador i que apel·la a la por i un altre que vol avançar i transformar la realitat. En una banda hi ha el PP, Duran i la direcció del PSC i en l'altra ERC, ICV i bona part de CDC. I la qüestió serà quin d'aquests dos fronts és capaç de generar la majoria necessària. Si guanyen ells el país quedarà immobilitzat i s'anirà enfonsant en paral·lel amb l'economia espanyola i si guanyem nosaltres Catalunya se'n sortirà.

El PSC malauradament insisteix a dir que no volen per a Catalunya el que sí que tenen els seus ciutadans bascos i navarresos i és molt difícil sumar-los a la causa d'allò que és bo per al país. Estem convençuts que el PSC o entén aquesta realitat o els ciutadans l'hi faran entendre.

No. El govern hauria de governar i aplicar les conclusions parlamentàries. I si no ho fa és perquè no s'hi atreveix. No té cap sentit que veient l'evidència que cada cop tenim més aturats i tanquen més empreses, no s'apliqui el principal instrument econòmic que tenim per resoldre aquesta qüestió.

D'acord, però consens per fer què? L'únic consens que val és el de la unitat de les forces basques i navarreses en la defensa del concert. És el millor model i és el que s'ha de seguir aquí.

En tot cas els que s'exclouran seran ells perquè ja hi ha una entesa parlamentària signada des de fa mesos.

Servir la causa de la raó no ens fa por. I, en tot cas, no som aquí per fer bons resultats electorals, sinó per treballar pel bé del país. Som un partit de llarg recorregut. L'objectiu d'ERC no és la presidència de la Generalitat, és la proclamació de la república catalana. La presidència se la poden confitar, perquè no volem administrar una comunitat autònoma de l'Estat.

Evidentment que és millor proclamar la república des del govern que des de l'oposició, però l'objectiu és la república.

No estem en contra dels peatges com a eina econòmica per construir infraestructures. Els peatges tenen un avantatge, perquè la infraestructura la paga qui més la fa servir. Però és evident que Catalunya paga a través dels impostos, els estalvis i els peatges les seves infraestructures i les dels altres. I, com que algunes de les concessions s'allarguen molt, és normal que els ciutadans estiguem molestos. Això em sembla racional. Quan vam ser al govern vam negociar l'abaratiment de molts d'aquests peatges i el govern actual ho va eliminar. L'arrel del problema és que el que decideix on s'inverteixen els nostres impostos per fer infraestructures és l'Estat espanyol i no nosaltres.

És una de les més favorables que hem tingut en aquest país des de fa segles. La crisi espanyola i el desprestigi de les seves institucions és enorme. Nosaltres hem de fer tots els possibles per crear les circumstàncies perquè això vagi com més de pressa millor i convèncer els ciutadans catalans que dins de l'Estat no hi ha futur. És una evidència. Cap ciutadà, si pogués escollir, triaria estar dins de l'estat que encapçala l'índex de la misèria de la UE.

Per proclamar la república potser no cal que tot l'independentisme vagi unit. Potser cal que creixi més. L'espanyolisme no va tot unit en les eleccions, però després saben treballar plegats. Aquí pot passar el mateix. No volem sumar independentistes, volem sumar la majoria de gent i fer-los independentistes.