“Els ajuts de l'Estat als municipis són una trampa”

No em queixo pas. Ningú no ens obliga a estar aquí. I si ens en sortim, i estic convençut que ho farem, haurem fet una molt bona aportació al municipi i al país. De moment, anem endreçant les finances locals.

El govern anterior va dimitir poc abans d'acabar el mandat i vam heretar una situació alarmant. Devíem 13,5 milions al banc, i teníem factures pendents de pagar a proveïdors de 7,8 milions d'euros. Vam fer una auditoria i vam elaborar una sèrie de mesures: reducció d'hores extres, supressió d'activitats, revisió de contractes existents... i es van prendre decisions dures. Una dada: el 2010 es van gastar 6,3 milions d'euros en despesa corrent. El 2011, vam tancar amb 4,4 milions d'euros. Vam reduir prop de 2 milions euros en un any. I avui Mollerussa pot dir que està al dia amb els seus proveïdors i amb tothom. Mollerussa se'n surt. Ara, lògicament, no és gratuït.

A fer activitats que no eren obligades de fer i que el seu retorn era qüestionable. Hem revisat contractes d'aigua, neteja, assegurances i enllumenats. Pel que fa a personal, no cobrim vacants, no permetem prejubilacions, hem reduït hores extres, i hem reformulat serveis de manera que s'han produït acomiadaments. És dur, però s'havia de fer. O ho fas perquè vols, o perquè t'hi obliguen. Si deixem les finances de Mollerussa bé, com estem fent ara, i per tant guanyem credibilitat davant dels ciutadans, de les altres institucions i de les entitats financeres, estem preparant les bases perquè el moment en què hi torni a haver diners a Mollerussa s'hi pugui invertir de seguida.

En absolut. Som molt crítics amb tot el que està fent l'Estat. Com que molts ajuntaments estan al límit, alguns hi estem, ara qualsevol ajuda que vingui de fora sembla que sigui bona. Amb la línia de crèdit de l'ICO, per exemple: compte, que això és tan sols un pla per pagar proveïdors, i no per sanejar ajuntaments, que és molt diferent. El proveïdor ja haurà cobrat, però els ajuntaments es quedaran amb una càrrega que no sé si podran tornar. Per tant, això és una trampa.

Si després d'endeutar-te amb això no pots fer front a les teves obligacions, serà l'Estat el que t'intervindrà i et dirà què has de fer i quins serveis has de deixar de fer perquè els faran les diputacions. Les diputacions, que jo sàpiga, són d'Espanya. No són catalanes. Forma part d'un procés pur i dur de recentralització de competències a favor de l'Estat. Tant que patíem que ens intervinguessin la Generalitat, i ells han fet una cosa pitjor: els municipis estem agafats per l'Estat, i perdent capacitat per enfrontar-nos-hi a l'hora de reclamar més sobirania per al nostre país.

De moment han fet un esbós. Estem preparant des del grup parlamentari una resposta, però tenen majoria absoluta. El que sí que podem fer és deixar clar què significa això. Aquí tenim un avantatge i és que les diputacions a Catalunya estan governades per gent que té clar el paper que juga al país.

Per això cal ser molt curós. Cap ajuda és gratuïta. I en aquest cas ha de quedar clar que aquesta reforma del marc competencial té una trampa. Els ajuntaments no podem ser purs gestors; cal defensar la participació ciutadana des de l'àmbit local. Ells no poden parlar de participació ciutadana si després van teixint una teranyina de competències que fa que no es puguin prendre decisions des dels municipis.