L'enèsima revolta ‘tory'

Periòdica­ment, el pri­mer minis­tre britànic de torn (con­ser­va­dor o labo­rista) s'enfronta al des­a­fi­a­ment del seu grup. El govern vol tirar enda­vant una llei con­creta que no satisfà un impor­tant col·lec­tiu de dipu­tats de segona fila, els back­benc­hers, i aquests, votant con­tra l'exe­cu­tiu, recor­den a l'ocu­pant del número 10 de Dow­ning Street un dels prin­ci­pis democràtics més enve­ja­bles del sis­tema britànic: tenen l'obli­gació pri­mer amb els elec­tors, i no amb la dis­ci­plina del par­tit.

Pot­ser no és ben bé el cas de la nova revolta a què avui farà front el con­ser­va­dor David Came­ron, que és més d'acció cor­po­ra­tiva que no pas de defensa de l'interès gene­ral. Però, en tot cas, és la més seri­osa i la que pot fer tren­car el sem­pre com­plex equi­li­bri de la coa­lició que lidera des que va arri­bar al càrrec, el maig del 2010.

Ahir, els Comuns van començar un debat de dos dies sobre la reforma de la Cam­bra dels Lords, quel­com que West­mins­ter es plan­teja des de fa més de cent anys, fins ara sense cap resul­tat. El govern de Came­ron, sota l'impuls deci­dit dels libe­ral­demòcra­tes, vol reduir el nom­bre de pars quasi a la mei­tat (de 826 a 450) i pretén que un 80% sigui triat democràtica­ment en cicles de quinze anys; vol, tan­ma­teix, que entre els desig­nats es redu­eixi el nom­bre dels repre­sen­tants de l'Església angli­cana (de 26 a 12) i vol limi­tar la vida política dels elec­tes a un man­dat.

Els tres grans par­tits del Regne Unit van pro­me­tre en els pro­gra­mes elec­to­rals del 2010 la reforma, amb diferències de mati­sos. En prin­cipi, doncs, hi hau­rien d'estar d'acord. Però avui, quan els Comuns es pro­nunciïn sobre el calen­dari de lec­tura, relec­tura i revisió de la llei –és a dir, el procés entre la cam­bra alta i la baixa que ha de seguir el pro­jecte fins que, si s'aprova, esde­vin­gui llei–, entre setanta i cent dipu­tats con­ser­va­dors més tots els labo­ris­tes hi vota­ran en con­tra.

Els pri­mers, perquè estan en com­plet des­a­cord amb l'espe­rit de la reforma, sobre la seva neces­si­tat i sobre el mètode de dis­cussió, el limi­tat debat de dos dies amb què el govern vol enlles­tir-la per seguir enda­vant i perquè el nou model sigui apli­ca­ble el 2015 i els lords puguin ser tri­ats per pri­mera vegada en els comi­cis gene­rals d'ales­ho­res. Els segons, perquè tot i que com­par­tei­xen la reforma, con­si­de­ren que dos dies no són prou per deba­tre tots els aspec­tes d'una llei que, de fet, intro­dui­ria pro­funds can­vis cons­ti­tu­ci­o­nals en l'Estat.

Ahir mateix, abans de començar el debat, setanta rebels van fer pública una carta en què dema­na­ven als core­li­gi­o­na­ris tories (con­ser­va­dors) que votes­sin con­tra l'exe­cu­tiu. El govern ha amenaçat amb represàlies. Els par­la­men­ta­ris que siguin sots­se­cre­ta­ris de l'admi­nis­tració i es revol­tin, seran obli­gats a dimi­tir. Aquesta nit, quan els Comuns hi diguin la seva, es conei­xerà quin és el poder real de David Came­ron dins del par­tit, també pro­cliu a la rebel·lió quan es parla de més cessió de poders a Europa. Si el govern perd, la llei estarà tocada de mort i el 2015 no hi haurà lords elec­tes.

El més greu a curt ter­mini, però, serà la relació entre els socis de la coa­lició i el futur polític, no tant de Came­ron com de Nick Clegg. El cap dels libe­ral­demòcra­tes havia apos­tat el mari­datge amb els tories a la reforma de la llei elec­to­ral, que va per­dre, i també a la reforma de la Cam­bra dels Lords. Dues der­ro­tes en temes fona­men­tals per al par­tit qüesti­o­na­rien molt la raó de ser de l'acord amb els con­ser­va­dors.