Hisendes convergents

Les qua­tre dipu­ta­ci­ons cata­la­nes sig­na­ran aquest matí un con­veni amb la Gene­ra­li­tat per enfor­tir la col·labo­ració dels seus òrgans recap­ta­to­ris amb l'Agència Tri­butària Cata­lana (ATC), que per­meti fixar cri­te­ris comuns de gestió, crear una fines­treta única o llui­tar con­tra el frau. El govern, que ho nego­ci­ava feia mesos, ho ha avançat amb la boca petita en les dar­re­res set­ma­nes, però el cert és que ningú ha ama­gat –el mateix Mas expo­sava la set­mana pas­sada que l'objec­tiu final és cons­ti­tuir un con­sorci, i en la con­vo­catòria d'avui es jus­ti­fica que vol començar a des­ple­gar ja la reso­lució del Par­la­ment sobre el con­cert econòmic– que l'acord pretén posar les bases d'una relació esta­ble que sigui l'embrió d'una futura hisenda pròpia, hi hagi pacte fis­cal o no. No és casual que els qua­tre orga­nis­mes esti­guin avui en mans de CiU, fet que ha faci­li­tat un acord a què PSC i PP s'han mos­trat reti­cents. I tam­poc ho és que l'acte es faci la vigília de la deci­siva reunió a Madrid amb Rajoy, a què Mas acu­dirà així amb el múscul d'un pri­mer fet con­su­mat.

Les dipu­ta­ci­ons són òrgans esta­tals que al cap i a la fi es nodrei­xen dels pres­su­pos­tos de l'Estat, però tenen ins­tru­ments que el govern català busca insis­tent­ment. D'entrada, una estruc­tura recap­tatòria con­so­li­dada i repar­tida pel país (gai­rebé un miler de tre­ba­lla­dors i vora 150 ofi­ci­nes en total), que ja seria sufi­ci­ent per tirar enda­vant una hisenda pròpia sense gai­res pro­ble­mes i de manera rela­ti­va­ment ràpida. Més encara si s'hi afe­gei­xen els 350 tre­ba­lla­dors i més de 50 ofi­ci­nes de l'ATC, que ara tot just recap­ten una part ínfima dels impos­tos: trans­mis­si­ons patri­mo­ni­als i actes jurídics docu­men­tats, suc­ces­si­ons i dona­ci­ons i el del joc, bàsica­ment.

Les dipu­ta­ci­ons, en canvi, recap­ten i ins­pec­ci­o­nen tots els impos­tos cedits pels muni­ci­pis, la gran majo­ria. I com que dis­po­sen de la clau de la caixa d'una pila de tri­buts gens menors (IBI, IAE, cir­cu­lació, obres i cons­truc­ci­ons...), no solen tenir mai pro­ble­mes de liqui­di­tat; ans al con­trari: fa uns mesos, sense anar més lluny, ja van avançar fons a la Gene­ra­li­tat perquè pagués fac­tu­res pen­dents als ajun­ta­ments. I no és l'únic cas, ja que també han apor­tat par­ti­des per a afers sani­ta­ris o soci­als, diners que poden usar men­tre no en fan les liqui­da­ci­ons cor­res­po­nents.

Hi ha un altre fac­tor que fa lla­mi­ner l'acord: els ens pro­vin­ci­als ja tenen sig­nats con­ve­nis amb col·lec­tius com ara regis­tra­dors i nota­ris, però també orga­nis­mes com el cadas­tre o l'Agència Tri­butària espa­nyola. Així, per exem­ple, tenen accés pun­tual a les dades per­so­nals de con­tri­bu­ents d'altres comu­ni­tats que són titu­lars d'un immo­ble a Cata­lu­nya. I això, tenir la infor­mació, les bases de dades, és clau. Amb l'acord d'avui, Gene­ra­li­tat i dipu­ta­ci­ons posa­ran en comú les seves, però explo­ra­ran també com poden usar la mare dels ous, les de l'Estat.

Aques­tes veri­ta­bles hisen­des pro­vin­ci­als, això sí, tenen un alt grau d'asi­me­tria, ja que es nodrei­xen tan sols de com­petències dele­ga­des pels ajun­ta­ments. I no hi són tots (els grans tenen els seus pro­pis ens), ni tots cedei­xen els matei­xos tri­buts. Els òrgans recap­ta­to­ris de Bar­ce­lona (ORGT, Orga­nisme de Gestió Tri­butària) i Tar­ra­gona (Base) són els més con­so­li­dats al ter­ri­tori, i arri­ben a gai­rebé tots els muni­ci­pis, però no als més grans: Bar­ce­lona, Saba­dell, Ter­rassa, Reus, Tar­ra­gona en part... I tres quarts del mateix a Lleida (OAGRTL, Orga­nisme Autònom de Gestió i Recap­tació de Tri­buts Locals) i a Girona (Xaloc), aquí amb l'agreu­jant que algun Con­sell Comar­cal també fa fun­ci­ons recap­tatòries, i a tot ple­gat també vol posar ordre el con­veni d'avui. Un con­veni que, en el ves­sant econòmic, s'emmi­ra­lla en el que ja va impul­sar el 1914 un dels grans refe­rents de Mas, Prat de la Riba, per a la cre­ació de la Man­co­mu­ni­tat. De fet, ara busca el mateix: bas­tir estruc­tu­res d'estat.