Posem data a la democràcia

Em permetrà Lluís Llach que li manllevi el títol –i si molt convé la lletra sencera– d'aquella cançó que diu No abarateixis el somni, / res més que això tinc per dir-te, si vols. / No abarateixis el somni, / que és com l'estel que hi ha al fons del camí. Catalunya viu un moment històric. Ens trobem en un tombant de la nostra història que pot precipitar allò que molts havíem somiat fa anys, quan la independència era un anhel minoritari. Avui tot indica que hi ha una majoria social favorable a la independència, una majoria de ciutadans que entenen que aquesta és la millor garantia de futur, no ja per assegurar-nos la viabilitat com a poble –que també– sinó per procurar-nos un futur pròsper com a societat, com a país, com a col·lectivitat que se'n vol sortir en plena voràgine econòmica, quan la crisi està fent estralls entre els nostres veïns i conciutadans. Aquest és el primer i inexcusable motiu per voler una República Catalana com a soci de ple dret de la Unió Europea, donar resposta a les necessitats i demandes de la nostra gent, començant per garantir la cohesió social als nostres barris i per construir un futur d'oportunitats i esperança per a les noves generacions. Esquerra Republicana té la ferma voluntat de contribuir a aquest procés amb la voluntat de sumar complicitats i d'ajudar el govern de Catalunya, sigui el que sigui, a fer passos ferms i irrevocables cap a la independència. Tenim una oportunitat al davant que no podem malbaratar, sabedors que seria imperdonable tornar a cometre els errors del passat. Ens cal sumar, i avançar amb un pas ferm i segur. Tornant a Llach, “Prou de renúncies mediocres / que no ens permeten la història dempeus.” Si Esquerra Republicana tingués majoria absoluta al Parlament de Catalunya, la independència ja seria un fet perquè l'hauríem proclamat amb una declaració solemne al Parlament. Ara com ara, no obstant això, el govern no contempla aquesta possibilitat, tot i que té el suport dels nostres diputats per fer-ho si així volgués. Però allò en què necessàriament hem de poder estar d'acord amb el govern i amb tots els diputats que respecten i entenen la democràcia és en la necessitat de donar la veu als ciutadans d'aquest país perquè expressin lliurement en quin estat volen viure, amb una pregunta diàfana. Aquest és un referèndum que ha d'impulsar i organitzar el govern del país. I això, per tant, demana un compromís inequívoc en aquesta direcció, que han d'assumir totes les forces democràtiques, plantejant com a mínim comú denominador la convocatòria d'un referèndum sobre la independència. Cal, en definitiva, posar data a la democràcia. En aquest procés ens caldrà una ferma determinació, estar preparats davant les múltiples pressions de l'Estat espanyol per retardar o sabotejar el procés. Ens caldrà rigor, internacionalitzar el procés i presentar-lo en clau estrictament democràtica però sense cap renúncia. I també, evidentment, ens caldrà audàcia i coratge per assumir riscos, com ho van fer Companys i Macià proclamant la República Catalana. El peix al cove com a estratègia és una via esgotada. I si algú encara en tenia cap dubte, el govern del PP –amb el suport del PSOE– ho han manifestat rotundament aquests dies. Només hi ha un camí possible: posar la proa a Llevant, cap a aquella Ítaca que, més que un somni, és avui una aspiració legítima i majoritària de la societat catalana. Ara ens cal a tots assumir el repte i donar resposta i satisfacció a allò que anhelen els catalans. Avui, volem i podem guanyar la independència! Som-hi!