Posem data a la democràcia

Em per­metrà Lluís Llach que li man­llevi el títol –i si molt convé la lle­tra sen­cera– d'aque­lla cançó que diu No aba­ra­tei­xis el somni, / res més que això tinc per dir-te, si vols. / No aba­ra­tei­xis el somni, / que és com l'estel que hi ha al fons del camí. Cata­lu­nya viu un moment històric. Ens tro­bem en un tom­bant de la nos­tra història que pot pre­ci­pi­tar allò que molts havíem somiat fa anys, quan la inde­pendència era un anhel mino­ri­tari. Avui tot indica que hi ha una majo­ria social favo­ra­ble a la inde­pendència, una majo­ria de ciu­ta­dans que ente­nen que aquesta és la millor garan­tia de futur, no ja per asse­gu­rar-nos la via­bi­li­tat com a poble –que també– sinó per pro­cu­rar-nos un futur pròsper com a soci­e­tat, com a país, com a col·lec­ti­vi­tat que se'n vol sor­tir en plena voràgine econòmica, quan la crisi està fent estralls entre els nos­tres veïns i con­ciu­ta­dans. Aquest és el pri­mer i inex­cu­sa­ble motiu per voler una República Cata­lana com a soci de ple dret de la Unió Euro­pea, donar res­posta a les neces­si­tats i deman­des de la nos­tra gent, començant per garan­tir la cohesió social als nos­tres bar­ris i per cons­truir un futur d'opor­tu­ni­tats i espe­rança per a les noves gene­ra­ci­ons. Esquerra Repu­bli­cana té la ferma volun­tat de con­tri­buir a aquest procés amb la volun­tat de sumar com­pli­ci­tats i d'aju­dar el govern de Cata­lu­nya, sigui el que sigui, a fer pas­sos ferms i irre­vo­ca­bles cap a la inde­pendència. Tenim una opor­tu­ni­tat al davant que no podem mal­ba­ra­tar, sabe­dors que seria imper­do­na­ble tor­nar a come­tre els errors del pas­sat. Ens cal sumar, i avançar amb un pas ferm i segur. Tor­nant a Llach, “Prou de renúncies medi­o­cres / que no ens per­me­ten la història dem­peus.” Si Esquerra Repu­bli­cana tingués majo­ria abso­luta al Par­la­ment de Cata­lu­nya, la inde­pendència ja seria un fet perquè l'hauríem pro­cla­mat amb una decla­ració solemne al Par­la­ment. Ara com ara, no obs­tant això, el govern no con­tem­pla aquesta pos­si­bi­li­tat, tot i que té el suport dels nos­tres dipu­tats per fer-ho si així volgués. Però allò en què necessària­ment hem de poder estar d'acord amb el govern i amb tots els dipu­tats que res­pec­ten i ente­nen la democràcia és en la neces­si­tat de donar la veu als ciu­ta­dans d'aquest país perquè expres­sin lliu­re­ment en quin estat volen viure, amb una pre­gunta diàfana. Aquest és un referèndum que ha d'impul­sar i orga­nit­zar el govern del país. I això, per tant, demana un com­promís inequívoc en aquesta direcció, que han d'assu­mir totes les for­ces democràtiques, plan­te­jant com a mínim comú deno­mi­na­dor la con­vo­catòria d'un referèndum sobre la inde­pendència. Cal, en defi­ni­tiva, posar data a la democràcia. En aquest procés ens caldrà una ferma deter­mi­nació, estar pre­pa­rats davant les múlti­ples pres­si­ons de l'Estat espa­nyol per retar­dar o sabo­te­jar el procés. Ens caldrà rigor, inter­na­ci­o­na­lit­zar el procés i pre­sen­tar-lo en clau estric­ta­ment democràtica però sense cap renúncia. I també, evi­dent­ment, ens caldrà audàcia i coratge per assu­mir ris­cos, com ho van fer Com­panys i Macià pro­cla­mant la República Cata­lana. El peix al cove com a estratègia és una via esgo­tada. I si algú encara en tenia cap dubte, el govern del PP –amb el suport del PSOE– ho han mani­fes­tat rotun­da­ment aquests dies. Només hi ha un camí pos­si­ble: posar la proa a Lle­vant, cap a aque­lla Ítaca que, més que un somni, és avui una aspi­ració legítima i majo­ritària de la soci­e­tat cata­lana. Ara ens cal a tots assu­mir el repte i donar res­posta i satis­facció a allò que anhe­len els cata­lans. Avui, volem i podem gua­nyar la inde­pendència! Som-hi!