Progressisme o mort

D'Hen­ri­que Capri­les es diu, fins i tot en el seu bàndol, que ha clo­nat (des del dis­curs a la indu­mentària) l'estil popu­lista de Chávez per arri­bar allà on ningú amb el seu currículum arri­ba­ria: al cor del poble. Ha recor­re­gut en aquesta cam­pa­nya més de tres-cen­tes pobla­ci­ons, sem­pre amb la seva gorra i envol­tat d'un movi­ment de mas­ses fins ara des­co­ne­gut en un líder de l'opo­sició als domi­nis d'Hugo Chávez.

A Capri­les se'l veu com l'espe­rança
del progrés i la segu­re­tat en una Veneçuela cris­pada per catorze anys de mala gestió econòmica i uns índexs de cor­rupció i violència desor­bi­tats fins i tot en el con­text de la regió. Reco­neix els merits soci­als d'Hugo Chávez, però defensa amb fer­mesa que ha arri­bat el moment del canvi.

La incògnita sobre aquest líder de tarannà mode­rat en un país satu­rat d'agres­si­vi­tat és com encai­xarà l'òrbita d'ali­ats de Chávez (bona part dels man­da­ta­ris de l'Amèrica Lla­tina) el relleu per un líder que, dis­fres­sat o no, és fill de la bur­ge­sia. Per aju­dar-los a can­viar el xip, Capri­les pro­met una gira exprés pel con­ti­nent quan arribi al poder.

Hen­ri­que Capri­les Radonski, des­cen­dent de jueus vícti­mes del nazisme, catòlic prac­ti­cant i allu­nyat del radi­ca­lisme tra­di­ci­o­nal antic­ha­vista, per­tany a una família d'amos de grans mit­jans de comu­ni­cació i mul­ti­ci­nes, a més d'immo­biliàries.

Capri­les va con­ver­tir-se en un can­di­dat gai­rebé uni­tari de l'opo­sició apun­ta­lat en una capa­ci­tat camaleònica per repre­sen­tar d'una banda el poder empre­sa­rial (l'ene­mic número u de Chávez) i alhora la franja mit­jana de l'elec­to­rat que ja no pot més amb les estridències del pre­si­dent veneçolà. Entre les seves pro­me­ses elec­to­rals hi ha la de no sot­me­tre el poble als llarguíssims monòlegs tele­vi­sats del pre­si­dent. Abans d'aspi­rant al palau de Mira­flo­res va ser alcalde de Baruta, una bar­ri­ada de Cara­cas, i gover­na­dor del depar­ta­ment de Miranda. Era ales­ho­res líder de Pri­mer Justícia, una de les grans for­ces de l'opo­sició. El pas­sat febrer va gua­nyar les primàries de l'opo­sició, cons­ci­ent de la neces­si­tat d'unir-se, amb un 63 % dels vots.

El gran obs­ta­cle, a escala de l'Amèrica Lla­tina, és gua­nyar-se la con­fiança dels ali­ats de Chávez, un dels quals és Cuba. L'illa cari­be­nya viu de l'auxili del petroli cha­vista. A Capri­les se l'acusa d'haver tole­rat un atac a l'ambai­xada cubana en l'intent col­pista del 2002.

A l'home del som­riure imma­cu­lat no se li coneix cap relació seri­osa (fora d'una exnòvia i popu­lar pre­sen­ta­dora de tele­visió), no està casat ni té fills. Pro­met, també, bus­car pare­lla tan bon punt arribi a la pre­sidència.