Una sola incògnita

Es ben curiós viure una campanya apassionant sense que ningú esperi grans sorpreses en el resultat final. L'única incògnita és saber si Mas obtindrà la majoria absoluta. No s'havia vist mai en la història que els líders no recitessin el seu programa en els actes. De fet, tampoc no s'havia vist mai que una generació de persones cregués que, a mitjà termini, els seus ulls veurien la creació pacífica d'un nou estat dins de la UE. Els respectius programes electorals poden esperar. Llegits al peu de la lletra, tenen molts apartats en què les úniques diferències rauen en les interpretacions. Tots coincideixen a dir obvietats, com ara que cal potenciar la creació de llocs de treball, tot i que ningú no té prou clar com resoldre la situació. Queda demostrat que estem en una campanya electoral que serveix per respondre a la manifestació de l'Onze de Setembre. Un 11-S que va situar a l'epicentre de la política catalana el projecte que Catalunya sigui, en poc temps, un nou estat de la UE. Una campanya que s'està fent molt llarga per a CiU, i molt curta per als altres partits, que intenten fer-li la contra. Menys a CiU, a tots els altres els hi mancarà temps per donar un tomb a una campanya que té un to de plebiscit. CiU està vigilant que ningú de la seva parròquia es fiqui de peus a la galleda. Són uns dies en què els qui surten com a guanyadors hi tenen més a perdre que a guanyar. S'entreveuen cauteles que consisteixen en fer desaparèixer de l'escena l'opinió de polítics de la formació que tenen molt a dir en el moment actual. Queda clar que la campanya es presidencialista, i no parlamentària, encara que tothom sap que allò que votem és un nou Parlament...