Sobre la lleialtat i la generositat

Tin­drem molt temps per valo­rar els resul­tats i el paper que ha de fer cada par­tit en els pro­pers mesos. Però mirant enrere no puc estar-me de subrat­llar l'acti­tud d'ERC i espe­ci­al­ment la d'Oriol Jun­que­ras vers CiU i el seu can­di­dat, Artur Mas. Anys enrere, quan ERC gover­nava amb les altres for­ces d'esquer­res, l'entorn mediàtic del par­tit de Mas i Duran insis­tia en la pèrdua de pres­tigi de la imatge de Cata­lu­nya fent el joc a la caverna madri­le­nya. Ens han per­dut el res­pecte, deien.

Eren temps de refor­mes esta­tutàries i de reco­llida de sig­na­tu­res del PP con­tra la decisió del Par­la­ment de Cata­lu­nya. També hi havia ter­ri­bles lin­xa­ments en forma de por­ta­des d'El Mundo, l'ABC i la resta de mit­jans espa­nyols con­tra els diri­gents de l'esquerra cata­lana. L'acti­tud d'aquest entorn comu­ni­ca­tiu que ara brama con­tra el joc brut de Madrid va fer la pinça ridi­cu­lit­zant la víctima i jus­ti­fi­cant el botxí con­tra els que defensàvem Cata­lu­nya des del govern. Ara que l'Espa­nya eterna ronca des de la caverna i Mas i els seus han sen­tit el seu alè al cla­tell, ERC és l'únic par­tit que no els ha fet el joc. Així ho va fer ERC abans amb Pujol, Mara­gall i Mon­ti­lla, i ara amb Mas. Aquesta lle­ial­tat i gene­ro­si­tat amb el país, mal­grat la dis­crepància política, és l'assig­na­tura pen­dent de CiU i dels seus en aquesta nova etapa.