“No es pot treballar per la independència dins d'Unió”

Ha estat una decisió molt difícil, que m'ha costat prendre, fins que arriba un moment que no tens més solució i creus que t'entendran els companys que t'han acompanyat durant aquest temps. La vida és molt llarga i ens tornarem a trobar.

Després de la precampanya, la campanya i les eleccions, el seu raonament sobre què havia passat i què havia de fer UDC em va donar tots els arguments que em faltaven per prendre la decisió i veure que tot està acabat.

Va dir que ho faria ell, personalment i amb mà de ferro. Diu que independentisme és igual a trencament social. És l'argument del PP. El govern d'Espanya diu que sense Espanya Catalunya es trencarà. És un argument espanyolista que Unió no pot tenir de cap de les maneres.

No ho ha dit. Se li hauria de preguntar si vol fer el referèndum o no. Seria interessant saber-ho.

Ell també té un espai limitat i les passarà magres. Crec que no hi ha espai per a l'independentisme, que és el que volien els nostres fundadors.

Perilla des d'abans del congrés. CDC va fer en el seu congrés un camí cap al nou estat català, i Unió s'hi resisteix. De fet, va fer un pas enrere dient que no és independentista i que vol mantenir relacions amb Espanya costi el que costi. Aquesta situació crea una forta confrontació que fa perillar clarament la federació. Espero que en aquest Parlament fort, que ha de donar suport a un govern fort amb un president fort, els tretze diputats d'UDC estiguin a l'altura: al cap i a la fi ells són propietaris de l'acta de diputat.

Falten dos anys i mig. Quedo lliure de replantejar-me la meva vida política. També la puc abandonar després de 30 anys de servei al meu país.

Pot ser. Però no sé què faré d'aquí a dos anys i mig. Imagini's què pot arribar a passar al país amb la situació actual. Evoluciona tot molt de pressa.

No m'ha trucat ningú. No tinc resposta a la carta. Sé que Unió havia dit per alguns llocs que jo marxava a ERC i que estava pactat, que era un trànsfuga.

Sí. És per la impossibilitat d'aconseguir ara i en el futur un projecte que a mi em semblava que era important. Aquest projecte no es pot treballar dins d'Unió. Unió treballarà sempre per mantenir Catalunya dins d'Espanya i això no ho puc canviar. Si vull treballar perquè Catalunya sigui lliure i tingui un estat he d'estar fora del partit, perquè si no entres en contradiccions constants. Un ha de ser honrat i no pot estar en un partit que treballa per la no-independència i després, des de l'Ajuntament i l'AMI, treballar per la independència. Llavors la gent no entén què fem els polítics.

Duran creu que la campanya i el discurs independentista estaven sobredimensionats i s'havien despertat els gegants adormits, gent que normalment no participa en les eleccions catalanes i que és vot unionista, i que això era culpa de la campanya. La meva opinió és que Duran es podia haver abstingut de parlar abans de la campanya si no volia participar en aquest projecte. Hi ha molta gent que s'ha manifestat com a possible votant del president Mas i que va votar ERC perquè Duran estava enmig de la campanya i feia manifestacions en contra del projecte. Trobaven més fiable l'opció d'ERC perquè a CiU hi havia Duran. Això és així: ho sap ell i tothom. La militància de CDC ho recrimina als militants d'Unió perquè pensa que se'ls ha fet molt de mal.

Clarament sí. No hi ha possibilitat d'expressar-se lliurement davant de la militància. Se'm dirà que no és veritat, que al consell nacional es pot parlar, però si la direcció fa un discurs d'una hora, tu pots parlar set minuts. Hi ha una diferència de possibilitats terribles. Al congrés va passar igual. El fet que hi hagi compromissaris dirigits pels grups que tenen més influència i força fa molt difícil que qualsevol opció democràtica que vulgui canviar una part del pensament del partit ho faci.