Valentia i imaginació

Sabia que les coses no serien fàcils, però ignorava la dificultat de les profunditats. Tanmateix, des de la seva joventut, Mascarell ha estat en primera línia i no ha cedit mai al derrotisme. Està immunitzat contra la cultura de la queixa. Per exemple, ha afrontat handicaps com posar en moviment la llei del cinema. El repte ha estat bregar amb les infraestructures d'unes institucions gegantines en estat econòmic crític. Va costar molt fer una xarxa –ell en va ser responsable des de l'Ajuntament– i ara el problema és fer-la sostenible. L'allau de retallades ha convertit els ERO en una de les paraules tristament de moda. No obstant això, la il·lusió, la valentia i les alternatives li poden fer posar el fil a projectes que sense empenta i imaginació s'ensorraran.

Descartat i menyspreat per la nomenklatura socialista, quan Mas li va proposar enfilar-se al seu govern, Mascarell va dir que també li feia gràcia perquè era l'últim tren. Li vaig respondre amb una altra metàfora del rock esmentant-li el mistery train. Mascarell ha ofert discurs i qualitat. Ens calen militants culturals de la seva vàlua.