El Concert per la Llibertat, una injecció de moral per continuar

Nou mesos després de l'esclat inde­pen­den­tista de la Diada del 2012, i al cap de mig any de la for­mació del nou govern català, la sus­pensió de la Decla­ració de Sobi­ra­nia a càrrec del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal i les difi­cul­tats per esta­blir diàleg amb l'Estat per con­vo­car una con­sulta pac­tada havien pro­vo­cat a la pri­ma­vera una certa sen­sació de desànim en alguns sec­tors de la soci­e­tat cata­lana, més que entre les esfe­res polítiques, on en cap moment s'ha atu­rat el procés. Tot i això, les enti­tats civils que lide­ren la rei­vin­di­cació sobi­ra­nista, Òmnium Cul­tu­ral i l'Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana, no han defa­llit mai en l'esforç, no només per man­te­nir viva la flama, sinó per esten­dre-la cap als més escèptics.

En aquest con­text cal situar el Con­cert per la Lli­ber­tat del 29 de juny al Camp Nou, ple amb gai­rebé 90.000 per­so­nes –una part, fins i tot, dar­rere l'esce­nari–, que va supo­sar una reno­vada injecció de moral col·lec­tiva per afron­tar el gran repte de l'any, la Via Cata­lana. Molt lluny havien que­dat les grans mani­fes­ta­ci­ons del cata­la­nisme al mateix coli­seu blau­grana, amb els recor­dats con­certs de La Crida el 1981, o de Lluís Llach el 1985. La cita, en què van par­ti­ci­par uns 450 artis­tes sobre l'esce­nari per­ta­nyents a una sei­xan­tena de grups, es plan­te­java ara en certa manera com una con­ti­nu­ació natu­ral i, alhora, un home­natge. Per això es con­ce­bia en dues parts. En la pri­mera es farien ver­si­ons d'alguns dels grans clàssics de tots els temps de la música cata­lana, i hi apa­rei­xe­rien des de l'aplau­dit Dyango –vili­pen­diat entre els sec­tors espa­nyo­lis­tes pel suport a la causa cata­lana– can­tant Boig per tu fins al vibrant Peret i el seu core­jadíssim Cata­lu­nya té molt poder. En la segona part, que es va allar­gar fins a les sis hores de con­cert, es van inter­pre­tar tot de temes històrics del can­tau­tor de Ver­ges, que va obrir i tan­car el bloc per­so­nal­ment, aca­bant amb el seu Tos­su­da­ment alçats.

Tot i el seu caràcter emi­nent­ment lúdic i fes­tiu, diver­sos can­tants van apro­fi­tar per llançar con­sig­nes des de l'esce­nari per recla­mar el dret de Cata­lu­nya a votar en lli­ber­tat per la seva inde­pendència, algu­nes de les quals van ser espe­ci­al­ment emo­ti­ves. De dis­curs ofi­cial, però, només n'hi va haver un, el de Muriel Casals, pre­si­denta d'Òmnium, que va fer una crida a la uni­tat i va recla­mar als par­tits con­creció en el calen­dari del procés.

Si per alguna cosa serà recor­dat el con­cert, tan­ma­teix, serà per l'espec­ta­cu­lar mosaic orga­nit­zat per El Punt Avui. En la mitja part, i men­tre l'estadi ento­nava Els sega­dors a una sola veu, més de 60.000 car­to­li­nes es van mos­trar al cel i van for­mar una inequívoca demanda que es volia llançar al món: Fre­e­dom Cata­lo­nia 2014. Un mis­satge que ben segur avui tor­narà a retro­nar amb més força que mai.