Lituània s'afegeix a l'aval letó al procés català

Aval bàltic a l'autodeterminació de Catalunya. Lituània es va afegir ahir al suport de Letònia, tot i la protesta del Ministeri d'Afers Estrangers espanyol. El seu primer ministre, Algirdas Butkevicius, va defensar en una entrevista a l'Agència Catalana de Notícies que cada país “ha de trobar el seu propi camí” i “té dret a l'autodeterminació”. Butkevicius, però, demana que el procés cap a l'estat propi es construeixi sobre una “base legal”, d'acord amb “la legislació internacional” i les “provisions de la Constitució”. Precisament el govern lituà exerceix actualment la presidència de torn semestral de la Unió Europea. A José Manuel García-Margallo se li gira feina.

La diplomàcia espanyola no se'n surt i, malgrat les pressions per silenciar qualsevol reacció internacional, ahir un altre soci europeu va respondre a la Via Catalana. “Estic molt content que l'exemple lituà inspiri” els catalans, va admetre el socialista Butkevicius, referint-se a la Via Bàltica del 1989. La UE, però, no és l'URSS, matisa. Amb la cadena humana de 600 quilòmetres entre Vílnius, Riga i Tallinn, “Lituània es va alliberar d'un règim comunista de què era víctima des del final de la Segona Guerra Mundial”, mentre que la situació de Catalunya “és completament diferent” perquè “la UE és una unió democràtica d'estats que respecta els drets polítics i es basa en la voluntat lliure”.

És molt excepcional i significatiu que dos caps de govern d'estats membres de la UE, el lituà Butkevicius i el letó Valdis Dombrovskis, s'hagin atrevit a expressar obertament la seva opinió i especular públicament sobre una possible independència de Catalunya. Fins que no es produeixi, és molt difícil que cap altre mandatari es vulgui comprometre i es pronunciï de manera tan clara i pública. Però tant Butkevicius com Dombrovskis saben el que diuen, són plenament conscients de la importància de les seves declaracions, del desafiament i la deslleialtat a Espanya que representen i de la crisi diplomàtica que podrien obrir: tots dos primers ministres s'haurien pogut preparar prèviament les respostes i reflexionar cada frase, perquè se'ls havien avançat els temes a tractar, que incloïen específicament el procés que viu Catalunya. I el lituà fins i tot va llegir gairebé textualment les seves respostes, que va dur impreses a la trobada.

García-Margallo ha citat avui l'ambaixador de Letònia a Espanya per renyar-lo. I ahir el ministre espanyol d'Economia, Luis de Guindos, va fer el mateix amb el lituà, i li ha demanat que no s'hi fiqui, perquè les repúbliques bàltiques no tenen res a veure amb Catalunya. “Si hi ha dues situacions diferents són les de Letònia i Lituània i les de Catalunya i Espanya”, es va queixar. El primer ministre letó va obrir abans-d'ahir la porta a reconèixer la independència de Catalunya: “Si és un procés legítim, per què no?”, va admetre el conservador Dombrovskis, també a l'ACN. “Una declaració unilateral podria ser més complicada en aquest aspecte”, va advertir, sense excloure que acabi sent reconeguda. Dombrovskis va assegurar que la Via Catalana és un “missatge molt poderós” i que Brussel·les i Madrid “haurien de prestar-hi atenció”, començant per permetre el referèndum. De la notícia, i del xoc diplomàtic, se'n va fer ressò fins i tot la televisió lituana. Totes dues entrevistes, a més, van ser trending topic a Twitter.